EN LA DEFENSA D'UNA SANITAT PÚBLICA SOCIALMENT EFICIENT

dijous, 8 d’abril del 2021

RESUM SOBRE LA GESTIO DEL SISTEMA SANITARI CATALÀ

Sempre recordem que Catalunya al rebre les competències sobre sanitat era una comunitat on hauria sigut necessària una inversió de 50 mil milions de pessetes per a que l’INSALUD pogués tenir la proporció de llits de públics[i] per habitant que manava la Llei General de Sanitat.  Com es donava la circumstància de que ja hi havia una Xarxa d’Utilització Pública creada per el ICS amb els recursos existents, es va consensuar aprofitar-la i el consens va ser unànime l’any 1990.

Aquests recursos comprenien els llits del INSALUD i els que altres institucions públiques com Ajuntaments, Diputacions i Facultats de Medicina havien creat i mantingut. Se sumaven també els d’institucions privades lligades o no a l’Església i Ordres Religioses a més de Fundacions Privades benèfiques.

El consens es va trencar al modificar la llei l’any 1995 introduint possibilitats d’ànim de lucre en la gestió oposades a l’absència d’ànim de lucre, principi bàsic de la gestió de la Sanitat Pública que propugnava la Llei General de Sanitat[ii]

Des de llavors s’ha mantingut la diferència en la gestió entre les entitats de procedència del ICS i totes les altres. No se les ha acabat d’integrar en el Sistema Sanitari i en quant a la gestió, s’han desaprofitat els beneficis que aquesta integració podria comportar tant des del punt de vista de l’economia d’escala com de l’harmonització de les condicions laborals dels treballadors sanitaris i sobre tot: facilitar la col·laboració entre els centres sanitaris i reduir la burocràcia.

A aquesta diversitat preexistent s’han afegit després de 1995, les entitats Mercantils sempre en el marc d’autonomia de gestió. 

Tenim ara diferents graus de tutela de la gestió. La tutela màxima o jeràrquica amb control econòmic previ correspon a les entitats gestionades per l’Administració.  El menor grau de tutela és el de les entitats Mercantils. En la tutela no jeràrquica, el control econòmic és posterior a l’execució i per una auditoria cada varis anys. 

 

Dins de la diversitat entre aquestes entitats que conformen el nostre sistema sanitari, es pot fer tres grups [iii]

 

Consorcis, Empreses Públiques i Societats Mercantils

Els Consorcis són de caràcter associatiu, les Empreses Públiques de caràcter empresarial i de caràcter mercantil les Mercantils

La titularitat és pública en els tres tipus d’entitat

La comptabilitat és pública en els Consorcis i les empreses Públiques i privada en les Mercantils que naturalment són entitats de naturalesa privada..

El pressupost és estimatiu en els tres

 

Actualment consten [iv] 16 Consorcis tretze d’ells a Barcelona ciutat i província. Es caracteritzen per estar composats per diverses entitats consorciades i per la presència de representants dels ajuntaments i consells comarcals en el seu Consell d’administració a més de representants del Servei Català de la Salut. L’Ajuntament de Barcelona per exemple, està  present al Consorci de Salut de Barcelona que té al seu càrrec l’atenció pública a tota la ciutat per especial mandat legal de la Carta Magna Municipal i al Consorci del Parc Salut Mar,

Altres ajuntaments que participen en Consorcis són els de: Igualada, Mataró, Vilafranca del Penedès, L’Hospitalet, Sant Joan Despi, Mollet, Terrassa, Sabadell i Blanes

Els Estatuts són la llei fonamental per els Consorcis per que determinen l’autonomia i fixen els límits de la seva activitat. En la composició del Consorci poden entrar altres consorcis i empreses privades si així ho marquen els seus Estatuts.

 

Referent a les Empreses Públiques: Algunes provenen del traspàs d’entitats gestionades per Diputacions com Gestió de Serveis Sanitaris (Lleida), Institut Assistència Sanitària (Girona), Gestió i prestació de Serveis de Salut (Tarragona).  Altres com el Parc Sanitari Pere Virgili antic  Hospital Militar a Barcelona  Algunes empreses es van crear amb finalitat instrumental com el Servei d’ Emergències Mèdiques, i l’Agència d’Avaluació i Tecnologia i recerca Mèdiques

Les empreses públiques de la Generalitat d’acord amb l’estatut de l’empresa pública catalana, poden ser de dret públic o societats civils o mercantils el que es tradueix en nivells diferents de tutela, les societats civils tindrien menys tutela que els consorcis i aquests menys que les de dret públic

Aquesta diversitat de gestió com s’ha dit moltes vegades[v] comporta una pèrdua de control efectiu sobre els serveis sanitaris, facilita la intromissió d’interessos privats i ha de dificultar enormement la governança de tot el sistema sanitari.

Mapa gràfic del model sanitari català [vi]