EN LA DEFENSA D'UNA SANITAT PÚBLICA SOCIALMENT EFICIENT

Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris privatització. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris privatització. Mostrar tots els missatges

divendres, 19 de maig del 2017

INFORME DE LA SINDICATURA DE COMPTES SOBRE L'HOSPITAL CLÍNIC. La tènue divisòria entre Públic i Privat



extractes: ... 7,4%  de  les  intervencions  es  van  realitzar  total o parcialment  en horari d’atenció  als  pacients  públics.  Si es consideren  les  intervencions  urgents  disminuiria  al 6,8%. 17,1.% de  les  visites  van  ser  dins  l’horari  de  treball  del  metge.
Pel que fa a les proves i procediments, un 64,3% són proves i procediments que l’Hospital Clínic i Provincial de Barcelona (HCPB) efectua a  pacients públics durant tot el dia i, per tant  amb  coincidència horària  entre els realitzats a pacients públics i a pacients de Barnaclínic..... 

Aproximadament el 44% d'una mostra de pacients de Barna Clínic van tenir, a la vegada intervencions, visites, proves o tractament en l'HCPB amb càrrec al Cat Salut en un període de temps inferior a dos mesos abans i/o desprès dels procés assistencial realitzat a Barnaclínic....

 Les  proves  de  ressonància  magnètica, representen  el  12,7%  de  les  proves facturades  l’any  2012.  l’HCPB  realitza  les  proves  als  pacients  de  Barnaclínic  quan se sol·liciten i traspassa al cap de setmana disponible els pacients públics que les tenien programades  en aquella hora, tot i que la data de visita a l’especialista no s’endarrereix...

Els  preus  de  serveis  aplicats  a  determinats  pacients, alguns  descomptes,  i  el  cànon  per  la  utilització  dels  espais  per  a  consultes externes realitzades al CGCS, no estaven inclosos en  el Conveni marc que regulava les relacions entre Barnaclínic i l'HCPB...
S’han  trobat  errades  en  un  21,9%  de  les prestacions  facturades, ... En valors absoluts, les errades de facturació representaven el 4,8% de l’import facturat per aquelles prestacions....
De la fiscalització d’una mostra de seixanta-sis pacients, ...hi  ha diferències entre una facturació i altra en els serveis facturats a trenta-nou pacients.... 
...El  model  sanitari  actual  preveu  la  possibilitat  que  els  centres  privats  col·laborin  en  la prestació pública de l’assistència sanitària, però actualment no existeix un marc jurídic que empari  la  prestació  d’assistència  sanitària  privada  per  part  de  centres  públics  amb  els mitjans  personals  i  materials  d’aquests,  com  seria  el  cas  de  Barnaclínic,  centre  100% públic...
La relació  entre Barnaclínic i  l’HCPB no es pot considerar una aliança estratègica entre  les dues entitats, atès que, per a l’establiment d’una aliança estratègica entre dos centres  sanitaris  cal  que  els  centres  pertanyin  al  SISCAT  i  que  ambdues  entitats  siguin proveïdores del CatSalut. Barnaclínic no  compleix cap de les condicions
 Barnaclínic utilitza els espais de l’edifici de l’HCPB  i del  CGCS  en contra del que esta- bleix  la  normativa  patrimonial  que  és  d’aplicació  a  l’HCPB,  atès  que,  en  l’àmbit  patrimonial, aquests edificis  tenen  la consideració de domini públic  i per  aplicació de la Llei 33/2003,  del  3  de  novembre,  de  patrimoni  de  les  administracions  públiques,  estan adscrits  a l’ús general o al servei públic sense més excepcions que les derivades de raons d’interès públic...

Algunes al·legacions del HC
.... la submissió de  Barnaclínic  a  les  exigències  del  Text  Refós  de  la  Llei  de  Contractes  del  Sector Públic  en  absolut  contradiu  el  que  venim anomenant  el  model  Barnaclínic.  Ans  al contrari, és un complement o conseqüència derivada del propi model descentralitzat de gestió de determinades funcions de l’Hospital Clínic, que dóna lloc a una situació per a la que precisament s’ha previst la regulació del que s’anomenen “poders adjudicadors sense la consideració d’Administracions Públiques”.
... Actualment, en els casos de ressonància magnètica que l’HCB no pot atendre als pacients de Barnaclínic, aquesta gestiona les proves amb un altre centre de diagnòstic de la imatge.

dimecres, 30 de març del 2016

Madrid, Catalunya, Balears i Galícia les autonomies amb més privatització sanitària

...TODAS AUMENTAN LA PRIVATIZACIÓN
En comparación con el anterior informe, todas las comunidades han visto aumentar sus niveles de privatización excepto Canarias, Castilla y León, Aragón, Andalucía y Cantabria.
Los datos ponen de manifiesto, además, la "gran desigualdad" entre regiones, según destaca la Fadsp.
Las variables analizadas han sido el porcentaje de población cubierta por Mutualidades de Funcionarios, el gasto en seguros privados, el gasto sanitario de bolsillo, el porcentaje de camas hospitalarias privadas, de equipamiento de alta tecnología en hospitales privados, del gasto sanitario dedicado a contratación con centros privados y la presencia de modelos de colaboración público- privada.

dilluns, 29 de febrer del 2016

Millor parlar de MERCANTILITZACIÓ SANITÀRIA que de PRIVATITZACIÓ

Per Joan Benach i Alba Llop http://www.eldiario.es/autores/joan_benach/ 
...  La gran complexitat dels processos sanitaris i l’esborrament de què és privat o públic fa que avui sigui millor parlar de mercantilització....  I és que mentre la ‘privatització’ té a veure amb la propietat d’un bé públic, la ‘mercantilització’ vol dir qui controla i qui es beneficia privadament d’uns recursos que són de tots. Les principals dimensions per analitzar la mercantilització són quatre: la titularitat (a qui pertanyen estructures, edificis i recursos?), el finançament (qui paga els diners?), la gestió (qui i com controla i assigna els diners per a oferir serveis i activitats?), i els resultats econòmics i de salut (qui se’n beneficia? quin és l’impacte?)....
.. I de quina manera s’han anat creant espais per promoure la mercantilització sanitària? La resposta cal trobar-la en una complexa barreja de factors aquí resumida: 1) aprovant legislacions que afavoreixin la posada en pràctica del dret privat; 2) estimulant la segmentació del sistema públic, amb consorcis i partenariats públic-privats on l’opacitat, manca de control públic i els nivells de corrupció han estat generalitzats per no dir sistèmics; 3) amb múltiples externalitzacions i subcontractacions per a la provisió de serveis; 4) amb xarxes de control i gestió del sistema en els òrgans de decisió de centres o regions per així implementar polítiques afavoridores dels sectors privats; 5) amb la degradació del sistema públic, afeblint-lo, alentint-lo o infrautilitzant-lo, la qual cosa facilita l’expansió del negoci privat; 6) amb un sistema de salut més individualista i medicalitzat, que augmenta excessivament l’especialització i protocol·lització biomèdica, l’hospitalocentrisme i el consum mèdic i paramèdic; i 7) amb un sentit comú hegemònic mercès l’ajut de mitjans d’informació que difonen termes de ‘persuasió massiva’ que emfatitzen que allò que és públic és burocràtic, ineficient, lent i incòmode i allò que és privat tot el contrari.

dilluns, 7 de setembre del 2015

dimecres, 8 de juliol del 2015

Necessitem l'ajut de tot vosaltres ... per cobrar als extrangers identificats amb el símbol €?

“És necessari que tots els malalts amb aquesta € passin per l'administratiu de planta al ser donats d'alta per poder-los facturar. Ens hi va la supervivència pressupostària d'aquest any 2015 i en patirem les conseqüències l'últim trimestre de l'any 2015 i tot el 2016?”. Són les paraules de la circular del director d'Urgències de l'Hospital Clínic al personal.
Com a membres de la Societat Catalana per la Defensa de la Sanitat Pública volem manifestar el disgust per el tracte de menyspreu que per la tasca dels professionals implica aquesta circular als que per una banda es manté desinformats com a la resta de ciutadans de Barcelona dels problemes de l'Hospital Clínic i per l'altra se’ls responsabilitza de la solvència econòmica. Qui no pugui pagar que vagi a un altre centre?
Els treballadors i ciutadans de Catalunya no sols hem de cenyir-nos el cinturó més fort sinó que ens hem de responsabilitzar de l’economia. Sàpiguen que això ho hem fet des de sempre. Sempre l’ètica professional ens ha conduit a utilitzar els recursos amb eficiència i els ciutadans hem pagat els impostos d’on han sortit els diners per mantenir aquest hospital docent.
Els professionals i els ciutadans abans de rebre “suggeriments”  mereixem explicacions clares sigui de l’economia o sigui de la pràctica de la medicina. No mereixem un tracte de subalterns quan som col·laboradors i propietaris. Sobre tot quan tant els professionals com els ciutadans veiem que l’Hospital Clínic té una gestió econòmica dels nostres diners opaca en la que darrerament s’han introduït beneficis econòmics privats per metges i suposem que també gestors i financers. El tracte que reben els professionals no és alié al que percebem la resta de ciutadans
 1 comentari
Totalment d'acord amb la defensa dels professionals sanitaris del Clínic. Els gestors catalans intenten una i una 'altra vegada embolicar-nos en una complexitat artificiosa que ha anat creixent en els últims 20 anys, inclus quan no es parlava de "crisi". L'esperit de la Llei General de Sanitat '86 orientava a una politicament saludable Sanitat Pública, universal i socialment eficient. El responsable pro-€ d'Urgències del Clínic atenta a la salut politica del personal del Clínic al intentar fer als professionals, còmplices d'una particular forma de "salvar el pressupost". Implicitament en diuen "co-responsabilització". En realitat està distraient l'atenció del model neo-liberal català de Sanitat Publica que ha estat penetrada de forma progresiva per corporacions mes o menys privades de les que el Clínic de Barcelona es un exemple. El debat de si és o no just cobrar a un turista l'atenció a Urgències queda per un altre espai on els Gestors de lo econòmic, que no de lo clínic, expliquin l'eficiència de este tipus de mesura.
Patoleg jubilat despres de 40 anys d'activitat sanitaria.

diumenge, 17 de maig del 2015

La revista SALUD 2000 de la FADSP, dedica un número a Catalunya


No es austeridad. Es privatización: el caso catalán. Ana Martinez Rodriguez y Montse Vergara Duarte. Recortes, agresiones, privatizaciones y luchas por la salud pública en Cataluña. Angels Martinez Castells y Antonio BarbaráMolina. Desde Catalunya algunos cantan bienvenido mister TTIP. Luis Capacete Novo. Historia proyectos y proyecciones de la sanidad y la salud en Catalunya. Xavier Allué. La atención primaria en Catalunya: una paulatina regresión. Ana Vall-Llosera Moll de Alba y Francesca Zapater Torras



dissabte, 27 de setembre del 2014

Informe de l'ACDSP en el Triangle: La ferotge destrucció del model sanitàri públic

Boi Ruiz atribueix a “pics puntuals” els col·lapses a urgències, nega la pèrdua de llits en centres públics públics i reitera que el Govern no pretén privatitzar la sanitat. És la versió oficial d’un estiu marcat pels motins i la indignació a diversos
hospitals, l’última pàgina d’un peculiar historial.
Roger Bernat Landoni, portaveu de l’Associació Catalana per la Defensa de la Sanitat Pública, ha estudiat com s’ha arribat a aquest punt. Exposa que l’actual model públic-privat resulta d’una deriva sorgida els 80 i que els recursos de la sanitat pública en mans privades han passat del 15% al 60% els darrers 25 anys.
DESMUNTATGE CONVERGENT
El 1986, la Llei General de Sanitat dota Espanya d’un servei públic de salut modern, de tutela estatal, amb àmplies  competències per a les Comunitats Autònomes. Però l’acció de CiU hi va obrir escletxes i, pas a pas, s’ha desmuntat el model català en benefici privat, tot sovint amb l’empara política de la sostenibilitat.
El 1990, la Llei d’Ordenació Sanitaria de Catalunya va fomentar el sobreconsum, les dobles llistes d’espera i les relacions de confiança, resultats d’haver separat el finançament (públic) de la provisió de l’assistència, que s’obrí llavors a la competència entre empreses. El 1992, la complexitat del model es va disparar amb la consagració de vuit consorcis; i
el 1993, es va acceptar l’ànim de lucre en la gestió.
El 2000, es va permetre, en cas imprescindible i per temps limitat, la derivació de la provisió sanitària a centres amb qualitat
acreditada, amb la consegüent dificultat per precisar aquests vagues requeriments. I el 2002, es va implementar la direcció per objectius: l’hospital-empresa.
AMB ELS SOCIALISTES, TAMBÉ
CiU ha estat el dissenyador principal de la sanitat catalana, però no l’únic. Amb el PSC a la Generalitat, es van decretar 37 governs territorials de salut i es va fomentar la competitivitat entre centres i estaments, tot complicant la cooperació. El 2007, l’Institut Català de la Salut (ICS) va esdevenir una empresa pública regida pel dret privat, i més tard es va canviar
la seva personalitat jurídica. Ara és una mena d’hòlding d’empreses de configuració diversa que es beneficien del prestigi de la marca pública, però que escapen al control públic. També es van permetre llavors activitats privades en instal·lacions de l’ICS, tot propiciant la prestació de serveis addicionals privats en centres públics.
Una particularitat de Catalunya és que la majoria d’empreses que el CatSalut, gestor de la prestació de la sanitat pública, subcontracta al marge de l’ICS, l’empresa pública principal proveïdora d’aquest servei, es regeixen pel dret privat. Aquest fet resta transparència a la sanitat perquè no sempre s’exigeixen els estàndards públics. A més, la incrustació d’activitats privades dóna lloc a una manca d’equitat. El cas de les llistes d’espera és paradigmàtic: sorgeixen dobles i triples vies més
ràpides que la pública que disparen la desigualtat entre pacients.
La perversió de la tradició mutualista i cooperativa catalana en l’àmbit de la salut, impregnada pels mercats amb l’entrada de firmes de capital risc i multinacionals, és un altre tret diferencial. En definitiva, han acabat poblant la sanitat catalana fórmules de relació entre les empreses privades i el CatSalut diverses i molt imaginatives. Landoni calcula que han proliferat més d’un centenar, que s’escapen de la tutela de l’Administració.
L’OASI DE LA CONTRACTACIÓ
L’informe Los servicios sanitarios de las CCAA, elaborat per la Federació d’Associacions per a la Defensa de la Sanitat Pública (FADSP), exposa que el percentatge de despesa sanitària que Catalunya destina a la contractació amb centres privats és molt superior al de la resta de territoris de l’Estat: un 24,1%, lluny de les Canàries (10,3%), les Balears (8,8%)
i la Comunitat de Madrid (8.5%).
A més, la sanitat catalana presta uns serveis qualificats de “deficients” per aquest estudi (rep 57 punts de 98 possibles; la mitjana estatal és 61,76) i ha caigut des del cinquè lloc que ocupava en el rànquing autonòmic del 2009 fins a l’onzè d’enguany. Només Extremadura -del primer lloc al dotzè - retrocedeix més que Catalunya els darrers cinc anys. 􀂈(el Triangle dmanrts 16 de setembre 2014 pg 19)

dilluns, 21 de novembre del 2011

L'Hospital 2 de Maig serà una Societat Anònima

 Creada el passat 29 de juliol, Gaudí Salut, SA, amb una inversió inicial de 84.000 euros ..... la nova empresa, que comprarà l'hospital i els dos equips d'atenció primària vinculats al centre, ja ha estat acceptada per La Unió, una de les patronals més importants de l'àmbit sanitari. La majoria de les 13 persones que han impulsat la societat anònima són treballadors del Dos de Maig ... l'actual gerent, Daniel Rodríguez,  ha estat nomenat conseller delegat. El grup de directius ha ideat un pla de viabilitat "basat en l'activitat pública", tot i que no descarten que la participació privada augmenti amb el traspàs de la gestió. De fet, el Dos de Maig té un 95% d'activitat pública, tot i que quan passi a ser Gaudí Salut, SA, aquesta xifra "podria disminuir".
http://www.324.cat/noticia/1470406/catalunya/LHospital-Dos-de-Maig-de-Barcelona-finalment-no-tancara

dijous, 27 d’octubre del 2011

El trossejament de l' Institut Català de Salut (ICS) és una necessitat objectiva per poder dur a terme la total privatització del sector

.... creu que està en marxa una operació de "buyout" com la que ja va afectar en el passat a la vessant espanyola d'USP (United Surgical Partners). Consisteix en que una empresa, sovint dedicada a aquesta finalitat (una "buyout firm") compra la majoria d' una altra i la reorganitza, òbviament tallant costos - en aquest cas l'assistència sanitària - per a fer-la rendible. Les societats de capital risc no operen igual sinó que, després de reestructurar una empresa, la posen en el mercat. El seu benefici rau en el diferencial entre el seu valor primitiu i la seva expectativa de guany borsari. ..... el mercat de l'assistència sanitària ha resistit la crisi millor que altres, però en el present hi ha moltes ofertes de venda de béns públics. "Això fa - diu - que es trobin coses a bon preu. Per tant, la venda de la sanitat pública catalana serà, en principi, més aviat mal pagada. Determinaria un canvi de funcionament que pot afectar la salut dels usuaris i al treball dels professionals. En síntesi, en l'ordre social, o tan sols humà, implicaria moltes incògnites. Llençar-se a fer-ho, sense abans elaborar un "Llibre Blanc" que exposi a l'opinió pública i als parlaments català i espanyol els pros i contres, és un mètode insòlit, .... Deixa en molt mal lloc Catalunya"....
http://www.diaridegirona.cat/catalunya/2011/10/27/sanitat-indecencia-antidemocratica/525171.html

dimecres, 19 d’octubre del 2011

Un document intern del ICS elaborat el Maig passat i donat a conèixer als gerents territorials (el País 19 octubre 2010)

...el Gobierno catalán estudia trocear toda la estructura sanitaria que gestiona —ocho grandes hospitales, 286 centros de salud y un centenar de otros equipamientos— en una veintena de empresas públicas que deberán someterse a las reglas del mercado. El objetivo es flexibilizar la gestión, lograr que las nuevas empresas tengan beneficios, dar entrada al capital privado e incentivar que los trabajadores se conviertan ellos mismos en empresarios del sector.http://politica.elpais.com/politica/2011/10/18/actualidad/1318969397_824805.html