Malgrat deixar de ingressar 2,4 milions d'euros Crespo defensa el model de gestió en atenció al turisme de la Corporació Sanitària del Maresme

...“Ha sido uno de los éxitos de la corporación”, dijo el diputado. En realidad, la gestión de la atención a los turistas acabó costando 2,4 millones de euros a los hospitales de Blanes y Calella, ya que este dinero fue el que dejaron de cobrar y se perdió en los desmanes contables y de gestión de CMSM. ...  Crespo, que también es presidente de la comisión de salud del Parlament, negó en todo momento que él fuera el impulsor de CMSM . .... a él “le fue a buscar” Pere Vallribera, actual gerente del Consorcio Sanitario de Terrassa y entonces máximo ejecutivo de los hospitales de Blanes y Calella,
http://ccaa.elpais.com/ccaa/2012/07/11/catalunya/1341962061_359781.html

Guia d’Insubmissió contra els REpagaments farmacèutics (de Dempeus pr la Sanitat Pública)

 .... cal portar la/les recepta/es oficials i el DNI (i demanen una fotocòpia que en alguns casos facilita la mateixa farmàcia quan col·labora, i en d’ altres es nega, i comença la polèmica…). 

 El Departament de Salut ha ordenat facilitar un impresos per omplir a la farmacia. Si es dona un cas de negativa a suministrar els medicaments i/o de desatenció o maltracte físic o verbal, cal denunciar-ho. Es tractaria d’una Denegació d’Assitencia que és un delicte.  Per fer-ho, per escrit, tant es pot fer usant un dels formularis de queixa dels que són imprimibles a la pàgina IPP de Dempeus ( i que es presenten a qualsevol centre sanitari públic), com a una Comissaria de Mossos si la cosa va a majors.  ....

Hem de ser conscients que l’euro per recepta que NO paguem, per normativa, el podem acabar pagant a 1’20 €, … .
Un preu ,, que podem asumir al menys en un cas, en un medicament, en una recepta,...
... cal recordar que diversos grups d’advocats amics/gues, i ara certs Grups polítics, estan estudiant com alegar i litigar contra aquestes injustes mesures. Tot dependrà de la tossuderia de les Adminsitracions, obsessionades en perpetrar aquestes noves agressions contra ciutadania i la sanitat i la salut públiques.

http://dempeusperlasalut.wordpress.com/2012/07/09/materials-per-una-guia-dinsubmissio-contra-els-repagaments-farmaceutics/

Contradiccions i omissions en la anomenada ¨Nova Gestió Pública¨ dels nostres governs especialment sobre la Sanitat

...  l’any 2010, abans d’iniciar un procés de reducció, el 56,3% de la despesa consolidada en els pressupostos de la Generalitat es gestionava mitjançant les 61 empreses públiques, els 68 consorcis, les 39 fundacions i la resta d’entitats instrumentals creades al llarg dels anys pels successius governs catalans. Pel que fa al món local,..... el nombre d’ens instrumentals és de 1.149, sense comptar les fundacions creades pels ajuntaments. ....  
la pretesa .... ineficiència i la inoperativitat de l’estructura administrativa a l’hora de gestionar els serveis públics va fer .... adoptar instruments mercantils, propis del Dret civil i del Dret Mercantil, per tal de bastir una ¨nova gestió pública¨ ... adequada a les necessitats d’eficàcia i eficiència.... Aqueixa creença, divulgada i sostinguda encara avui,...  és la que interessadament, sovint molt interessadament, ha instigat el despropòsit en què han incorregut tants governants locals i autonòmics, creant empreses públiques que només poden funcionar si són finançades majoritàriament per les Administracions de les quals depenen. ...
El Decret Llei 4/2010, del 3 d’agost, de mesures de racionalització i simplificació de l’estructura del sector públic de la Generalitat, al qual ha seguit la Llei 11/2011, del 29 de desembre, ..... mostra una desoladora manca de criteris pel que fa als objectius i les prioritats de la pretesa reestructuració ..... més contradictòria resulta ser la previsió continguda en l’article 28 que habilita l’Institut Català de la Salut a crear consorcis i entitats en qualsevol forma admesa en dret, prèvia autorització del Govern català  .....  http://www.eldebat.cat/cat/notices/2012/06/contradiccions_i_omissions_en_la_reestructuracio_del_sector_public_instrumental_a_catalunya_99673.php

Entre les conseqüències del "repagament" farmacèutic: la prescripció es desplaçarà cap a fàrmacs més cars

... El gobierno popular, por una parte decide liberar fondos públicos para que las CCAA paguen a sus proveedores,  .... Por otra parte, implanta medidas para que la deuda recaiga sobre los ciudadanos, no sobre la industria, para ello incrementa el copago de los trabajadores activos e introduce el copago a los pensionistas (ahorro esperado 550 millones de euros) y desfinancia 456 medicamentos (ahorro aproximado de 400 millones de euros).

El presidente de Farmaindustria, ... afirma que gran parte de ese dinero más que a financiar la deuda irá destinado a incrementar la factura farmacéutica, para “agilizar la entrada de nuevos medicamentos”.  Como consecuencia de estas medidas la proporción del gasto farmacéutico sufragado por los pacientes se doblará, pasando del 6 % actual a un 12%,...

Los pacientes presionarán para que se les receten fármacos financiados que traten el mismo proceso, aunque su precio sea muy superior, como afirman sociedades de atención primaria y colegios médicos “nos tememos que la prescripción se irá desplazando hacia fármacos más caros...."  (Las causas y las consecuencias del copago) http://www.fadsp.org/

Al 2011 es van reduir 1.533.813 hores de treball al ICS

En resposta a una pregunta al govern feta pel grup parlamentari de ICV-EUiA el Conseller de Sanitat detalla que el nombre de hores retallades als centres hospitalàris del ICS l'any 2011 va ser de 1.533.813 repartides entre ells segons la imatge anexa:
Aranu de Vilanova: -72.264h,  Joan XXIII: -182.028h,  Verge de la Cinta: -107.297h,  Josep Trueta: -163.073h,  Bellvitge: -428.787h,  Viladecans: -21.588h,  Germans Trias: -86.846h,  Vall d'Hebron: -471,930h.
En total va suposar: 42.694.000 de euros d'estalvi segons el mateix document

Especial Galicia: Salud 2000 (on line)

Análisis económico y financiero de la colaboración público-privada (PFI) del nuevo hospital de Vigo. La privatización y la Sostenibilidad del Sistema Galego de Saúde. Lo que hemos aprendido en veinte años defendiendo la sanidad pública

http://www.actasanitaria.com/referencias/documentos/documento-monografico-de-salud-2000-dedicado-a-galicia.html

 

Joaquim Casanovas, director gerent de l'ICS, i Jaume Benavent, director d'Afers Assistencials van oferir la constitució d’una societat limitada amb ànim de lucre per gestionar el CAP de Martorell.

 CCOO critica que aquests dos alts càrrecs van oferir dimecres a Martorell la constitució d’una societat limitada amb ànim de lucre per gestionar el Centre d’Atenció Primària (CAP) de la localitat, seguint el model de trossejament i privatització progressiva de tot l’ICS impulsat per Josep Prat .... és “intolerable” que el gerent i un alt directiu de l’empresa més gran i principal proveïdora del sistema sanitari públic a Catalunya promogui la privatització de centres per entregar-los a empreses privades que tenen com a únic objectiu fer negoci. Com que aquests dos alts càrrecs debiliten l’empresa que haurien de protegir, CCOO considera que “no poden continuar en els seus càrrecs” i n’exigeix la destitució immediata al Govern de la Generalitat.
http://www.eltriangle.eu/cat/notices/2012/06/ccoo_exigeix_la_dimissio_del_president_i_de_dos_alts_carrecs_de_l_ics_per_subhastar_els_centre_30667.php