EN LA DEFENSA D'UNA SANITAT PÚBLICA SOCIALMENT EFICIENT

dimecres, 24 de juny del 2020

LA PANDÈMIA HA DESTAPAT LA SITUACIÓ DEL SISTEMA SANITARI Manifest llegit a Plaça St. Jaume el 20 Juny

          

      La crisi del coronavirus ha destapat la situació del sistema sanitari en l’estat espanyol i a Catalunya. Anys de privatitzacions, mercantilizacions i profundes retallades s’han plasmat en l’espectacle d’aquestes setmanes. Atenció Primària sense mitjans ni recursos suficients per a contenir la pandèmia, hospitals col·lapsats amb pacients per terra, professionals obligats a decidir a qui intentaven salvar la vida per falta de respiradors, residències de gent gran en les quals els infectats i les morts sense atenció han estat la tòniva general, centres de minusvàlids psíquics, presons i CIE, dels quals ni es parla.

  

              Hi ha responsables polítics que van aprovar a nivell estatal la Llei 15/97 o que la van mantenir. A Catalunya, la reforma de la LOSC de 1995, que va permetre l’entrada de l’afany de lucre a la sanitat pública, va tenir un ampli consens parlamentari i cap partit polític ha plantejat la seva derogació. Sindicats domesticats que no han defensat l’interès general, empreses i fons de capital risc que s’han estat lucrant amb aquestes privatitzacions i mercantilitzacions, jutges que no han vist cap problema en els lleis que desmuntaven la sanitat,.... i la gra majoria de la població que es va mantenir en silenci mentre tot això ocorria pensant que no l’afectava. Avui, la realitat és una altra. Totes i tots hem perdut o conegut a algú que ha mort per falta d’assistència o per deficiències en l’atenció.

                No podem tornar a la situació de partida- Els de sempre pretenen fer net i tornar a la situació prèvia, en la qual els sistema ja estava profundament desmantellat.

                Al Juny de 2019, segons xifres oficials, convenientment maquillades, 168.108 persones esperaven una intervenció quirúrgica a Catalunya amb un temps mitjà d’espera de gairebé 5 mesos (dels més alts de tot l’Estat espanyol). 322576 persones esperaven una primera consulta amb l’especialista, amb un temps mitjà d’espera de més de 3 mesos. Mentrestant, les assegurances i mútues privades (moltes de les que han desaparegut durant la pandèmia), no han deixat de créixer i fer caixa a la costa de la nostra salut. Per si això no fos suficient, el Departament de Salut de la Generalitat de Catalunya preveu atorgar gairebé 43.000€ per pacient ingressat a UCI amb la COVID 19 a tots els centres que hagin participat en la pandèmia (això inclou entitats públiques però també entitats semi-públiques i entitats completament privades)

                Ara no volem promeses, ni comissions parlamentàries, ni llibres blancs per a “reconstruir la sanitat”....elaborats pels que ens han portat a aquesta situació. Aquest és un problema de totes. És el moment, i la responsabilitat és nostra. Estem obligades a sortir al carrer. No un dia, ni dos, sinó tots aquells que siguin necessaris per a obligar-los a blindar la sanitat, revertir lo privatitzat, expulsar a l’ànim de lucre de l’atenció sanitària, establir un sistema digne de cura de la gent gran. Per a centrar el sistema en la prevenció i en l’actuació contra els productors de malaltia...... és a dir per a prevenir el que no sabem curar. Perquè els nostres diners es dediquin a garantir l’interès general.

 


dilluns, 8 de juny del 2020

Apuntes de la crisis del COVID-19 desde Barcelona

Tornem a publicar al blog després d'uns mesos sense activitat perquè creiem que com la nostra ciutat hem de despertar La necessitat de debatre sobre els problemes de la gestió de l'Atenció Sanitària no ha desaparescut després de la  fase més forta de la pandèmia. Per aixó volem difondre l'article de Teresa Martinez publicat a Viento Sur https://vientosur.info/spip.php?article15983