Fins ben entrat el SegleXX les empreses farmacèutiques no patentaven els
seus productes se les denominaba "industries ètiques". Era inconcebible
social i professionalment un coneixement bioètic secret, protegit per
patents, no accessible a tots els pacients (o a altres empreses que
puguessin millorar-lo) i que estés al servei del guany econòmic pur i
dur
La promoció de medicaments (actualment), és un sistema complicat que inclou "sopars", viatges i congressos" i aspectes molt més influents i no tan obvis com la finanaciació de la formació mèdica continuada per la industria, les conferències de "respectables" líders acadèmics a sou; articles d'opinió ("construïts" per empreses especialitzades en el marketing científic) i "firmats" fraudulentament per reconeguts experts que a més són publicats en les millors revistes científiques del món; assajos clínics dissenyats per a exagerar resultats positius i infra-estimar efectes adversos; conclussions negatives no publicades; guies de pràctica clínica de societats professionals que utilitzen ciencia esbiaixada i experts amb conflicte d'interessos.
Front aquest panorama, AJN creu que no és just carregar totes les culpes sobre els metges clínics de que finalment les seves decisions tinguin un biaix comercial; la invitació a sopars no seria tan eficaç amb una "ciencia, una administració i unes organitzacions professionals que fessin els seu treball"
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada