EN LA DEFENSA D'UNA SANITAT PÚBLICA SOCIALMENT EFICIENT

dijous, 10 de maig del 2018

Contractació Pública Socialment Responsable i entitats proveïdores

Un treball de col·laboració entre la patronal aplegada en el CSSC i l’Ajuntament de Barcelona
Segons l’apreciació dels que han elaborat el treball hi ha tres tipus de contractes de Serveis Sanitaris. Dos d’ells no són directament assistencials. Un són les obres  i l’altre, objecte del treball, són els serveis de “bates blaves”: neteja, cuina, manteniment, bugaderia i uniformitat, seguretat, transport i logística. Per a la Organització Mundial de la Salut (OMS) en canvi, els treballadors sanitaris són les persones que duen a terme tasques que tenen per principal finalitat la de promoure la Salut 
Seguint l'OMS i la pròpia experiència som del parer que dins dels serveis sanitaris tots els treballs tenen per finalitat l’atenció sanitària i per tant tots ells són assistencials. No tenen responsabilitat en l’atenció sanitària la neteja i la cuina?. 
 Els que han treballat en els anys 70 i 80 en centres hospitalaris per exemple, han vist funcionar els centres sanitaris amb cuina i neteja pròpia. També han vist com criteris economicistes i sense valoració de la seva repercussió econòmica, social i sanitaria van fer “externalitzar” aquestes i altres labors anys desprès, sense millores ni en l’assistència ni en salaris i si en beneficis d’entitats receptores de contractes.
Internament, en el treball diari es valora la coordinació, l’expertesa en una sèrie de coneixements incorporats progressivament per tots els treballadors en l’exercici de la seva feina i que tenen valor social-sanitari ja que estan construïts sobre les necessitats i característiques particulars de cada lloc.  Perquè no podrien aspirar tots ells a una carrera professional que incorpori aquests coneixements i contribueixi a fer més bé la feina i a un ambient de treball cohesionat?.
Procurar una gestió única per part de l’administració pública de tot servei que es dona en una empresa pública sanitària suposaria poder dedicar els enormes esforços per valorar i controlar la repercussió social dels centenars de licitacions i contractes, necessaris en les condicions actuals, a tasques repercutint directament en la millora de l’atenció sanitària sigui amb bata blanca, blava o sense.


divendres, 20 d’abril del 2018

IMPACTE EN LA SALUT DELS CIUTADANS DE BARCELONA DE LA SITUACIÓ DEL DRET A L’HABITATGE I LA POBRESA ENERGÈTICA


Segons dades obtingudes de 100 persones que s’han apropat a la PAH BCN (Plataforma Afectats per la Hipoteca) i a la APE (Agència contra la Precarietat Energètica) mitjançant una entrevista personalitzada d’una durada entre tres quarts i una hora, s’observa un empitjorament  molt clar dels dos indicadors de salut estudiats respecte a la població general de Barcelona.

El primer indicador: l’estat de salut autopercebut es va categoritzar com dolent, si la persona declarava que el seu estat de salut era dolent o molt dolent, i  bo, si la persona declarava que la seva salut era bona, molt bona o excel·lent:
El 30% dels homes entrevistats van declarar que la seva salut era dolenta enfront del 54,8% de les dones.  A la població en general de Barcelona segons l’enquesta de Salut de l’any 2016 aquestes dades eren  15,5% per els homes i el 22,6% per les dones

El segon indicador és la Salut Mental valorada segons 12 punts que formen part de l’escala d’ansietat i depressió del Qüestionari General de Salut de Goldberg (Shapiro, Skinner, Kramer, Steinwachs, & Regier, 1985) i representa el nivell de malestar mental actual. Consta de 12 ítems, referents a problemes que ha tingut la `persona enquestada en els últims 30 dies. Les persones amb 3 problemes o més són considerades en risc de patir una mala salut mental o patiment psicològic.
S’observa que el 70% dels homes i el 82,3% de les dones de la mostra presenten mala salut mental. En la població general de Barcelona, els percentatges van ser d’un 16,5% en homes i  20,3% en dones l’any 2016 (Agència de Salut Pública de Barcelona, 2016).

El 68% de le persones enquestades són dones.

Fa 10 anys només 8% de les persones entrevistades amb perfil similar eren menors de 36 anys; ara són el 16%. És remarcable que 32% són famílies monomarentals

Informació elaborada per l’Observatori DESC (ODESC), Enginyeria Sense Fronteres (ESF), APE, PAH BCN i l’Agència de Salut Pública de Barcelona (ASPB) i presentada com
Radiografies de la situació del dret a l’habitatge, la pobresa energètica i el seu impacte en la salut a Barcelona 
http://observatoridesc.org/novetat-informe-situacio-del-dret-lhabitatge-pobresa-energetica-i-seu-impacte-salut-barcelona
Informe I

diumenge, 8 d’abril del 2018

FALTEN METGES A CATALUNYA?



A la 17a Jornada d’Estiu de la Professió mèdica, el juliol de 2017 es va explicar que més de 9.000 metges actualment en actiu es jubilaran en els propers 10 anys. Són un 28% dels que havia en aquell moment  https://issuu.com/comb/docs/revistacomb151   Es proposen unes mesures pal·liatives com flexibilitzar el sistema per permetre l’adequació a les necessitats de cada moment entre altres, però potser hi ha una que podria tenir valor pràctic : la necessària millora de les condicions laborals
Nomès a Atenció Primària el Cat Salut reconeix que calen 1.500 professionals. Amb aquest dèficit ens podem fer perfectament a la idea de quines són les condicions laborals en aquest sector fonamental per el nostre sistema sanitari públic.  També reconeix el Cat Salut la manca de pediatres.  
Segons dades del Consell General de Collegis de Metges, Catalunya és la Comunitat Autònoma líder de l’Estat en l’expedició de certificats d’idoneïtat per sortir a treballar fora d’Espanya 726 dels 3.200 demanats a tot Espanya el darrer any.
De 2012 a 2016 més de 15.000 metges han demanat aquest certificat a tot l'Estat
Ens falten metges i Espanya és el 3er país del món amb més facultats de Medicina, 39,  només tenim al davant Corea i Sudàn  http://noticias.universia.es/en-portada/noticia/2014/04/28/1095519/espana-tercer-pais-mundo-facultades-medicina.html

diumenge, 18 de març del 2018

PROPOSTES PER RECUPERAR LES DESTROSSES DEL SISTEMA SANITARI PÚBLIC REALITZADES PELS GOVERNS DEL PARTIT POPULAR

La Federació d'Associacions per a la Defensa de la Sanitat Pública fa les següents: 
1.- Recuperar els recursos retallats pel Govern de Rajoy, amb l'excusa de la crisiEconòmics: Recuperar dos punts al PIB destinat a sanitat pública, fet que suposa 20.000 milions d'euros, en dos anys.Personal sanitari: Recuperar tots els llocs de treball perduts per la no reposició del personal sanitari jubilat. Prioritzar les plantilles de Medicina de Família i Infermeria (especialment la Comunitària). A mig termini elaborar un pla de recursos basat en necessitats assistencials (Atenció Primària, Salut Pública, Atenció a la Dependència amb la col·laboració del Ministeri de Sanitat i Educació)
2.- Reintegrar al sistema sanitari públic els serveis privatitzats:Pla per reintegrar la gestió pública, els centres i servei de finançament i gestió privada (concessions, PFI, Consorcis ..)• No renovar les concessions, rescatar les incomplidores i negociar amb les concessionàries, les que no tenen venciment pròxim.• Recuperar els serveis externalitzats: Història Clínica. Recepta Electrònica, Centrals de Trucades, Centrals d'Informació, Logística, avaluació recursos tecnològics, auditories, etc.

 Per finançar aquestes mesures crear un Fons Específic per recuperar el sistema sanitari públic, finançat amb estalvis en despesa farmacèutica i noves tecnologies.
3.- Implementar Programes estatals i autonòmics de Recerca, Desenvolupament i Innovació (R + D + I) de finançament, gestió, personal i recursos públics.Suprimir les actuals agències, Clúster, ... d'R + D + I, penetrades per la indústria i fons d'inversió multinacional que orienten la mateixa als seus interessos empresarials i l'ús intensiu de fàrmacs i aparells tecnològics, en detriment de la sostenibilitat, la racionalitat i la salut de la població, potenciant la medicalització sobre les polítiques de promoció , prevenció i salut pública. Aquest model posa al servei dels laboratoris farmacèutics i a les empreses tecnològiques, una enorme quantitat de fons públics, els centres sanitaris, els equipaments diagnòstics, el personal i els malalts. El sistema públic posa la majoria dels recursos i els productes els patenta i comercialitza el sector privat.Derogar la Llei de Ciència, Tecnologia i Innovació del 2011, que va posar els recursos del sistema públic al servei de les empreses i inversors internacionals. Elaboració d'una Nova Llei R + D + I orientada les necessitats de la població, amb recursos i gestió públicsElaborar i posar en marxa el Pla Estratègic d'R + D + I, pel Consell Interterritorial de Sanitat• Fonamentat en problemes i necessitats de salut de la població (plans de salut estatal i autonòmics, elaborats amb la participació del personal sanitari i la població)• Amb recursos, finançament i gestió públics• Personal estatuari i estable


 4.- Racionalitzar i millorar la formació del personal sanitari (a finançar amb una part de l'estalvi en despesa farmacèutica)Formació pregraduada: Incorporar l'atenció primària a les universitats, amb la creació d'assignatura obligatòria i càtedres de Medicina Comunitària de Família i Salut Pública, a les Facultats de Medicina i escoles d'Infermeria. Acreditació (amb recursos públics) dels centres i serveis docents, en funció dels seus resultats en salutFormació Postgraduada• Incentivar l'exercici de l'Atenció Primària i Comunitària amb recursos econòmics i millores de la promoció professional, per prestigiar en les proves MIR i les especialitats d'infermeria• Potenciar, dotant-la de recursos suficients i reorientant la formació dels Centres Docents de Medicina Familiar a la promoció, prevenció i la salut comunitària.Formació continuada del personal sanitari a càrrec de recursos públics. Treure a la indústria farmacèutica i tecnològica d'aquesta activitat.
5.- Dissenyar i aplicar una política de personal incentivadora que millori la qualitat i l'eficiència de l'atencióPosar fi a la precarització del personal: contractes escombraries i i inestables. Acabar amb les interinitats i la contractació temporal indefinida, que afecta el 50% de les plantilles.Racionalitzar la gestió del personal homogeneïtzant les situacions laborals, donant estabilitat laboral, un accés i tracte.Unificar en un sol Estatut de Personal Públic a totes les formes i Categories (funcionaris, laborals i estatutaris)Desenvolupar instruments d'incentivació:• Econòmics (lligats al compliment d'objectius de salut, rendiment i qualitat)• Professionals estenent a tot el personal una Carrera Professional que incentivi la dedicació, la formació i el compromís amb l'assistència sanitària pública


6.- Reorientar el sistema sanitari a l'equitat i a la millora de la salutDesenvolupar les Àrees Sanitàries dotant-les d'instruments de direcció i gestió participativa, que garanteixin la integralitat de l'atenció i garanteixin la coordinació dels recursos de salut pública, atenció primària i hospitals. Control dels processos assistencials per l'AP (just el contrari del que passa ara)Potenciar l'Atenció Primària garantir la seva autonomia de gestió i acabar amb la seva submissió a les gerències hospitalàries a través de les entitats de Gestió Integrada. La responsabilitat de la gestió dels processos assistencials hauria de recaure en l'AP que té una orientació integral dels mateixos (i no els caps de serveis hospitalaris que la tenen parcel·lar per la seva pròpia naturalesa). Incrementar la seva participació en la despesa sanitària de l'actual 15% al ​​25%, mitjançant una progressiva assumpció de responsabilitats assistencials ampliant plantilles, equipament i eliminant les limitacions d'accés als recursos diagnòstics. Redefinir les competències i responsabilitats de cada nivell assistencialsPromoure l'elaboració conjunta (arAP i serveis hospitalaris) de programes, protocols, guies clíniques, basades en l'evidència científica, que unifiquin i racionalitzin la pràctica clínica (de fer, on i qui), per donar-los un enfocament integral i garantir la continuïtat assistencial .Recuperar la Planificació de Salut (donant-li un caràcter participatiu incorporant a professionals i població), per poder identificar els problemes i necessitats de salut, establir les prioritats d'intervenció i definir els recursos i intervencions necessàries per afrontar-los.Dissenyar i posar en pràctica plans i programes de salut dirigits a les dones amb orientació de gènere per acabar amb la combatre les desigualtats de salut.Controlar les activitats de màrqueting dels laboratoris farmacèutics i de les empreses fabricants d'equipament tecnològic, mitjançant les que condicionen la prescripció i l'ús dels recursos diagnòstics i terapèuticsDesenvolupar instruments de participació social en la planificació, activitats, programes i avaluació de l'activitat dels organismes de direcció del sistema, les àrees i centres sanitaris.Potenciar els serveis de salut pública i millorar la seva coordinació amb la resta de nivells assistencials en les àrees sanitàries. Els seus orientacions haurien es d'obligatori compliment

 7.- Racionalitzar el sistemaGarantir una gestió eficient del Sistema:• Transformar el Consell Interterritorial de Salut (CIS) que integra tots els serveis de salut Autonòmics. El Consell hauria de transformar-se en l'òrgan de govern del SNS, que garanteixi la coordinació de les activitats i programes, garanteixi l'equitat mitjançant el repartiment racional i equitatiu dels recursos.• Consensuar un Nou Model de Finançament Sanitari de caràcter finalista i equitatiu, basat en les característiques especifiques de cada comunitat autònoma (població i principals necessitats de salut, detectades en els plans de salut Participatius). Aquest Model hauria de ser aprovat mitjançant consens general i comptar amb Fons de Cohesió (en els prepuestos de l'Estat) necessaris per a garantir l'equitat. La creació d'una Agència Central de Compres permetria la compra de medicaments i equipament tecnològic beneficiant-se de l'economia d'escala.• Aprovar Plans Integrals per a Racionalitzar les Llistes d'Espera basats en la transparència, amb criteris basats en indicadors i la gravetat, la transcendència de les patologies, per a garantir l'equitat i la utilització racional dels recursos. Suprimir les llistes d'espera no estructurals que permeten a les administracions amagar a milers de pacients.Implementar una política de medicament basada en:• El control de les activitats de promoció de medicaments dels laboratoris dirigides a facultatius prescriptors i organitzacions de pacients.• Centrals de Compres úniques que permetin negociar a les administracions i garantir polítiques escala en els preus• Programes i protocols de l'ús racional de medicaments basats en resultats científicament comprovats que garanteixi l'eficàcia, l'efectivitat i evitin el dany als pacients (iatrogènia).• Avaluació de l'eficàcia, riscos i necessitat de l'equipament tecnològic abans de la seva generalització en els centres del sistema mitjançant la creació d'una oficina de gestió pública vinculada al CIS i al Ministeri de Sanitat.• Recuperar les mesures d'impuls dels genèrics per les administracions sanitàries (frenades en els últims anys). Passar del 40% al 60% de la mitjana europea en la prescripció d'aquests medicaments suposaria un estalvi anual de 1.500 milions.• Reconsiderar l'aprovació de Novetats Terapèutiques, cada vegada més costoses i que representen la segona causa de l'augment de la despesa farmacèutica, i establir precís basats en costos reals i no en posicions de monopoli. Únicament el 10% d'aquests medicaments són qualificats com a innovadors per les pròpies autoritats sanitàries.Crear una Oficina Nacional d'Avaluació i Investigació de Tecnologia i Serveis del SNS, vinculada a Consell Interterritorial (Serveis de Salut) que:• Unifiqui la funció d'avaluació de les noves tecnologies abans de la seva generalització en el sistema. Moltes de les innombrables agències autonòmiques actualment existents tenen problemes de qualitat i racionalitat en el seu funcionament.• Acabi amb la irracionalitat, la burocratització i politització de les decisions, basant-les en criteris científicament demostrats.
Creiem que totes les propostes que fem són perfectament viables al nostre país, atès el seu potencial econòmic i social, i són necessàries per a garantir un servei sanitari públic de qualitat per a tota la població, que és la millor garantia de la protecció de la seva salut.
Federació d'Associacions per a la Defensa de la Sanitat Pública
Març de 2018