LES LLEIS QUE NO PROPOSAVEN UN SISTEMA SANITARI CENTRAT EN L’ATENCIÓ PRIMÀRIA

Si l’Atenció Primària ha de ser l’eix d’un sistema sanitari centrat a les necessitats de la població i eix central del mateix, com hem escoltat sovint els darrers dies, el sistema sanitari català no ho ha reflectit fins ara a les seves lleis reguladores 

 A Catalunya amb les transferències de sanitat estrenades a finals dels anys 70, l’Institut Català de la Salut (ICS), feia de gestor i proveïdor dels serveis sanitaris que havien sigut de propietat pública fins llavors i dels serveis que comprava a altres empreses públiques, semi-públiques i privades. En aquell moment a principis dels anys 80, partíem d’una organització territorial de l’atenció primària feble, i importants necessitats d’atenció als processos aguts en centres hospitalaris. 

 A nivell mundial es vivia un moment d’inflexió en les polítiques de salut a partir de la declaració de Alma-Ata de l’any 1978. Aquesta declaració de la comunitat internacional (OMS) establia el reconeixement de l’Atenció Primària com eix central i focus principal del sistema sanitari i afegia “que era part integral del desenvolupament social i econòmic de la comunitat”. Sembla que aquests principis varen demostrar posteriorment la seva validesa no exempta de crítiques de sectors mèdics al principi(1). Les Lleis catalanes no van aprofundir en la proposta d’Alma-Ata i l’atenció primària es va reformar molt lentament. Va trigar 25 anys!(2). 

Al crear el CatSalut amb la Llei de 1990 (3), com organisme responsable de la compra de serveis d’atenció sanitària, es va traslladar el focus a nivell de la sostenibilitat econòmica del sistema i a un nivell superior de govern al del ICS en el Departament de Salut per fer-se càrrec del finançament, el diagnòstic i la resolució dels problemes de salut a nivell comunitari. La solució d’aquests problemes s’ha anat quedant cada vegada més lluny, dels dispensaris de primària. 

Ara entren al mateix nivell tots els proveïdors del sistema de salut. En aquest àmbit les grans despeses dels centres hospitalaris amb repercussió en el desenvolupament econòmic no han sigut ponderades amb cura fins ara en detriment de l’atenció primària infradotada per respondre a les necessitats actuals. Per un organisme gestor de l’economia com el CatSalut no és estrany que la sostenibilitat tingui molt interès i més si ha de fer front a les necessitats de l’atenció especialitzada, fragmentada (veure taula resum) en una seixantena de centres hospitalaris i per institucions de tot tipus (públics, públics-privades i privades) i de transparència baixa

Proposem que és un bon moment per reflexionar sobre la vigència dels principis d'atenció a la comunitat explicitats a la declaració d’Alma-Ata i aportar mesures legislatives basades en la motivació comunitària de la despesa sanitària per la millora de la Salut i l'ètica en la gestió dels serveis públics. Caldria introduir a tots els contractes de serveis d’atenció sanitària, la valoració raonada de la necessitat de contractar a una empresa privada, vigència temporal i condicions, així com la supervisió i transparència accessible en forma i comprensió. L'atenció primària requereix una urgent millora de la ponderació i transparència en l’adjudicació eficient de recursos a tot el sistema. Tots ells supeditats al control dels resultats en Salut i als consells de participació ciutadana.

(1)https://www.who.int/dg/20080915/es/  

(2)https://catsalut.gencat.cat/ca/coneix-catsalut/25-anys/ambits/atencio-primaria/ (3)https://catsalut.gencat.cat/web/.content/minisite/catsalut/coneix_catsalut/presentacio/historia/sistema_atencio_catala.pdf 

(4)https://catsalut.gencat.cat/ca/coneix-catsalut/convenis-contractes/relacio/

LA HISTORIA OCULTA DE LAS PANDEMIAS

Documentada reflexió de Carlos Ponte Mittelbrunn 

http://www.fadsp.org/~ab47510/index.php/publicaciones/debatecovid19/2331-la-historia-oculta-de-las-pandemias

................................

Es una obviedad, no se puede reconstruir el mundo sin una comprensión clara de lo que está pasando (96). Y el punto de partida para mirar hacia el futuro es asumir que las fuerzas del mercado no pueden dirigir la naturaleza ni tampoco la sociedad: La humanización de la naturaleza no nos ha conducido a la reconciliación con la sociedad, sino más bien a la ruina de ambas. En lugar de víctimas pasivas de los “invasores” microbianos, podemos reconstruir un mundo nuevo pospandémico y ser los artífices de nuestro propio destino.

USUARIS i PROFESSIONALS VOLEM EL MATEIX

 Quan la infermera del CAP em va dir que als pacients ens agrada molt anar a passar el temps a les consultes mèdiques em vaig sentir colpida i trista, no ho esperava, no li vaig poder respondre.

Abans d’aconseguir la visita havia fet 2 hores de cua. La primera per demanar hora.  Un mes i mig abans havia sortit del hospital després d’una extirpació de vesícula. Cap metge em va visitar per donar me l’alta i l’endemà per telèfon em van dir que podia anar al CAP per qualsevol incidència. Tenia diarrea i molèsties a l’orinar i creia que sense cap control des de el 23 de juliol en que vaig sortir del hospital el més prudent era demanar una visita.

Suposo que la infermera tot això no ho sabia. Tampoc que he estat 3 anys esperant aquesta operació i he hagut d’anar repetidament a Urgències per els còlics. Jo tampoc sabia el seu nom i si ella era la infermera o la metgessa. Vaig saber que era la infermera quan em va dir que anava a preguntar a la metgessa.

Voldria cridar l’atenció sobre la necessitat que tenim usuàries i sanitàries de compartir una situació de precarietat en la que estem al mateix costat. No hem d’augmentar la separació entre nosaltres. Junts hem d'aconseguir que els professionals tinguin els mitjans necessaris per a poder donar l’atenció amb la saviesa i la calidesa que tan apreciem!.

Una veïna de Barcelona