... (almenys les que es van publicar fins el 15 de gener, al DOGC, segons consten
en el Diari de la Generalitat)
Ja
ho deia l’ex president en funcions, Artur Mas, el 28 de desembre, després de
l’empat cupaire que perllongaria la
incertesa d’unes noves eleccions i amb l’imminent presagi de la desfeta de la marca convergent
en les generals, mentre inaugurava la presó de El Catllar (Tarragona): “el país funciona, el Govern funciona i les administracions funcionen” . Mentre tothom s’omplia la boca amb l’ai
al cor de sobre si l’anomenat Procés reeixiria amb uns resultats tan esquifits
que han retardat al límit la investidura del nou govern, el vell mandat de
l’ara heroi que renuncia a la seva plaça
continuava amb les seves tèrboles tasques. Un petit rastre de les quals ha
quedat constància en les fulles del Diari Oficial de la Generalitat de
Catalunya. Velem-ne alguns detalls:
Del
nombre de les notes publicades des del setembre, la major part en correspon a
les licitacions i signatura de contractes (180). Es tracta d’una despesa
repartida entre vint institucions (Departament de Salut, CatSalut, ICS,
Consorcis i centres sanitaris) que dificulta la transparència i el control
públic i posiciona a l’administració en un pla de inferioritat a l’esmicolar
els lots contractats. El volum de la
despesa, només en un trimestre de govern interí és de prop de 2000 milions
d’euros, gairebé un terç del total anual
català.
La
major part en correspon a serveis ¡, d’entre els que destaca la publicació a corre cuita d’un polèmic
concurs d’ambulàncies , que recordem-ho, va reduir a menys de la meitat el nombre de vehicles de transport sanitari
no urgent (1286 milions) - i d’un no menys
important concurs d’oxigen-teràpia a domicili (450 milions d’euros tots
dos sense IVA). En lloc de desenvolupar recursos directes, l’administració
provisional catalana va estimar-se més fer d’intermediari fomentant l’externalització de l’activitat, encara que
sovintegen els contractes negociats sense concurs o amb la discrecionalitat que
dona el basar-se en judicis de valor.
S’imposen amb escreix sobre la inversió productiva o els contractes de
subministres corrents: el servei de
menjador del Parc Sanitari Pere Virgili (gairebé 4,9 milions d’euros), la
bugaderia (3,2) i la vigilància del Consorci Parc Salut Mar o la seguretat
privada del Consorci Sanitari de l’Anoia (2,45)... Així les coses, les contractacions no es
limiten a activitats de suport, sinó que arriben als treballs que haurien de
dur a terme suposadament cada institució: serveis d’administració
contractats pel Departament de Salut, anàlisis encarregat per l’Institut
d’Investigacions Mèdiques Pi i Sunyer, o el servei de dessensibilització de
productes químics a l’Institut Català d’Oncologia (2,56 milions).
Per
centres en destaquen les comandes de l’Hospital Clínic de Barcelona (més de 19
milions d’euros) sobretot en subministres de material altament especialitzat i
tecnològic, que segurament tindran sortida a través de la seva filial privada
(Barnaclínic). El Consorci Parc Salut Mar va contractar fins (10,3 milions
d’euros), on s’inclou entre d’altres coses un curs psicoterapèutic per a 150
comandaments per 89.000 euros i l’arrendament de portàtil per un total de
60.000 euros. L’absència de licitacions publicades per l’hospital de Sant Pau
potser està relacionada amb l’opacitat que se li atribueix a la seva direcció.
Dels
contractes reservats a les ONG’S sense ànim de lucre el pressupost adjudicat és
tan esquifit que només s’entén com a política de beneficència. Per la gestió
dels serveis d’atenció integral a la població con el Síndrome de Down de
Catalunya la Fundació Privada Catalana Síndrome de Down en cobrarà 162.502,38
euros. La resta dels contractes els monopolitza
el Centre iniciatives per a la Reinserció (CIRE) amb pressupostos tan
ajustats que fan sospitar l’ús d’una mà d’obra captiva (mantes a 7,41 euros).
La
duració eventual dels contractes, (per tota la signatura propera) dificultaria
l’acció del govern en l’hipotètic cas d’una repetició d’eleccions. Un altre
entrebanc pel futur govern és que al
volum de despesa negociada cal afegir el deute del concert sociosanitari
(més de 2000 milions) Alguns contractes
es van licitar a corre-cuita, amb tràmit d’urgència amb la duració precisa de
tota una legislatura (¿aconsellades per la possibilitat d’un canvi de govern i
amb la voluntat de limitar al màxim les opcions del nou govern i forçar la
continuïtat d’unes polítiques que n’estan anorreant la salut publica catalana o
son encara més foscos i tenen que veure amb la sospita de corrupció que planeja
sobre la legislatura?).
En
contrast d’aquesta alegria licitadora¸ l’esquifida oferta de treball públic per
a les properes oposicions: només 352 places incloent-ne les 6 places temporals
ofertes individualment per a tècnics superiors a l’Agencia de Salut de
Barcelona. Menys d’un 1% dels llocs de treball en l’àmbit sanitari català . En
oberta contradicció amb la resolució sobiranista i les declaracions del
Parlament respecte a fer marxa enrere a les retallades: el nombre de
treballadors públics es veurà reduït almenys també el 2016.
L’actuació
del govern provisional d’en Mas realitzà, també en temps de descompte, canvis
estructurals en el departament de Salut com els nous estatuts de l’empresa
pública Gestió de Serveis Sanitaris (17-12-2015) i dels consorcis; C. Sanitari
del Maresme (CSM), C. Corporació
Sanitària del Parc Taulí, C. Sanitari de l’Anoia i C. Del Laboratori
Intercomarcal de l’Alt Penedès, l’Anoia i El Garraf (4-12-2015), dissolució de
l’UDIATCD. SA (17-12-2015). A més d’ordenar l’actualització dels fitxer de
dades amb caràcter personal (30-12-2015), o establir els importants decrets que
regulen, els òrgans de participació comunitària (DECRET 201/2015) i els òrgans
de direcció, d’assessorament, consulta i participació en l’àmbit de salut
pública (DECRET 202/2015). Però potser el canvis més estrany fou la RESOLUCIÓ
SLT/2451/2015, de 22 d’octubre, que implicà canvis en la denominació de 80 llocs
de comandament i unitats (4 -11-2015),
Algunes d’elles semblen no tenir cap altre sentit que dificultar el seguiment
de l’organigrama sanitari. Tal és el cas de l’Àrea de Serveis Analítics que
passa a ser el Servei de Serveis Analítics. Quan no se sabia si n’hi hauria
noves eleccions ¿Per quina raó d’urgència, que no de transparència, es modificà el Departament d’en Boi Ruiz?
Un
apunt final, malgrat les denúncies socials derivades del temps d’espera, la medicació
contra l’Hepatitis C o l’escàndol de les
pròtesis de maluc caducades és notòria la gairebé total absència d’anuncis
per motiu de reclamacions: l’única fou desestimada.
AACC.
