La Salut Mental multiplica en 3,5% el nombre de persones ateses en atur

El col·legi de Metges de Barcelona va liderar abans de les eleccions autonòmiques de Setembre passat la difusió de un manifest signat per 9 col·legis professionals. http://www.comb.cat/cat/actualitat/noticies/noticies_fitxa.aspx?Id=zXPptC8NnmIPF73sr5gIHw%3d%3d   Crida l'atenció la signatura del col·legi de Veterinaris però també destaca la lloança al sistema sanitari amb la signatura dels Col·legis de Psicòlegs i de Terapeutes Ocupacionals de Catalunya donat el greu dèficit en l'atenció pública de la Salut Mental i l'empitjorament de la mateixa en relació a la crisi. La xifra d'aturats atesos per un problema de salut mental s'ha multiplicat en un 3.5% com ha reconegut el mateix Conseller http://ccaa.elpais.com/ccaa/2015/12/23/catalunya/1450876920_600879.html 
No es diu res sobre suïcidis tot i que han augmentat 44,7% a partir de l'any 2007!
Els veïns de Barcelona però han publicat una resposta als Col·legis en la que manifesten que volen "..una millor sanitat pública, universal, finançada per impostos i de gestió pública amb personal sanitari amb contractes fixes, dignes i remunerats adequadament. On el conflicte d’interessos entre el bé particular i el bé comú no sigui el suport que ha permès els nombrosos casos de corrupció i portes giratòries que l’han convertit en un sistema corcat per incentius perversos i amb un alt grau d’irregularitats de gestió i connivència entre alts càrrecs de l’administració i lobbys econòmics. http://favb.cat/taxonomy_menu/2/79/96
 Per el Conseller el pitjor problema sanitari com ell mateix diu és "l'atur", per als veïns l'accent es posa en "una política i una gestió determinades ".

Sobre la metodologia "sense greix" (també "lean" en angles) per la formació de professionals sanitaris

Front a l'experiència dels professionals sanitaris que porten anys de professió i que podrien fer aportacions sensates basades en la realitat del dia a dia ara es fomenta una formació especial que s'anomena en angles "lean" (sense greix, o magre). Es tracta d'una filosofia de pensament i pràctica holística de com fer funcionar tota una organització basantse en els principis i mètodes recollits per Toyota. El nombre de pizzas, hores i clients. Els segons utilitsats per a fer la massa, posar tomaquet ....  (Del material de la formación utilizado en hospitales por David Pumer Delgado del ConsorciSanitari Integral, ingeniero con 8 años de experiencia en implantación del método Lean en la compañía Mercedes-Benz.)..http://www.eldiario.es/catalunya/opinions/Cadena-montaje-hospitales-profesionalesrobots-pacientesobjetos_6_346525367.html

El Consell d'Europa i mesures contra el conflicte de interessos de la Industria Farmacèutica

....De fet, el passat juliol a Espanya Farmaindustria també va anunciar la posada en marxa d’una plataforma per fer públiques aquestes mesures a partir de 2016, però amb alguns detalls significatius: només s’informarà sobre pagaments per “formació continuada”, les dades seran agregades i no individuals, caldrà el consentiment dels receptors per publicar-les;

i serà “optatiu” per a les companyies. A Gran Bretanya i als Països Baixos la indústria hi ha anunciat iniciatives similars, que també han estat motiu de crítica pel seu caràcter cosmètic i per la seva manca de transparència  .... Fa 10 anys, el Comitè de Ciència i Tecnologia de la Cambra dels Comuns britànica ja va advertir sobre la influència indeguda de la indústria sobre la producció de coneixement, la investigació, la docència, la formació continuada, les societats científiques i els professionals de salut, i fins i tot sobre el conjunt de la població....

http://www.icf.uab.cat/ca/pdf/informacio/bg/bg284.15c.pdf
El sistema sanitari s’ha de deslliurar de la influència del mercat en l’establiment de les seves prioritats i en les seves estratègies per atendre les necessitats de salut de la ciutadania. Altrament,la qualitat assistencial se’n ressenteix, la seva supervivència es veu amenaçada, i l’adoració de les tecnologies acaba substituint l’acompanyament de les persones

La creativitat de la gramàtica genètica i la promoció de tecnologíes biogenètiques

La gramática genética tiene una creatividad endiablada

La secuenciación del genoma humano reveló el orden de los 3.000 millones de letras A, C, G y T, pero no lo que significan ni mucho menos la gramática que les da sentido. Un estudio del Instituto Karolinska de Estocolmo, recién publicado en la revista Nature, muestra que esta “gramática” del código genético humano es más compleja que la de las lenguas más intrincadas que se hablan en el mundo. “El genoma no sólo contiene la información necesaria para construir y mantener un organismo, sino también los detalles del riesgo de un individuo de desarrollar enfermedades”, dice Arttu Jolma, principal autor. Las células tienen genomas casi idénticos, pero difieren entre sí según los genes activos –expresados– que les confieren su función. Cada gen tiene una región reguladora con las instrucciones que controlan cuándo y dónde se expresa el gen. Este código regulador es leído por los factores de transcripción que unen ‘palabras’ específicas de ADN y aumentan o disminuyen la expresión del gen asociado. Sin embargo, al igual que en un lenguaje humano natural, las palabras de ADN pueden unirse para formar palabras compuestas leídas por múltiples factores de transcripción. El análisis del Karolinska revela que, en lugar de unir dos palabras mediante la supresión de un espacio, las palabras individuales que se unen en palabras compuestas de ADN se alteran, dando lugar a un gran número de nuevas palabras. José Ramón Zárate

http://medicablogs.diariomedico.com/laboratorio/2015/11/30/la-gramatica-genetica-tiene-una-creatividad-endiablada/

L'estudi publicat a Nature pel Institut Karolinska de Estocolm sobre la complexitat  del genoma humà  fa pensar que potser hi ha un optimisme excessiu en la promoció de les tecnologies associades a la bio-genètica. Tindrà a veure amb un pensament orientat cap al foment del transvasament de recursos públics a les corporacions privades?

El model retributiu econòmic basat en els objectius no millora indicadors bàsics a llarg termini

Les DPO's a debat a la Jornada del FOCAP del passat 12 de novembre

https://focap.wordpress.com/tag/economia-de-la-salut/

   "... Sobre el pago por rendimiento o productividad variable la oscuridad es casi total, la falta de información pública y transparente en todas las CCAA hace imposible emitir juicio fundamentado alguno.A nivel internacional hay algo más de luz sobre el pago por resultadoso calidad pero la evidencia disponible es en el mejor de los casos tenue.... (veure les aportacions de J. Martin Martin https://focap.files.wordpress.com/2015/11/2015-0875_10_jose_martin.pdf)  

José Martín Martín. es Professor d’Economia de la Universidad de Granada i professor associat de l’Escuela Andaluza de Salud Pública

Comentari a la Jornada-Debat FOCAP DPO :

Vam prendre contacte amb aquest model DPO als anys 90 en l'Hospital de Bellvitge (Hospitlalet de Llobregat) que va ser un banc de proves del que avui esta consolidat als Hospitals i als CAP. Aquest sistema retributiu va néixer a Catalunya (i a d'altres paisos) d'una concepció empresarial dels centres sanitari públics. La seva gestació es va fer visible en l'anomenat Consens de Washington (1989) on la competitivitat (de qualitat expressada en paràmetres en general quantitatius i de preus) preval sobre la col·laboració (procés característic i necessari del treball a l'assistència sanitaria on s'involucren diverses persones per a l'obtenció d'un resultat difícil d'aconseguir per la seva complexitat). Aquelles pluges van portar a aquests fangs: professionals sanitaris explotats que, a més, dediquen hores a perfeccionar un sistema empresarial (en mans de gestors dels diners públics) mentre s'incrementa la desigualtat entre pacients i entre professionals. Cap a on miraven i miren els professionals mentre augmenta la tecnofília, les proves innecessàries i la medicamentalització de les persones? Amb malícia prodríem pensar que estaven mirant a la pantalla de l'ordinador, responent a indicadors de productivitat econòmica tot sovint disfressats d'indicadors clínics. No és hora que tots els que estan en contacte amb pacients s'alliberin d'aquesta estructura empresarial que gangrena la medicina?. Potser cal crear una nova estructura on els indicadors bàsics d'activitat siguin expressió de la qualitat clínica i de la participació dels professionals implicats en el dia a dia. Com per això es necessita hores de treball professional caldrà reconduir la despesa econòmica en funció de l'eficiència clínica i no a l'inrevés. L'actual  model del CatSalut esta patint una inflació de costos administratius i de gestió pel compliment de protocols i devolucions en forma de valoració de paràmetres  quantitatius econòmics, que seria inferior i mes transparent amb el madel institucional públic i no empresarial. 

"El modelo público-privado en Valdecilla es un error que nos hipoteca"

... "Nos hipoteca durante 20 años".Diu la Consellera de Sanitat de Cantabria.  ... Fue un error, porque el contrato público-privado del Hospital Valdecilla provoca problemas de gestión diarios, tras externalizarse todos los servicios no asistenciales en una única empresa duante veinte años. Se trata de servicios muy importantes, como la informática, los archivos, las comunicaciones, la renovación de material..., y cuando un profesional tenga un problema con alguno de estos servicios la interlocución directa ya no es la dirección del hospital, sino una empresa privada.
http://www.diariomedico.com/2015/11/09/area-profesional/sanidad/modelo-publico-privado-valdecilla--error-nos-hipoteca