Sempre recordem que Catalunya al rebre les competències sobre sanitat era una comunitat on hauria sigut necessària una inversió de 50 mil milions de pessetes per a que l’INSALUD pogués tenir la proporció de llits de públics[i] per habitant que manava la Llei General de Sanitat. Com es donava la circumstància de que ja hi havia una Xarxa d’Utilització Pública creada per el ICS amb els recursos existents, es va consensuar aprofitar-la i el consens va ser unànime l’any 1990.
Aquests recursos comprenien els llits del INSALUD i els que altres
institucions públiques com Ajuntaments, Diputacions i Facultats de Medicina
havien creat i mantingut. Se sumaven també els d’institucions privades lligades
o no a l’Església i Ordres Religioses a més de Fundacions Privades benèfiques.
El consens es va trencar al modificar la llei l’any 1995 introduint
possibilitats d’ànim de lucre en la gestió oposades a l’absència d’ànim de
lucre, principi bàsic de la gestió de la Sanitat Pública que propugnava la Llei
General de Sanitat[ii]
Des de llavors s’ha mantingut la diferència en la gestió entre les
entitats de procedència del ICS i totes les altres. No se les ha acabat
d’integrar en el Sistema Sanitari i en quant a la gestió, s’han desaprofitat
els beneficis que aquesta integració podria comportar tant des del punt de
vista de l’economia d’escala com de l’harmonització de les condicions laborals
dels treballadors sanitaris i sobre tot: facilitar la col·laboració entre els
centres sanitaris i reduir la burocràcia.
A aquesta diversitat preexistent s’han afegit després de 1995, les
entitats Mercantils sempre en el marc d’autonomia de gestió.
Tenim ara diferents graus
de tutela de la gestió. La tutela màxima o jeràrquica amb control econòmic
previ correspon a les entitats gestionades per l’Administració. El menor grau de tutela és el de les entitats
Mercantils. En la tutela no jeràrquica, el control econòmic és posterior a
l’execució i per una auditoria cada varis anys.
Dins de la diversitat entre
aquestes entitats que conformen el nostre sistema sanitari, es pot fer tres
grups [iii]
Consorcis, Empreses
Públiques i Societats Mercantils
Els Consorcis són de
caràcter associatiu, les Empreses Públiques de caràcter empresarial i de caràcter
mercantil les Mercantils
La titularitat és pública
en els tres tipus d’entitat
La comptabilitat és pública
en els Consorcis i les empreses Públiques i privada en les Mercantils que
naturalment són entitats de naturalesa privada..
El pressupost és estimatiu
en els tres
Actualment consten [iv]
16 Consorcis tretze d’ells a Barcelona ciutat i província. Es caracteritzen per
estar composats per diverses entitats consorciades i per la presència de
representants dels ajuntaments i consells comarcals en el seu Consell d’administració
a més de representants del Servei Català de la Salut. L’Ajuntament de Barcelona
per exemple, està present al Consorci de
Salut de Barcelona que té al seu càrrec l’atenció pública a tota la ciutat per especial
mandat legal de la Carta Magna Municipal i al Consorci del Parc Salut Mar,
Altres ajuntaments que
participen en Consorcis són els de: Igualada, Mataró, Vilafranca del Penedès,
L’Hospitalet, Sant Joan Despi, Mollet, Terrassa, Sabadell i Blanes
Els Estatuts són la llei fonamental per els Consorcis per
que determinen l’autonomia i fixen els límits de la seva activitat. En la
composició del Consorci poden entrar altres consorcis i empreses privades si
així ho marquen els seus Estatuts.
Referent a les Empreses
Públiques: Algunes provenen del traspàs d’entitats gestionades per Diputacions
com Gestió de Serveis Sanitaris (Lleida), Institut Assistència Sanitària
(Girona), Gestió i prestació de Serveis de Salut (Tarragona). Altres com el Parc Sanitari Pere Virgili
antic Hospital Militar a Barcelona Algunes empreses es van crear amb finalitat
instrumental com el Servei d’ Emergències Mèdiques, i l’Agència d’Avaluació i
Tecnologia i recerca Mèdiques
Les empreses públiques de la Generalitat d’acord amb l’estatut de l’empresa pública catalana, poden ser de dret públic o societats civils o mercantils el que es tradueix en nivells diferents de tutela, les societats civils tindrien menys tutela que els consorcis i aquests menys que les de dret públic
Aquesta diversitat de gestió
com s’ha dit moltes vegades[v]
comporta una pèrdua de control efectiu sobre els serveis sanitaris, facilita la
intromissió d’interessos privats i ha de dificultar enormement la governança de
tot el sistema sanitari.
Mapa gràfic del model sanitari català [vi]
[i] http://www.calella.cat/recursos-compartits/arxius/ajuntament-seu-electronica/ajuntament-1/regidories/salut-publica/Llei_15_1990_.pdf
[iii] https://catsalut.gencat.cat/web/.content/minisite/catsalut/coneix_catsalut/organitzacio/empreses-publiques-consorcis/model-de-gestio-catala.pdf
[iv]https://catsalut.gencat.cat/ca/cercador/?q=Llistat+de+consorcis+sanitaris.+CatSalut.+Servei+Catal%C3%A0+de+la+Salut&as_sitesearch=catsalut.gencat.cat&as_filetype=htm
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada