Dede fa mesos creixen els missatges interessats en la construcció d'un tòpic: "La
Sanitat Pública és tan costosa que no la podem sostenir ". Retalls en les prestacions,
copagaments i privatitzacions són les receptes proposades pels corifeus de les empreses
d'assegurances, de tecnologies sanitàries i pels partits de dretes, que desitjarien poder repartir com a beneficis part dels milers de milions que mou el finançament, contractació i provisió de serveis del Sistema Nacional de Salut (SNS).
Sanitat Pública és tan costosa que no la podem sostenir ". Retalls en les prestacions,
copagaments i privatitzacions són les receptes proposades pels corifeus de les empreses
d'assegurances, de tecnologies sanitàries i pels partits de dretes, que desitjarien poder repartir com a beneficis part dels milers de milions que mou el finançament, contractació i provisió de serveis del Sistema Nacional de Salut (SNS).
Estan equivocats, perquè el SNS és SOSTENIBLE; les comunitats autònomes (CCAA)
no reben el finançament adequat, les privatitzacions incrementen els costos i ni el copagament ni les assegurances privades són la solució.
El SNS és sostenible La despesa sanitària total espanyola està per sota la mitjana de la UE-15 en dòlars per poder paritari de compra ($ ppc). La despesa sanitària pública és inferior a la mitjana de la UE-15 en 805 € / habitant / any. El pressupost que el Govern Català dedica a la Sanitat per càpita és dels més baixos de totes les comunitats autònomes (101.69 € menys per habitant i any que la mitjana).El creixement de la despesa sanitària pública espanyola en els deu últims anys ha estat del 2,7% anual, enfront del 4,1% de mitjana en els països de l'OCDE. La despesa sanitària total creix a costa de la despesa sanitària privada.
El SNS no rep finançament suficient Al nostre país hi ha una baixa pressió fiscal i s'ha reduït la recaptació per la retirada d'impostos (patrimoni, successions). Els ingressos fiscals a Espanya estan 10 punts per sota de la mitjana de la UE-15 i de la UE-17 (34,5% del PIB enfront del 44,4% i el 44,0%, respectivament). El frau fiscal a Espanya és del 23%, enfront
al 13% de la UE, un diferencial equivalent a 100.000 milions d '€ / any. Són les decisions polítiques les que ocasionen que la diferència de pressupostos sanitaris entre les CCAA amb pressupost major i menor fos de 556,71 € / habitant / any al 2011. Part dels pressupostos destinats a sanitat (fons de compensació, cèntim sanitari), algunes CA (Madrid, País Valencià) els deriven a altres fins, de manera que creix l'endeutament i la reducció dels presupostos
al 13% de la UE, un diferencial equivalent a 100.000 milions d '€ / any. Són les decisions polítiques les que ocasionen que la diferència de pressupostos sanitaris entre les CCAA amb pressupost major i menor fos de 556,71 € / habitant / any al 2011. Part dels pressupostos destinats a sanitat (fons de compensació, cèntim sanitari), algunes CA (Madrid, País Valencià) els deriven a altres fins, de manera que creix l'endeutament i la reducció dels presupostos
La despesa farmacèutica i les privatitzacions incrementen els costos. En comparació amb els països de l'OCDE, la despesa farmacèutica es posa 3,9 punts per sobre de la mitjana en percentatge de la despesa sanitaria (21,3% versus 17,4%) i 0,3 punts més en% sobre el PIB (1,8% versus 1,5%). Aconseguir un despesa farmacèutica en la mitjana de l'OCDE suposaria l'estalvi de 5.000 milions d'euros.
Els sistemes de finançament privat augmenten els costos. A la Comunitat de Madrid la
finançament privat ha multiplicat per 7,14 el cost de construcció dels nous hospitals
Alguns problemes de funcionament incrementen els costos:
La sobreutilizació de la tecnologia (només un 30% està justificada), per la pressió de la tecnoestructura econòmica i sanitària i per la fascinació que exerceix en els metges, incrementa els costos (un 30% del despesa sanitària total espanyola ).
La persecució immisericorde del diagnòstic, fins i tot sense tenir en compte les necessitats
dels pacients. La variabilitat injustificada de la pràctica clínica incrementa els costos i els riscos per al pacient.
La descentralizació sanitària en diversos centres de compra trenca la econmia d'escala, incrementant els costos.
La descoordinació entre atenció primària, hospitalària i atenció sociosanitària, incrementa els costos.
La pràctica de la medicina defensiva pot encarir la despesa sanitària fins a un 15 - 20%, com passa als Estats Units.
La politizació de la gestió produeix desconfiança, desmotivació i falta de col·laboració dels professionals en el compliment dels objectius assistencials i financers del SNS. La subfinanciació de la atenció primària redueix la seva capacitat d'intervenció i dificulta la seva tasca resolutiva i de filtre.
La sobreutilizació de la tecnologia (només un 30% està justificada), per la pressió de la tecnoestructura econòmica i sanitària i per la fascinació que exerceix en els metges, incrementa els costos (un 30% del despesa sanitària total espanyola ).
La persecució immisericorde del diagnòstic, fins i tot sense tenir en compte les necessitats
dels pacients. La variabilitat injustificada de la pràctica clínica incrementa els costos i els riscos per al pacient.
La descentralizació sanitària en diversos centres de compra trenca la econmia d'escala, incrementant els costos.
La descoordinació entre atenció primària, hospitalària i atenció sociosanitària, incrementa els costos.
La pràctica de la medicina defensiva pot encarir la despesa sanitària fins a un 15 - 20%, com passa als Estats Units.
La politizació de la gestió produeix desconfiança, desmotivació i falta de col·laboració dels professionals en el compliment dels objectius assistencials i financers del SNS. La subfinanciació de la atenció primària redueix la seva capacitat d'intervenció i dificulta la seva tasca resolutiva i de filtre.
Els ciutadans fan un ús raonable dels serveis de salut No és cert que Espanya sigui el país europeu amb més consultes al metge per habitant. La última xifra de consultes / habitant i any és de 7,5 a Espanya, a Europa hi ha tres països amb major nombre de consultes per habitant (Hongria, República Txeca i Alemanya), de totes maneres la dada sembla una mica exageraa.
La dada més fiable és de 6 visites / persona / any, segons una enquesta realitzada a 4.250 pacients en 18 províncies i en 170 centres de salut en setembre de 2010 (5,6 visites / pacient / any segons l'avaluació de l'estratègia AP21). A més, Espanya és el país amb menys estades hospitalàries per habitant i any de la UE (10,41 enfront de 17,24 de mitjana a la UE).
Els ciutadans estan satisfets amb l'atenció primària. En les enquestes s'obté una satisfacció
de 8 sobre 10 (8,4 en l'estratègia AP21). Gran part del consum de serveis de salut (el 70%) és decidit pels metges i pel propi sistema (consultes, burocràcia, etc.). L'envelliment poblacional no és el principal problema En els pitjors escenaris, l'envelliment fa créixer la despesa sanitària total entre un 5-20%, i el farmacèutic un 15%.
La dada més fiable és de 6 visites / persona / any, segons una enquesta realitzada a 4.250 pacients en 18 províncies i en 170 centres de salut en setembre de 2010 (5,6 visites / pacient / any segons l'avaluació de l'estratègia AP21). A més, Espanya és el país amb menys estades hospitalàries per habitant i any de la UE (10,41 enfront de 17,24 de mitjana a la UE).
Els ciutadans estan satisfets amb l'atenció primària. En les enquestes s'obté una satisfacció
de 8 sobre 10 (8,4 en l'estratègia AP21). Gran part del consum de serveis de salut (el 70%) és decidit pels metges i pel propi sistema (consultes, burocràcia, etc.). L'envelliment poblacional no és el principal problema En els pitjors escenaris, l'envelliment fa créixer la despesa sanitària total entre un 5-20%, i el farmacèutic un 15%.
I els copagaments no són la solució
Les quotes o copagaments dissuadeixen la utilització de serveis necessaris per pobres i ancians de baixos ingressos. Les quotes no contenen la demanda. Les quotes són poc eficaçes en la contenció de la despesa. Els costos de gestió del copagament no generen
recursos addicionals al SNS. Els copagaments moderats recaptarien només un 0,85% de la despesa sanitària actual. Els països que introdueixen sistemes de copagament incrementen la seva despesa sanitària. Per exemple, Portugal: en els últims 15 anys, amb els copagaments, la despesa sanitària ha crescut un 4,7% sobre el PIB, enfront del 2,5% a Espanya. Els copagaments produeixen costos indirectes, com a increment d'ingressos hospitalaris, amb augment final de costos en 240 $ / persona / any (EUA).
Les quotes o copagaments dissuadeixen la utilització de serveis necessaris per pobres i ancians de baixos ingressos. Les quotes no contenen la demanda. Les quotes són poc eficaçes en la contenció de la despesa. Els costos de gestió del copagament no generen
recursos addicionals al SNS. Els copagaments moderats recaptarien només un 0,85% de la despesa sanitària actual. Els països que introdueixen sistemes de copagament incrementen la seva despesa sanitària. Per exemple, Portugal: en els últims 15 anys, amb els copagaments, la despesa sanitària ha crescut un 4,7% sobre el PIB, enfront del 2,5% a Espanya. Els copagaments produeixen costos indirectes, com a increment d'ingressos hospitalaris, amb augment final de costos en 240 $ / persona / any (EUA).
Tampoc és solució incrementar el assegurament privat Es redueix la recaptació per al sistema sanitari públic. S'incrementen els costos administratius. Augmenta la població sense cap tipus de cobertura, perquè el ciutadà no pot mantenir creixements de les primes d'un 5% interanual de mitjana. La concentració d'assegurances elimina la competència
i la lliure elecció de l'usuari.
i la lliure elecció de l'usuari.
Hi ha marge per millorar l'eficiència del SNS: Assegurar pressupostos suficients, incrementant la recaptació fiscal, recuperant impostos i procurant un finançament
realment destinada a sanitat (finalista). Si s'incrementés l'ús de medicaments genèrics,
es reduís el creixement de la despesa farmacèutica hospitalari (creix un 15% interanual)
i es regulessin les maniobres de màrqueting dels laboratoris farmacèutics dirigides als metges i associacions de malalts, es reduiria aquest 50% de medicaments que es prescriuen, dispensen o venen de forma inadequada, i / o que la meitat dels pacients prenen incorrectament. Adequar la utilització tecnològica (model NICE ...), posar en marxa una agència de compres. Paralitzar les privatitzacions, externalitzacions, desregulacions, fragmentacions de centres i serveis, etc. Potenciar l'atenció primària: una atenció primària forta aconsegueix millors nivells de salut de la població, amb bona satisfacció ciutadana i a uns costos suportables. Fomentar la participació professional i ciutadana i els elements de coordinació entre nivells d'atenció i prestació social. Perquè el nostre SNS no està en
perill A Espanya, quant a resultats en salut, en els últims trenta anys l'esperança de
vida ha passat de 75,6 anys a 81,1 i la mortalitat per totes les causes de 819,50 / 100.000
habitants a 568,5.
realment destinada a sanitat (finalista). Si s'incrementés l'ús de medicaments genèrics,
es reduís el creixement de la despesa farmacèutica hospitalari (creix un 15% interanual)
i es regulessin les maniobres de màrqueting dels laboratoris farmacèutics dirigides als metges i associacions de malalts, es reduiria aquest 50% de medicaments que es prescriuen, dispensen o venen de forma inadequada, i / o que la meitat dels pacients prenen incorrectament. Adequar la utilització tecnològica (model NICE ...), posar en marxa una agència de compres. Paralitzar les privatitzacions, externalitzacions, desregulacions, fragmentacions de centres i serveis, etc. Potenciar l'atenció primària: una atenció primària forta aconsegueix millors nivells de salut de la població, amb bona satisfacció ciutadana i a uns costos suportables. Fomentar la participació professional i ciutadana i els elements de coordinació entre nivells d'atenció i prestació social. Perquè el nostre SNS no està en
perill A Espanya, quant a resultats en salut, en els últims trenta anys l'esperança de
vida ha passat de 75,6 anys a 81,1 i la mortalitat per totes les causes de 819,50 / 100.000
habitants a 568,5.
A més, el nostre SNS és barat i eficient i no està en perill, ni per la part de la despesa, que és un 15% inferior i ha crescut un 34% menys que la mitjana dels països de l'OCDE,
ni per la dels ingressos fiscals, que tenen marge per créixer, perquè són un 22% inferiors
i han baixat un 56% més que la mitjana de països de l'OCDE.
Si es privatitza, el sistema serà més costós i insostenible: deixarà fora de l'assistència a milions d'espanyols, als que més ho necessiten.
Hi ha alternatives per assegurar la sostenibilitat del SNS sense perjudicar els més malalts
i als més pobres; només depèn de la voluntat política de les administracions públiques el dur-la terme
i als més pobres; només depèn de la voluntat política de les administracions públiques el dur-la terme
Federación de Asociaciones para la Defensa de la Sanidad Pública
C/ Arroyo de la Media Legua, 29. Local 49
28030 Madrid
Tel.: 91 333 90 87. Fax: 91 437 75 06
E-mail: fadspu@gmail.com
Septiembre de 2011
