EN LA DEFENSA D'UNA SANITAT PÚBLICA SOCIALMENT EFICIENT

divendres, 11 de setembre del 2020

PER UNA ATENCIÓ PRIMÀRIA FORTA - Marea Blanca Catalunya

La ciutadania estem esgotats de patir les deficiències de l’atenció primària de salut, que s’han vist agreujades per l’actual pandèmia. Als problemes ja crònics d’escàs pressupost, falta de personal i equipaments obsolets s’ha afegit la sobrecàrrega que suposa l’atenció de malalts de COVID, l’estudi i seguiment de contactes i l’atenció a persones que viuen en residències. Els i les professionals estan assumint una càrrega insuportable, més quan molts han estat malalts o en situació de quarentena o senzillament esfondrats.

 

Hem vist com les mesures de seguretat instaurades en els CAP en els moments més durs, com la pràctica desaparició de la visita presencial, o mesures organitzatives com les agendes per tasques sense respectar la figura del o la professional referent, l’escassa atenció a persones amb problemes crònics o aguts no COVID, amb retards d'alt risc, s’estan perllongant en el temps i no hi ha indicis que es puguin recuperar a curt termini. Com a conseqüència, queden moltes necessitats de salut sense resoldre, o es resolen tard i malament, i hem de fer cues vergonyoses a la porta dels CAP per intentar que ens visitin.

 

Recentment, la Conselleria de Salut ha presentat un «Pla d’enfortiment de l’atenció primària» segons el qual dedicarà uns 300 milions d’euros en millores tecnològiques, i en augment de personal d’aquí fins el 2020. Donaríem la benvinguda a aquest pla si no fos perquè és del tot insuficient, no recupera ni de lluny les retallades del 2011: 350 milions anuals, i 3000 professionals menys. Se segueixen ajornant respostes que són urgents.

 

Reclamem un enfortiment real i immediat de l'atenció primària, que ha de passar per garantir els elements que la fan més efectiva en la millora de la nostra salut: l’accessibilitat per a tothom, la relació continuada al llarg del temps amb el o la professional, l’abordatge integral de les necessitats i la coordinació de tots els serveis i atencions que rebem. Per això, exigim:

 

  • L’obertura dels CAP i consultoris que s’han tancat total o parcialment durant la pandèmia
  • Habilitació d’espais i circuïts segurs per evitar contagis i mesures de protecció per a tot el personal
  • La recuperació de la visita presencial, deixant la consulta telemàtica o telefònica només per aquelles qüestions que es poden resoldre per aquesta via
  • La visita per la professional de medicina o infermeria referent
  • Participació ciutadana activa en el funcionament i la gestió de cada CAP
  • Recuperació dels metges, infermers i administratius perduts amb les retallades dels anys 2011-2014
  • Priorització de la despesa sanitària per a l’atenció primària. Dotació econòmica que arribi al 25% del pressupost de Salut, tal com recomana l'OMS

 

Contra la demolició programada i sostinguta de l'atenció primària i les polítiques privatitzadores, per la nostra salut, volem una sanitat pública, universal, equitativa i de qualitat amb una atenció primària forta de veritat.

 

Setembre 2020    


dimecres, 2 de setembre del 2020

La coherència de ROGER BERNAT

 

            En els moments en que sentim la pèrdua de la presència física del nostre amic, company, veí, cap de servei, Roger, voldriem destacar la seva coherència   (traducido a continuación)

            Poder acabar la carrera de Medicina a l’any 67, en un moment en que es despertava l’interès de la nostra societat per la modernització de l’atenció hospitalària era engrescador per els joves professionals sanitaris. Fins aleshores la medicina hospitalària, es mantenia en un espai social entre la ciència i la caritat. Era un repte que va motivar a molts estudiants d’aquella generació. Molt més si com ell, ja havia tingut ocasió de comprovar la necessitat d’hospitals moderns adequats als coneixements mèdics i a les necessitats de la població.

            Coneixia per experiència la incidència dels determinants socials en la salut. Va ser a França on havia nascut l’any 40 quan a l’escola va rebre uns cops a la cama en una baralla infantil amb insults per el seu aspecte de migrant del sud. Al retorn a Barcelona la tuberculosi va créixer al os de la cama, justament allà on va rebre els cops. L’antecedent de traumatisme no és infreqüent en l’aparició d’una lesió tuberculosa a un os.

            Per tractar aquesta lesió va ser intervingut de la cama al Hospital Clínic de principis dels anys 50. Abans de la intervenció va esperar molts matins en dejú fins al migdia, que li arribés l’hora de portar lo a quiròfan. Malauradament sempre havia algun malalt distingit que havia de passar al davant dels que com ell pertanyien a la beneficència. Al Hospital Clínic d’aquell temps havia a cirurgia sales de 24 llits amb malalts que podien estar en llista d'espera fins un mes, mentre, els de la sala de distingits de 6 llits anaven passant als quiròfans.

            Després de començar a treballar a Pediatria al hospital Vall d’Hebron el Roger Bernat va acabar la residència MIR en Anatomia Patològica. Des d’aleshores va treballar en la Sanitat Pública fins a la responsabilitat de cap del servei d’aquesta especialitat al Hospital de Bellvitge. L’experiència i la percepció de contribuir a la construcció d’una sanitat pública nova, universal, més justa i eficient com prometia l’esperit de la Llei de Sanitat de 1986, han estat sempre presents al llarg de la seva activitat professional.

            Juntament amb altres professionals va col·laborar a la creació de l’Associació Catalana per la Defensa de la Sanitat Pública (ACDSP) federada amb la resta d’associacions de l’estat en la FADSP, l’any 1981. Aquesta associació com les de la resta del país eren majoritàriament promogudes per joves que acabaven d’estrenar el títol d’especialista per la via MIR. Intentaven contrarestar l’exercici liberal de la Medicina, predominant en les institucions professionals fins llavors. Des d’ella ha mantingut una activitat de recerca, formació i també de crítica, sobre la sanitat pública.

            Anys després, la discussió sobre la nova Llei ICS (Institut Català de la Salut),  va servir de punt de mira i reflexió sobre les possibilitats de les lleis i els efectes de les retallades que van culminar amb la Llei Òmnibus. Ens deixa en aquests darrers anys, abans i després del 15M, una tasca de foment de l’esperit crític i apropament a la comprensió dels temes sanitaris fonamentals parlant clar sobre la “sostenibilitat” i la “racionalització” sanitària, en múltiples xerrades a Barcelona i als voltants on guarda nombrosos amics entre usuaris i professionals.

            La participació en els moviment socials i veïnals que ha mantingut el Roger Bernat els darrers anys no era nova. A l’antiga associació de veïns de l’Eixample recorden la sorpresa que els produí que aquell metge participés a les pintades reivindicatives com un veí més. L’any 2005 la seva implicació amb el Fòrum Social Mediterrani ens va apropar a les conseqüències sanitàries dels acords internacionals de comerç dels que vam poder rebre informacions de primera ma com va ser el cas de Tunis.

            Especialment els veïns de l’Hospitalet i del baix Llobregat, han sigut testimoni del seu compromís en la defensa del pensament crític i l’acció, setmana rere setmana. Mai ha deixat de donar recolzament a les activitats reivindicatives d’acord amb les seves forces. La seva capacitat de mantenir la convicció i la col·laboració amb els companys així com la transmissió planera de la  reflexió sobre les diferents situacions que han anat sorgint, obren un camí per tots.  

            Ens ha deixat una persona integra, compromesa amb els drets de les persones, que estimava la seva professió i que va lluitar per una sanitat per les persones, tot fugint de la mercantilització que s'ha fet de la salut.

El trobarem a faltar i molt, els amics i amigues i totes les persones que van tenir la sort de tractar-lo.

 


   


    En los momentos en que sentimos la pérdida de la presencia física de nuestro amigo, compañero, vecino, jefe de servicio, Roger, quisieramos destacar su coherencia

                Poder terminar la carrera de Medicina en el año 67, en un momento en que despertaba el interés de nuestra sociedad por la modernización de la atención hospitalaria era estimulante para los jóvenes profesionales sanitarios. Hasta entonces la medicina hospitalaria, se mantenía en un espacio social entre la ciencia y la caridad. El cambio era un reto que motivó a muchos estudiantes de aquella generación. Mucho más si como él, ya había tenido ocasión de comprobar la necesidad de hospitales modernos adecuados a los conocimientos médicos y a las necesidades de la población.

                Conocía por experiencia la incidencia de los determinantes sociales en la salud. Fue en Francia donde había nacido en el 40, cuando en la escuela recibió unos golpes en la pierna en una pelea infantil acompanyada de insultos por su aspecto de migrante del sur. Al regreso a Barcelona la tuberculosis creció en el hueso de la pierna, justamente allí donde recibió los golpes. El antecedente de traumatismo no es infrecuente en la aparición de una lesión tuberculosa en un hueso.

                Para tratar esta lesión fue intervenido de la pierna al Hospital Clínico de principios de los años 50. Antes de la intervención esperó muchas mañanas en ayunas hasta el mediodía, la llegada del momento de pasar a quirófano. Desgraciadamente siempre había algún enfermo distinguido que tenía que ir por delante de los que como él pertenecían al grupo de beneficencia. En el Hospital Clínico de aquel entonces había en cirugía salas de 24 camas con enfermos que podían estar en lista de espera hasta un mes, mientras, los de la sala de distinguidos de 6 camas iban pasando a los quirófanos.

                Después de empezar a trabajar en Pediatría en el hospital Vall d'Hebron, Roger Bernat terminó la residencia MIR en Anatomía Patológica. Desde entonces trabajó en la Sanidad Pública hasta alcanzar la responsabilidad de jefe del servicio de esta especialidad en el Hospital de Bellvitge. La experiencia y la percepción de contribuir a la construcción de una sanidad pública nueva, universal, más justa y eficiente como prometía el espíritu de la Ley de Sanidad de 1986, han estado siempre presentes a lo largo de su actividad profesional.

                Junto a otros profesionales colaboró ​​en la creación de la Asociación Catalana para la Defensa de la Sanidad Pública (ACDSP) federada con el resto de asociaciones del estado en la FADSP, en 1981. Esta asociación como las del resto del país eran promovidas  por jóvenes que mayoritariamente acababan de estrenar el título de especialista por la vía MIR. Intentaban contrarrestar el ejercicio liberal de la Medicina, predominante en las instituciones profesionales hasta entonces. Desde ella ha mantenido una actividad de investigación, formación y también de crítica, sobre la sanidad pública.

                Años después, la discusión sobre la nueva Ley ICS (Institut Català de la Salut), sirvió de punto de mira y reflexión sobre las posibilidades de las leyes y los efectos de los recortes que culminaron con la Ley Ómnibus. Nos deja en estos últimos años, antes y después del 15M, una tarea de fomento del espíritu crítico y acercamiento a la comprensión de los temas sanitarios fundamentales hablando claro sobre la "sostenibilidad" y la "racionalización" sanitaria, en múltiples charlas en Barcelona y alrededores donde guarda numerosos amigos entre usuarios y profesionales.

                La participación en los movimiento sociales y vecinales que ha mantenido Roger Bernat en los últimos años no era nueva. En la antigua asociación de vecinos del Eixample recuerdan la sorpresa que produjo que aquel médico participara en las pintadas reivindicativas como un vecino más. En 2005 su implicación con el Foro Social Mediterráneo nos acercó a las consecuencias sanitarias de los acuerdos internacionales de comercio de los que pudimos recibir informaciones de primera mano como fue el caso de Túnez.

                Especialmente los vecinos de L'Hospitalet y del bajo Llobregat, han sido testigos de su compromiso en la defensa del pensamiento crítico y la acción, semana tras semana. Nunca ha dejado de dar apoyo a las actividades reivindicativas de acuerdo con sus fuerzas. Su capacidad de mantener la convicción y la colaboración con los compañeros así como la transmisión sencilla de la reflexión sobre las diferentes situaciones que han ido surgiendo, abren un camino para todos.

                Nos ha dejado una persona integra, comprometida con los derechos de las personas, que amaba su profesión y que luchó por una sanidad para las personas, huyendo de la mercantilización que se ha hecho de la salud.

                Lo echaremos de menos y mucho, los amigos y amigas y todas las personas que tuvieron la suerte de conocerlo.