EN LA DEFENSA D'UNA SANITAT PÚBLICA SOCIALMENT EFICIENT

Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris pressupost. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris pressupost. Mostrar tots els missatges

dilluns, 25 de gener del 2016

Darreres accions del govern de Boi Ruiz

... (almenys les que es van publicar fins el 15 de gener, al DOGC, segons consten en el Diari de la Generalitat)
Ja ho deia l’ex president en funcions, Artur Mas, el 28 de desembre, després de l’empat cupaire  que perllongaria la incertesa d’unes noves eleccions i amb l’imminent  presagi de la desfeta de la marca convergent en les generals, mentre inaugurava la presó de El Catllar (Tarragona):  “el país funciona, el Govern funciona i les administracions funcionen” . Mentre tothom s’omplia la boca amb l’ai al cor de sobre si l’anomenat Procés reeixiria amb uns resultats tan esquifits que han retardat al límit la investidura del nou govern, el vell mandat de l’ara heroi  que renuncia a la seva plaça continuava amb les seves tèrboles tasques. Un petit rastre de les quals ha quedat constància en les fulles del Diari Oficial de la Generalitat de Catalunya. Velem-ne alguns detalls:
Del nombre de les notes publicades des del setembre, la major part en correspon a les licitacions i signatura de contractes (180). Es tracta d’una despesa repartida entre vint institucions (Departament de Salut, CatSalut, ICS, Consorcis i centres sanitaris) que dificulta la transparència i el control públic i posiciona a l’administració en un pla de inferioritat a l’esmicolar els lots contractats.  El volum de la despesa, només en un trimestre de govern interí és de prop de 2000 milions d’euros,  gairebé un terç del total anual català.
La major part en correspon a serveis ¡, d’entre els que destaca  la publicació a corre cuita d’un polèmic concurs d’ambulàncies , que recordem-ho, va reduir a menys de la meitat  el nombre de vehicles de transport sanitari no urgent (1286 milions) - i d’un no menys  important concurs d’oxigen-teràpia a domicili (450 milions d’euros tots dos sense IVA). En lloc de desenvolupar recursos directes, l’administració provisional catalana va estimar-se més fer d’intermediari fomentant  l’externalització de l’activitat, encara que sovintegen els contractes negociats sense concurs o amb la discrecionalitat que dona el basar-se  en judicis de valor. S’imposen amb escreix sobre la inversió productiva o els contractes de subministres corrents:  el servei de menjador del Parc Sanitari Pere Virgili (gairebé 4,9 milions d’euros), la bugaderia (3,2) i la vigilància del Consorci Parc Salut Mar o la seguretat privada del Consorci Sanitari de l’Anoia (2,45)...  Així les coses, les contractacions no es limiten a activitats de suport, sinó que arriben als treballs que haurien de dur a terme suposadament  cada  institució: serveis d’administració contractats pel Departament de Salut, anàlisis encarregat per l’Institut d’Investigacions Mèdiques Pi i Sunyer, o el servei de dessensibilització de productes químics a l’Institut Català d’Oncologia (2,56 milions). 
Per centres en destaquen les comandes de l’Hospital Clínic de Barcelona (més de 19 milions d’euros) sobretot en subministres de material altament especialitzat i tecnològic, que segurament tindran sortida a través de la seva filial privada (Barnaclínic). El Consorci Parc Salut Mar va contractar fins (10,3 milions d’euros), on s’inclou entre d’altres coses un curs psicoterapèutic per a 150 comandaments per 89.000 euros i l’arrendament de portàtil per un total de 60.000 euros. L’absència de licitacions publicades per l’hospital de Sant Pau potser està relacionada amb l’opacitat que se li atribueix a la seva direcció.
Dels contractes reservats a les ONG’S sense ànim de lucre el pressupost adjudicat és tan esquifit que només s’entén com a política de beneficència. Per la gestió dels serveis d’atenció integral a la població con el Síndrome de Down de Catalunya la Fundació Privada Catalana Síndrome de Down en cobrarà 162.502,38 euros. La resta dels contractes els monopolitza  el Centre iniciatives per a la Reinserció (CIRE) amb pressupostos tan ajustats que fan sospitar l’ús d’una mà d’obra captiva (mantes a 7,41 euros).
La duració eventual dels contractes, (per tota la signatura propera) dificultaria l’acció del govern en l’hipotètic cas d’una repetició d’eleccions. Un altre entrebanc pel futur govern és que al  volum de despesa negociada cal afegir el deute del concert sociosanitari (més de 2000 milions)  Alguns contractes es van licitar a corre-cuita, amb tràmit d’urgència amb la duració precisa de tota una legislatura (¿aconsellades per la possibilitat d’un canvi de govern i amb la voluntat de limitar al màxim les opcions del nou govern i forçar la continuïtat d’unes polítiques que n’estan anorreant la salut publica catalana o son encara més foscos i tenen que veure amb la sospita de corrupció que planeja sobre la legislatura?). 
En contrast d’aquesta alegria licitadora¸ l’esquifida oferta de treball públic per a les properes oposicions: només 352 places incloent-ne les 6 places temporals ofertes individualment per a tècnics superiors a l’Agencia de Salut de Barcelona. Menys d’un 1% dels llocs de treball en l’àmbit sanitari català . En oberta contradicció amb la resolució sobiranista i les declaracions del Parlament respecte a fer marxa enrere a les retallades: el nombre de treballadors públics es veurà reduït almenys també el 2016.
L’actuació del govern provisional d’en Mas realitzà, també en temps de descompte, canvis estructurals en el departament de Salut com els nous estatuts de l’empresa pública Gestió de Serveis Sanitaris (17-12-2015) i dels consorcis; C. Sanitari del Maresme (CSM),  C. Corporació Sanitària del Parc Taulí, C. Sanitari de l’Anoia i C. Del Laboratori Intercomarcal de l’Alt Penedès, l’Anoia i El Garraf (4-12-2015), dissolució de l’UDIATCD. SA (17-12-2015). A més d’ordenar l’actualització dels fitxer de dades amb caràcter personal (30-12-2015), o establir els importants decrets que regulen, els òrgans de participació comunitària (DECRET 201/2015) i els òrgans de direcció, d’assessorament, consulta i participació en l’àmbit de salut pública (DECRET 202/2015). Però potser el canvis més estrany fou la RESOLUCIÓ SLT/2451/2015, de 22 d’octubre, que implicà canvis en la denominació de 80 llocs de comandament  i unitats (4 -11-2015), Algunes d’elles semblen no tenir cap altre sentit que dificultar el seguiment de l’organigrama sanitari. Tal és el cas de l’Àrea de Serveis Analítics que passa a ser el Servei de Serveis Analítics. Quan no se sabia si n’hi hauria noves eleccions ¿Per quina raó d’urgència, que no de transparència,  es modificà el Departament d’en Boi Ruiz?
Un apunt final, malgrat les denúncies socials derivades del temps d’espera, la medicació contra l’Hepatitis C o l’escàndol de les  pròtesis de maluc caducades és notòria la gairebé total absència d’anuncis  per motiu de reclamacions: l’única fou desestimada.
AACC.

dimarts, 30 de juny del 2015

Catalunya, la comunitat de tot l'estat amb "menys" interès per la Sanitat

La mitjana de despesa sanitària sobre el total de despesa pública de cada comunitat autònoma varia entre el 58,8% (Aragó) i el 35,7% (Catalunya) amb una mitjana del 46,1%, el que objectiva l'interès de cada una d'elles per la Sanitat. Ara a mitjans de 2015 acaba de fer-se pública pel Ministeri de Sanitat la "Estadística de despesa sanitària pública 2013", i val la pena fer alguns comentaris sobre la mateixa. 
http://fadsp.org/  El gasto sanitario en España

La distribució del pressupost per càpita segons les CCAA evidència el que ja venim denunciant fa temps des de la FADSP i és la intolerable diferència entre elles, segons les dades del Ministeri aquesta despesa per habitant oscil·la entre 1.549 € al País Basc fins a 1.044 a Andalusia (mitjana de 1.208 €, i 1091,57 el 2014 a Catalunya http://www.elmundo.es/andalucia/2014/01/11/52d0259aca474191578b456b.html), el que fa pràcticament impossible que es pugui garantir el mateix nivell de prestacions entre les diferents CCAA i posa en relleu la necessitat d'un pressupost sanitari finalista que asseguri un finançament per habitant més homogeni.

 Si observem aquesta disminució segons la classificació econòmica veiem que la reducció de la despesa s'ha produït bàsicament sobre la remuneració del personal sanitari (disminució de 3.563 M €, -11,36%) i en les despeses de capital (- 1.706 M €, el 66,74% menys), mentre que altres capítols com el consum intermedi i concerts han tingut petites reduccions

dimarts, 7 d’abril del 2015

La Fundació Gestió Sanitària de l'Hospital de Sant Pau rep més de 300 milions dels més de 570 que la Generalitat gasta en fundacions


 Sobre 144 Fundacions només 10 tenen un pressupost de més de 10 milions i la majoria estan vinculades a serveis sanitaris.... Sanitat és la conselleria que té adscrites més fundacions (24 en total)També és Sant Pau la que té més treballadors (3.141)

Al informe de la Generalitat les fundacions es justifiquen perquè són un instrument organitzatiu i jurídic adequat per a desenvolupar activitats de foment del interés general o complementàries de les activitats públiques

http://www.elconfidencial.com/espana/cataluna/2015-04-04/la-generalitat-vehicula-mas-570-millones-de-gasto-publico-a-traves-de-fundaciones_753575/

diumenge, 6 de novembre del 2011

La salut és barata, però la podem pagar? El País 04. 11. 2011

...La consejera andaluza de Salud, María Jesús Montero, menciona los "mitos" del sistema. Entre ellos está el que afirma que el sector privado es más eficiente en la gestión. Ella lo niega, y pone el ejemplo de Holanda. Este país dedicaba en 2006 el 9,8% de su PIB a la atención sanitaria (España dedica algo menos, si se suma al 6,5% del sector público otro 3% del privado). Ese año, el Gobierno holandés reformó por completo el método, y estableció la obligatoriedad de aseguramiento sanitario [privado] para toda la población. El resultado es que actualmente dedica el 12% del PIB, el segundo país de la OCDE tras EE UU (el 17,4%, mayoritariamente privado).http://www.elpais.com/articulo/sociedad/salud/barata/podemos/pagar/elpepisoc/20111104elpepisoc_1/Tes

dilluns, 3 d’octubre del 2011

(diario médico) 885.000 euros per una auditoria que no es pot consultar


http://ecriteriumes.wordpress.com/


Resum de les dades de l'article de O. Fernandez: El "Compte" correspondiente al CatSalut se puede encontrar en la Web del Departament d’Economia  en donde está colgado el Compte General de 2009, publicado por el Gobierno del tripartito. El "Compte" de este año todavia no está.
 ...segun el Cat Salut el compromiso de gasto futuro es de 4.361 M€, cifra superior a la facilitada por la auditora,(o la noticia en DM) que habla de 3.332M€. ¿De dónde han sacado esta cifra?. No podemos saberlo si no disponemos de la auditoría.... 
la Sindicatura de Comptes que en el ejercicio de sus funciones, se dedicó a revisar cada año el compromiso de gasto para ejercicios futuros:  página 206 a 209, informe 34/2010 de la Sindicatura de Comptes :  “.... el estado de compromisos de gasto adquirido con cargo a ejercicios futuros para el periodo 2009-2039,según criterio de la Sindicatura es de  4.226,17 M€. Este importe representa un incremento de 541,08 M€ (14,7%) respecto a los compromisos de gasto adquirido con cargo a ejercicios futuros del ejercicio anterior, que fueron de 3.685,09 M€”.  .....tampoco es tan exagerado tener una hipoteca por un tercio del presupuesto a pagar en 20 años. Muchos ciudadanos lo firmaríamos.
.....y muchos de estos proyectos fueron iniciados durante el Gobierno bipartito de Convergència i Unió: Sant Pau, Parc Virgili, Hospital del Mar......
http://www.acdesa.com/acdesa/convocatorias/