EN LA DEFENSA D'UNA SANITAT PÚBLICA SOCIALMENT EFICIENT

Comunicat del comitè Primer de Desembre sobre les limitacions al accés a la Salut

MÉS RETALLADES, MENYS ACCÉS A LA SALUT, UN ALTRE PAS ENDARRERA.   A partir del 1 d’abril de 2013 l’accés a la salut deixarà de ser dret universal. Les entitats sotasignats manifestem el nostre desacord, la nostra preocupació i indignació per les noves retallades en l’accés a la salut de les persones que per la seva situació personal no poden empadronar-se, no tenen domicili fix o estable i els hi manca la seva documentació, entre altres. Fins ara el Departament de Sanitat oferia la possibilitat de facilitar la tramitació de la T.S.I. a persones que es trobaven en aquestes situacions (persones en entorns de prostitució, consumidores de drogues, moltes d’elles d’origen immigrant), a través de diferents ONG’s que oferien serveis de proximitat a aquestes persones. Després d’uns anys d’aquesta pràctica vàrem aconseguir apropar els serveis i millorar l’atenció a la seva salut, entenent aquesta com l’accés a l’atenció primària, la salut sexual i reproductiva, l’atenció hospitalària i a d’altres serveis especialitzats relacionats amb el VIH i l’accés a tractaments també pel consum de drogues. No acceptem que es suprimeixi aquesta via de col·laboració que havia donat tants bons resultats i constituïa una bona pràctica. El tancament d’aquesta via suposarà que l’empadronament d’ almenys 3 mesos d’antiguitat serà un requisit imprescindible. Sabem de les dificultats de moltes d’aquestes persones per a empadronar-se al lloc en viuen, per què no tenen domicili fix o per què malviuen amuntegats/des en pisos en condicions de salubritat molt precàries... Exigir l’empadronament per a tramitar la TSI deixarà moltes persones fora de la cobertura sanitària tot i estar vivint a Catalunya i implicarà que les persones amb VIH que se'ls hagi acabat el tractament antiretroviral, o aquelles que no el tenen, no puguin continuar prendre'l fins que no puguin tenir accés a l'atenció sanitària amb les conseqüents repercussions clíniques que això comporta. L’accés a la TSI per a les persones en situació de prostitució forçada també passarà per l’empadronament i la tramitació d’una denúncia de la seva situació d’explotació, requisits que a la pràctica són inviables, per la por a la denúncia policial o judicial i per la situació de desprotecció tant d’elles com de la seva família aquí i/o al país d’origen. Cal remarcar que la Llei catalana sobre el dret de les dones a l'eradicació de la violència masclista (5/2008) garanteix a les dones que, independentment de la denúncia, puguin ser ateses de forma integral incloent per descomptat l'accés a la salut. Per tant el requisit de passar per la identificació com a víctima, ja sigui per jutjats o per cossos policials, seria contrària a la llei en vigor.
Un cop complexin tots els requisits: 3 mesos d’empadronament, documentació acreditativa de la seva identitat, certificació de l’ INSS (Institut Nacional de la Seguridad Social) en el que consti que no apareix en el “Registro de la Seguridad Social”, certificació d’ingressos
inferiors a la Renda Bàsica (full que li donaran en el Centre d’Atenció Primària), les persones que hagin superat aquests requisits accediran a una TSI que només garantirà el primer any a l’atenció primària i urgències, al copagament del 40% en els medicaments i a l’accés a programes d’ interès sanitaris com el VIH/ la Tuberculosi i de Malalties de Transmissió Sexual...) per un circuit rocambolesc. Totes aquestes mesures, augmentaran les situacions afegides de discriminació que pateixen aquestes persones en l’accés al sistema, empitjorant les situacions i l’atenció a la seva salut (documentació i tràmits innecessaris, desconfiança...). Per a nosaltres és important fer notar que un canvi com aquest significa una reculada en el temps, que no ens podem permetre. La falta d'accés a l'atenció mèdica i als seus tractaments tindrà conseqüències dramàtiques a nivell sanitari i social. A nivell sanitari limita quan no impedeix l'accés a la sanitat pública dels col·lectius amb un major nivell de vulnerabilitat. El NO accés a la sanitat pública suposarà la impossibilitat de detecció, tractament i seguiment de malalties cròniques i agudes com a VIH/SIDA, Hepatitis, Tuberculosi, Malalties de Transmissió Sexual… amb les conseqüències que de tot això es derivarà, en un augment de la mortalitat i la morbiditat, augment de la població depenent i col·lapse d'urgències amb alta probabilitat d'ingrés hospitalari. Les conseqüències d'aquest nou model de gestió seran un augment en la despesa sanitària/social. En segon lloc se'ns plantegen les retallades als fonaments del nostre sistema de benestar social com un fet inalterable, una part de la realitat sobre la qual no podem actuar, que no podem canviar ni triar. Pensem que les retallades aplicades del Departament de Sanitat no responen a una realitat econòmica sinó a la implantació d'un nou model polític-social, afavorint la sanitat privada i l’accés als que més recursos tenen. Quin és el model social que volem tenir? Com d'importants són en la nostra societat valors com la igualtat de totes les persones? Qui ha decidit que la salut no és prou important com per ser l'últim a retallar-se? Subscriuen aquest comunicat Comitè Primer de Desembre Programa Carretera. Comunitat Terapèutica del Maresme. Genera Persona de contacte: Mercè Meroño Tel. 695480389