No, el problema gros no està en el ciutadà, està en la manca de voluntat de contractar gent i en destruir fins que s'ajusti tot als objectius finals.
Respecte als domicilis, són una part imprescindible de la nostra feina, entrar en una casa fa que s'entenguin millor les dinàmiques familiars i moltes de les actituds dels pacients davant les nostres propostes terapèutiques, ho comences a entendre tot, vaja. Ho he dit sempre.
El problema es que quan tens agendes de 35 en amunt, un domicili es viu com una càrrega extra, de vegades difícil d'assumir i mira que t'ho dic jo que he fet 5 anys de metge rural de muntanya, y un munt d'anys en barris de ciutat en barris pobres. Ara estic en una "zona alta" i fa anys que estem fent domicilis de gent gran que no es poden desplaçar, FORA DE L'HORARI laboral perquè no tenim temps a la jornada normal i et puc dir que és molt sovint.
Ahir mateix sense anar més lluny en vaig fer un i desprès una agenda de 39 (em penalitzaran perquè no he arribat als 40?), només cal que un dels que tens es compliqui i ja hi som perquè després hauràs de fer el seguiment, i amb aquests pacients fràgils és molt fàcil.
Però tu creus que hem de fer aquest sobre-esforç? Estem cansats, estem cansats i ja veig la maquinària del CatSalut-ICS-privada desacreditant l'AP per voler reduir servei quan són ells i ja estan aconseguint que claudiquem. Són 7 anys ja de patades sobre una situació que ja no era fàcil, total els d'AP fem "naderías" segons molts gestors i a l'imaginari de molta gent, per això no sortim a entrevistes com la de l'altre dia del Francino "el cap de la unitat de patologia mamària de l'hospital....ets ets..." en fin. Suposo que tenim el que es mereixen altres, jo no.
