El model retributiu econòmic basat en els objectius no millora indicadors bàsics a llarg termini

Les DPO's a debat a la Jornada del FOCAP del passat 12 de novembre

https://focap.wordpress.com/tag/economia-de-la-salut/

   "... Sobre el pago por rendimiento o productividad variable la oscuridad es casi total, la falta de información pública y transparente en todas las CCAA hace imposible emitir juicio fundamentado alguno.A nivel internacional hay algo más de luz sobre el pago por resultadoso calidad pero la evidencia disponible es en el mejor de los casos tenue.... (veure les aportacions de J. Martin Martin https://focap.files.wordpress.com/2015/11/2015-0875_10_jose_martin.pdf)  

José Martín Martín. es Professor d’Economia de la Universidad de Granada i professor associat de l’Escuela Andaluza de Salud Pública

Comentari a la Jornada-Debat FOCAP DPO :

Vam prendre contacte amb aquest model DPO als anys 90 en l'Hospital de Bellvitge (Hospitlalet de Llobregat) que va ser un banc de proves del que avui esta consolidat als Hospitals i als CAP. Aquest sistema retributiu va néixer a Catalunya (i a d'altres paisos) d'una concepció empresarial dels centres sanitari públics. La seva gestació es va fer visible en l'anomenat Consens de Washington (1989) on la competitivitat (de qualitat expressada en paràmetres en general quantitatius i de preus) preval sobre la col·laboració (procés característic i necessari del treball a l'assistència sanitaria on s'involucren diverses persones per a l'obtenció d'un resultat difícil d'aconseguir per la seva complexitat). Aquelles pluges van portar a aquests fangs: professionals sanitaris explotats que, a més, dediquen hores a perfeccionar un sistema empresarial (en mans de gestors dels diners públics) mentre s'incrementa la desigualtat entre pacients i entre professionals. Cap a on miraven i miren els professionals mentre augmenta la tecnofília, les proves innecessàries i la medicamentalització de les persones? Amb malícia prodríem pensar que estaven mirant a la pantalla de l'ordinador, responent a indicadors de productivitat econòmica tot sovint disfressats d'indicadors clínics. No és hora que tots els que estan en contacte amb pacients s'alliberin d'aquesta estructura empresarial que gangrena la medicina?. Potser cal crear una nova estructura on els indicadors bàsics d'activitat siguin expressió de la qualitat clínica i de la participació dels professionals implicats en el dia a dia. Com per això es necessita hores de treball professional caldrà reconduir la despesa econòmica en funció de l'eficiència clínica i no a l'inrevés. L'actual  model del CatSalut esta patint una inflació de costos administratius i de gestió pel compliment de protocols i devolucions en forma de valoració de paràmetres  quantitatius econòmics, que seria inferior i mes transparent amb el madel institucional públic i no empresarial.