El darrer video de "cafè amb llet". Una lliçó sobre la Sanitat i la Política Catalana

http://www.cafeambllet.com/press/?p=17269...  la millor manera de defensar l’honor de les persones que gestionen la sanitat pública catalana és que aquestes: A.- Donin explicacions clares sobre la gestió dels recursos públics. B.- Responguin amb claredat i rapidesa a les preguntes que fan els ciutadans com Marta, com Albano o qualsevol altre que vulgui conèixer l’ús que es fa dels seus diners. C.- Lluitin per posar fre a les múltiples irregularitats que han fet del nostre sistema sanitari un forat negre de diners públics....

El tancament de centres d’Assistència primària no fa visible l’abast de la repercussió de les retallades del pressupost

La disminució de la plantilla global dels centres i serveis d’Atenció Primària: més de 1.000 persones. Només la reducció d’estatutaris de l’ICS fixos i interins sense eventuals representa la pèrdua de 489 persones. I molt important els contractes renovats ja no són de 36 h/setmana, sinó de 25 h/setmana, el que suposa un 30% de disminució horària de la nova plantilla

A més cal afegir:

Reducció de la capacitat diagnòstica i per tant de la capacitat resolutiva per disminució del pressupost del 12,46 % en el capítol de bens i serveis i disminució del 3,99 % del pressupost de proves complementàries

Disminució de 54,4% del pressupost d’equipament, manteniment i inversions al l'ICS

Alguns progressos assolits i que ara que perillen:

Al 2009 s’havia assolit un bon control de la HT en 47,9% d’hipertensos front al 39,6 del 2005 i un bon control dels diabètics en 64.6% front el 54,5% prévi el 2005.

Es va produir una reducció progressiva i constant de les despeses en medicaments prescrits en els centres de salut, la reducció del nombre d’urgències hospitalàries per habitant, i l’estabilització del percentatge de ciutadans que van precisar utilitzar la xarxa hospitalària (7,5%).
http://focap.wordpress.com/2011/10/20/focap-adverteix-de-les-consequencies-de-les-retallades-sobre-aps/

Dades sobre retallades al Octubre de 2011 referides en la Denuncia de la PARS (plataforma d’afectades per les retallades en sanitat) i basades en el Diari de Sessions del Parlament de Catalunya C-167. Comissió de Salut

Després de l’estiu el tancament de Centres d’atenció Primària  (CAP) va passar del 15 al 8,4% (sense contar el CAP de Bellvitge que es va tancar 2 dies després de la compareixença), Centres d’Atenció Continuada van passar del 29 al 57%, Llits Estandar del 22,1 al 10.3%, Centres d’Atenció Primària del 15 al 8,4%, Llits de Serveis Crítics del 21,4 al 4,5%, Consultoris locals del 23,4 al 0.7%

Una proposta de resolució sobre el manteniment del servei d’urgències als centres d’atenció primària de Breda, Hostalric i Anglès (Selva) (tram. 250-00407/09), va ser rebutjada en aquesta Comissió

(El DiariSessions del Parlament de Catalunya reprodueix només les intervencions orals fetes durant la sessió. La resta de documentació que acompanya la intervenció es pot consultar a l’expedient de la comissió).http://afectadasporlosrecortessanitarios.wordpress.com/articulo-principal-esp-pars/

Els ciutadans recolzen les reclamacions contra les conseqüències de les retallades a la Sanitat Pública

Cada dimecres al matí es dona informació davant les portes del hospital de Bellvitge de la Iniciativa Penal Popular per voluntaris de les associacions de veïns del àrea del Baix Llobregat l'Hospitalet ihttp://iniciativapenalpopular.info/index.php/adhesiones-adhesions/

El vot unànime del Parlament català fa fracassar el pla de Josep Prat de fragamentar l'ICS

... La derrota formal del pla de Prat, (a la imatge) consistint a substituir l'ICS per 22 empreses privades, es produí en el curs d’una gran reunió celebrada a la seu de la conselleria. Insòlitament, Prat no hi va assistir. Ni Joaquim Casanovas, director general de l’ICS. En canvi, hi havia una desena d’alts càrrecs de Salut, Economia i Finances i Funció Pública, així com Jaume Benavent, director general d’Afers Assistencials. No hi havia cap representant de PricewaterhouseCoopers, la multinacional que Prat havia escollit, des de l’ inici, perquè l’assessorés en la destrucció de l'ICS com a ens públic.
Tots coincidiren en la inviabilitat normativa del projecte. Per dur-lo a terme hagués calgut una nova modificació de la llei de l’ICS, possibilitat descartada per Artur Mas i Boi Ruiz, per raons polítiques òbvies. Ja en tenen prou amb l’enrenou existent, al qual s’hi acaba d’afegir l’escàndol centrat en l’ Hospital de Sant Pau de Barcelona. ...
... Hi ha diverses maneres d’ensorrar una sanitat pública. Una és destrossant-li el pressupost. L’altre, excloent-ne persones. Una tercera, retallant de dret o de fet (amb les brutals llistes d’espera) les prestacions. Una més, imposant-hi copagaments. A Catalunya, en pocs mesos, s’han aplicat totes les mesures al·ludides,..

http://www.eldebat.cat/cat/notices/2012/05/fracas_final_del_pla_prat_de_privatitzacio_de_l_ics_98666.php

El "presentisme" causa de deteriorament de la salut

Entre quienes alargan su jornada en la empresa, seis de cada diez argumentan que lo hacen por temor a perder su empleo, mientras que el 24% se queda en su puesto porque falta personal (Randstad, empresa multinacional de recursos humans , 2010). En España,  http://www.porexperiencia.com/articulo.asp?num=52&pag=06&titulo=-Como-se-cocina-el-presentismo-    un estudio muestra como el “presentismo” ha aumentado notablemente en los últimos años debido a la actual crisis económica: desde un 45% en 2010 al 85% en 2012, lo que significa que actualmente ocho de cada diez trabajadores pasan más horas de las establecidas en sus puestos de trabajo. El presentismo aparece con mayor frecuencia en los colectivos con más dificultades para hacer valer sus derechos. La forma en que éste se fomenta es diversa: desde prácticas visibles e institucionalizadas hasta diversos tipos de presiones formales o informales de los jefes o las mutuas (Gadea y Moreno, 2011). Por eso no puede extrañar el hecho de que el presentismo acarree muchas consecuencias negativas para trabajadores y empresas: deterioro de la salud, pérdidas de bienestar, disminución del rendimiento, incremento de errores, más bajas y más largas a medio plazo. http://mientrastanto.org/boletin-102/notas/observatorio-de-salud-3

La FADSP ha calculat aproximadament l'estalvi que podrien representar "algunes" mesures de racionalització de la sanitat espanyola a fi d'evitar les retallades

A: una disminució del 50% del  consum de medicaments consumits pels majors de 65 anys que els experts asseguren que són innecessaris donaria un estalvi de 1.100 milions

B: una disminució del 50% d’ingressos hospitalaris per reaccions adverses a medicaments donaria un estalvi de 1.065,5 milions (sense oblidar el benefici que representaria per la salut)

C: una disminució de 44% d’efectes adversos de medicaments que suposen allargar 6 dies de promit l’estada hospitalària:  566 milions d’estalvi

D: una disminució de la tercera part dels dies de ingrés inadequat (demores en exploracions ..etc). 5.000 milions d’estalvi

E: reduint la freqüentació de serveis hospitalaris d’urgències un 10%: 453 milions d’estalvi

F: traspassar a Assistència Primària un 25% de les consultes hospitalàries tot el contrari del que es promou a Catalunya:  970 milions d’estalvi.

G: reducció de la sobre-utilització de la alta tecnologia diagnòstica un 30%: 190 milions

Total: 9.344,5 milions d'estalvi   
http://www.fadsp.org/pdf/Comparacion%20entre%20racionalidad%20y%20copago%20SNS.doc