La despesa sanitària mitjana de les famílies espanyoles és de 1.378 euros. Un 14% del pressupost familiar mitjà i 28% en famílies amb ingressos mensuals de menys de 1.000 €

Les llars espanyoles destinem una mitjana de 1.378 euros a l'any a despeses sanitàries, segons es desprèn d'un estudi dut a terme per OCU, el que suposa un 14% del pressupost familiar mitjà. https://www.ocu.org/organizacion/prensa/notas-de-prensa/2015/gasto-sanitario
..... Les famílies, segons OCU, destinen de mitjana gairebé la meitat de les despeses sanitàries a les cures dentals (614 €). Segueixen els cures oftalmològiques (197 €) i els medicaments (167 €). A continuació es troben les despeses destinades a la rehabilitació i fisioteràpia (90 €) i la despesa en malalties cròniques (86 €). Els capítols en què menys ens gastem de mitjana són l'atenció psiquiàtrica i psicològica (39 €) l'embaràs i el part (35 €) les cures auditives (31 €) i l'ortopèdia. ..... Comparant les dades amb un estudi similar realitzat per OCU en 2010, la partida que més creix (+ 58%) és la de la despesa destinada a medicaments. Aquest increment està motivat, segons el parer d'OCU, per dos factors principals: l'augment del copagament farmacèutic per les retallades aplicades en els darrers anys i la medicalització de la vida quotidiana que estem vivint últimament. Des OCU ja venen anunciant el que estava passant a través de la campanya "Que no medicalitzin la teva vida" Les despeses en rehabilitació i fisioteràpia han pujat un 45% i els relacionats amb l'audició un 29%. Altres despeses sanitàries han baixat en comparació amb l'últim estudi. La despesa destinada per les famílies a tractar malalties cròniques s'ha reduït en un 9%, les cures oftalmològiques un 19% i un 25% l'ortopèdia. OCU denuncia que moltes famílies es veuen obligades a renunciar o a posposar un tractament mèdic per les seves dificultats econòmiques. Un 34% dels enquestats ha deixat el tractament que estava seguint per més endavant i un 13% el va abandonar definitivament per no tenir recursos per poder pagar-lo. Per especialitats, els retards o abandonaments es corresponien en un 41% amb l'atenció dental, un 24% amb la oftalmològica i un 19% amb la fisioteràpia.... les despeses sanitàries no afecten per igual a totes les famílies. De mitjana suposen un 14% de la despesa familiar, però per a les famílies amb ingressos mensuals per sota de 1.000 € l'impacte de la despesa sanitària es dobla, arribant a aconseguir el 28% del seu pressupost familiar. De fet per al 30% de les famílies enquestades va resultar difícil o molt difícil afrontar les despeses mèdiques.Una de les opcions que els queda als usuaris és demanar un préstec per finançar qualsevol dels tractaments no coberts per la sanitat pública. Un 15% dels enquestats reconeix que ha sol·licitat com a mínim un cop un crèdit per finançar aquests tractaments.Per OCU cal ampliar la cartera de prestacions. Especialment per a aquelles famílies amb menors ingressos a les que els resulta molt més difícil fer front a les despeses sanitàries. Sobretot perquè les privacions porten conseqüències, retardar o abandonar els tractaments va tenir conseqüències per a un 21% dels enquestats que va tenir un problema de salut seriós.OCU creu que la via per ampliar les prestacions, sobretot en matèria bucodental, ha de venir de l'aplicació de mesures de racionalització de la despesa sanitària, com el finançament selectiu de tractaments basats en criteris de cost efectivitat o una major transparència en la rendició de comptes de les despeses hospitalàries, permetria estalvis importants que possibilitarien l'ampliació de prestacions.Per a més informació (mitjans de comunicació): Eva Jiménez Tel .: 91.722 60 61 - ejimenez@ocu.org www.ocu.org

Els Copagaments en Sanitat produeixen més malaltia, més exclusions i més desigualtat

Ara que algun partit que es presenta a les pròximes eleccions planteja la instauració de copagaments en Sanitat, convé recordar que:
 1. Tota l'experiència internacional demostra que els copagaments penalitzen les persones més pobres i més malaltes, produint exclusions en l'accés a prestacions sanitàries necessàries i augmentant la morbiditat i mortalitat en els grups de població més vulnerables, i fins i tot hi ha algunes dades que assenyalen que pot ser econòmicament negatiu en incrementar la utilització d'altres serveis sanitaris. Per a més informació veure: El copagament sanitari: resultats per al sistema sanitari i els pacients:http://www.fundacionalternativas.org/laboratorio/documentos/documentos-de-trabajo/el-copago-sanitario-resultados-para-el-sistema-sanitario-y-los-pacientes2. La instauració dels copagaments pel RDL 16/2012, confirmen aquest fet al nostre país, el 14,76% de les persones que reben una prescripció farmacèutica no la retiren de les oficines de farmàcia, amb els previsibles danys per a la salut .3. Fins i tot el propi RDL 16/2012 no s'ha aplicat de manera total pel rebuig social i professional i els problemes de salut que produïa. Així no s'ha aplicat el copagament sobre els medicaments que es retiren de la farmàcia hospitalària, el transport sanitari, etc.4. En un moment en què hi ha un 22,2% de la població en atur i més de 700.000 famílies no tenen cap ingrés, plantejar mes copagaments en Sanitat és excloure un elevat percentatge de la població de l'accés a les prestacions sanitàries.
 Per tots aquests motius rebutgem qualsevol implantació de nous copagaments en Sanitat i exigim una vegada més la derogació del RDL 16/2012 que ha suposat un greu retrocés en el dret a la protecció de la salut, que teòricament garanteix la Constitució, de la població espanyola .
 Federació d'Associacions per a la Defensa de la Sanitat Pública
21 octubre 2015
 www.fadsp.orgTwitter:FADSPUTambé a Facebook

Indicis de pràctiques contraries a la competència en el concurs del Cat Salut de 2012 del servei de rehabilitació de la Sanitat Pública

La Autoritat Catalana de la Competència (Acco) analitza el concurs en el que l'any 2012 el Cat Salut va adjudicar per 10 anys els serveis de rehabilitació i els  fisioteràpia amb un import total de 200 milions d'euros. Aquesta licitació juntament a la del servei de transport sanitari per els propers 10 anys en 2.130 milions feta el passsat mes de gener han sigut les més elevades de la present legislatura 
http://ccaa.elpais.com/ccaa/2015/10/05/catalunya/1444077557_881404.html
Corporació Fisiogestión (CF) de la que procedeix l'actual director del Cat Salut JM Padrosa va ser la gran beneficiada per el concurs de 2012. En l'anterior concurs de 2006 CF va guanyar el 32% dels lots als que es presentava en solitari i 18% dels que es presentava integrada en UTEs, al 2016 aquests percentatges van arribar al 46 % i 25% respectivament. En conclusió "s'ha produït una forta concentració, CF controla gran part de la prestació de serveis de rehabilitació i logopedia licitats i contractats pel Cat Salut" segon el informe de Acco.
La Oficina Anti Frau (OAC) ja va fer una investigació al revelar la Palataforma d'Afectades per Retallades Sanitàries (Pars) que Padrosa era apoderat de varies empreses del grup CF quan el Cat Salut li va adjudicar contractes per més de 150 milions. L'OAC no va trobar indicis de delicte en els fets

Un medicament eficaç que augmenta 55 vegades el seu preu quan una empresa compra els seus drets exclusius de fabricació i venda

El medicament Daraprim, eficaç anti-infecciós contra la toxoplasmosi i el pneumocistis carinii, ha salvat vides a tot el món, inclosos molts pacients amb SIDA. El preu de la dosi era de 13,5 dòlars fins fa pocs dies, encara que fabricar una pastilla només costa un dòlar.
Com la medicina en general forma part de les regles de joc del Mercat, fa molt poc, l'empresa Turing Pharmaceuticals, de Nova York, va comprar els drets exclusius de fabricació i venda de la píndola en els Estats Units i va augmentar 55 vegades el preu . Ara costa 750 dòlars. Una de les raons aduides per l'augment de preu és que la poca quantitat de pacients que precisen el fàrmac fa que no sigui lucrativa la fabricació de nous fàrmacs competidors amb ell i per tant es manté com un medicament nou en el mercat   http://www.huffingtonpost.com/entry/daraprim-price-turing-shkreli_560063cee4b00310edf82060
Però aquesta "llibertat de mercat" genera Deute en les persones i països, públic o privat. És un deute indigne i ilegítim perquè, en salut, la llibertat d'elecció és viure sa o restar-malalt i morir. Així s'arriba a situacions d'endeutament com la del poble grec als que, a sobre, se'ls acusa d'haver viscut per sobre dels seus mitjans. Ja al agost de 2010 despres de retallar la financiació per la prevenció van tenir un brot del virus del Nil occidentalen el que van morir 62 persones al sur de Grècia i Macedonia central. Després també a Grècia va haber  un brot de Malària per primer cop desde 1970 que afectà les regions meridionals de Laconia i Àtica oriental (citats al llibre de D Suckler i S Basu : "Porque la austeridad mata", pg 148ja esmentat en aquest mateix blog fa pocs dies)

El Govern de Noruega va demanar perdó a l'octubre de 2011, als malalts de EM/SFC per tots els anys d’abandonament

 Sobre el document publicat l'1 de juliol de 2015 pel Departament de Salut “Síndromes de sensibilització central: Fibromiàlgia, Síndrome de Fatiga Crònica i Síndrome de Sensibilitats Químiques Múltiples”, la Lliga SFC/SSC ha fet publica una fonamentada i interessant crítica  que es pot llegir a la pàgina de la Plataforma de Afectadas por los Recortes Sanitarios (PARS) en el següent enllaç:
https://afectadasporlosrecortessanitarios.wordpress.com/2015/09/16/encara-mes-exclusio-per-als-malalts-de-ssc-a-catalunya/

(entre altres llegim que) .... Noruega ara està duent a terme recerques de nous tractaments molt prometedors. http://www.euro-me.org/news-Q42011-003.htm
Canadà és coneguda per, entre moltes altres iniciatives, el seu treball sobre els drets humans dels malalts de SQM i hi ha habitatge específic per a aquests malalts.
(es pregunten)
Quan veurem alguna cosa així a Catalunya?

Una alternativa econòmica a la recessió que no perjudiqui la Salut és possible

només una mostra del que es pot trobar a aquest excel·lent llibre.
.. a l'octubre de 2012 el FMI va admetre el perjudici econòmic causat per les seves recomanacions d'austeritat i liberalització al Asia oriental a la recessió de 1998...  però Malasia es va negar a retallar el pressupost de sanitat pública i va mantenir els programes de vacunació i ajut a l'alimentació. ...  un informe de la UNICEF diu que "a Malasia, a diferencia de Indonesia, de la República de Corea i de Tailandia no caben molts dubtes de que s'ha contingut l'impacte social de la crisi".
Malasia va ser el primer país en recuperarse de la crisi de 1998 quan els preus dels aliments van augmentar 8,9% . L'any 2000 aquests preus estaven només a 1,9% per sobre dels nivells d'avans de la crisi. Tailandia que va cumplir més estrictament les receptes del FMI ha tingut una evolució pitjor  http://www.nytimes.com/1998/01/14/business/international-business-imf-now-admits-tactics-in-indonesia-deepened-the-crisis.html

Per la Sanitat Pública a Vigo

As horas pasaban
o sol iase indo
a noite chegaba
a marea non remataba