EN LA DEFENSA D'UNA SANITAT PÚBLICA SOCIALMENT EFICIENT

dilluns, 25 de gener del 2016

Darreres accions del govern de Boi Ruiz

... (almenys les que es van publicar fins el 15 de gener, al DOGC, segons consten en el Diari de la Generalitat)
Ja ho deia l’ex president en funcions, Artur Mas, el 28 de desembre, després de l’empat cupaire  que perllongaria la incertesa d’unes noves eleccions i amb l’imminent  presagi de la desfeta de la marca convergent en les generals, mentre inaugurava la presó de El Catllar (Tarragona):  el país funciona, el Govern funciona i les administracions funcionen” . Mentre tothom s’omplia la boca amb l’ai al cor de sobre si l’anomenat Procés reeixiria amb uns resultats tan esquifits que han retardat al límit la investidura del nou govern, el vell mandat de l’ara heroi  que renuncia a la seva plaça continuava amb les seves tèrboles tasques. Un petit rastre de les quals ha quedat constància en les fulles del Diari Oficial de la Generalitat de Catalunya. Velem-ne alguns detalls:
Del nombre de les notes publicades des del setembre, la major part en correspon a les licitacions i signatura de contractes (180). Es tracta d’una despesa repartida entre vint institucions (Departament de Salut, CatSalut, ICS, Consorcis i centres sanitaris) que dificulta la transparència i el control públic i posiciona a l’administració en un pla de inferioritat a l’esmicolar els lots contractats.  El volum de la despesa, només en un trimestre de govern interí és de prop de 2000 milions d’euros,  gairebé un terç del total anual català.
La major part en correspon a serveis ¡, d’entre els que destaca  la publicació a corre cuita d’un polèmic concurs d’ambulàncies , que recordem-ho, va reduir a menys de la meitat  el nombre de vehicles de transport sanitari no urgent (1286 milions) - i d’un no menys  important concurs d’oxigen-teràpia a domicili (450 milions d’euros tots dos sense IVA). En lloc de desenvolupar recursos directes, l’administració provisional catalana va estimar-se més fer d’intermediari fomentant  l’externalització de l’activitat, encara que sovintegen els contractes negociats sense concurs o amb la discrecionalitat que dona el basar-se  en judicis de valor. S’imposen amb escreix sobre la inversió productiva o els contractes de subministres corrents:  el servei de menjador del Parc Sanitari Pere Virgili (gairebé 4,9 milions d’euros), la bugaderia (3,2) i la vigilància del Consorci Parc Salut Mar o la seguretat privada del Consorci Sanitari de l’Anoia (2,45)...  Així les coses, les contractacions no es limiten a activitats de suport, sinó que arriben als treballs que haurien de dur a terme suposadament  cada  institució: serveis d’administració contractats pel Departament de Salut, anàlisis encarregat per l’Institut d’Investigacions Mèdiques Pi i Sunyer, o el servei de dessensibilització de productes químics a l’Institut Català d’Oncologia (2,56 milions). 
Per centres en destaquen les comandes de l’Hospital Clínic de Barcelona (més de 19 milions d’euros) sobretot en subministres de material altament especialitzat i tecnològic, que segurament tindran sortida a través de la seva filial privada (Barnaclínic). El Consorci Parc Salut Mar va contractar fins (10,3 milions d’euros), on s’inclou entre d’altres coses un curs psicoterapèutic per a 150 comandaments per 89.000 euros i l’arrendament de portàtil per un total de 60.000 euros. L’absència de licitacions publicades per l’hospital de Sant Pau potser està relacionada amb l’opacitat que se li atribueix a la seva direcció.
Dels contractes reservats a les ONG’S sense ànim de lucre el pressupost adjudicat és tan esquifit que només s’entén com a política de beneficència. Per la gestió dels serveis d’atenció integral a la població con el Síndrome de Down de Catalunya la Fundació Privada Catalana Síndrome de Down en cobrarà 162.502,38 euros. La resta dels contractes els monopolitza  el Centre iniciatives per a la Reinserció (CIRE) amb pressupostos tan ajustats que fan sospitar l’ús d’una mà d’obra captiva (mantes a 7,41 euros).
La duració eventual dels contractes, (per tota la signatura propera) dificultaria l’acció del govern en l’hipotètic cas d’una repetició d’eleccions. Un altre entrebanc pel futur govern és que al  volum de despesa negociada cal afegir el deute del concert sociosanitari (més de 2000 milions)  Alguns contractes es van licitar a corre-cuita, amb tràmit d’urgència amb la duració precisa de tota una legislatura (¿aconsellades per la possibilitat d’un canvi de govern i amb la voluntat de limitar al màxim les opcions del nou govern i forçar la continuïtat d’unes polítiques que n’estan anorreant la salut publica catalana o son encara més foscos i tenen que veure amb la sospita de corrupció que planeja sobre la legislatura?). 
En contrast d’aquesta alegria licitadora¸ l’esquifida oferta de treball públic per a les properes oposicions: només 352 places incloent-ne les 6 places temporals ofertes individualment per a tècnics superiors a l’Agencia de Salut de Barcelona. Menys d’un 1% dels llocs de treball en l’àmbit sanitari català . En oberta contradicció amb la resolució sobiranista i les declaracions del Parlament respecte a fer marxa enrere a les retallades: el nombre de treballadors públics es veurà reduït almenys també el 2016.
L’actuació del govern provisional d’en Mas realitzà, també en temps de descompte, canvis estructurals en el departament de Salut com els nous estatuts de l’empresa pública Gestió de Serveis Sanitaris (17-12-2015) i dels consorcis; C. Sanitari del Maresme (CSM),  C. Corporació Sanitària del Parc Taulí, C. Sanitari de l’Anoia i C. Del Laboratori Intercomarcal de l’Alt Penedès, l’Anoia i El Garraf (4-12-2015), dissolució de l’UDIATCD. SA (17-12-2015). A més d’ordenar l’actualització dels fitxer de dades amb caràcter personal (30-12-2015), o establir els importants decrets que regulen, els òrgans de participació comunitària (DECRET 201/2015) i els òrgans de direcció, d’assessorament, consulta i participació en l’àmbit de salut pública (DECRET 202/2015). Però potser el canvis més estrany fou la RESOLUCIÓ SLT/2451/2015, de 22 d’octubre, que implicà canvis en la denominació de 80 llocs de comandament  i unitats (4 -11-2015), Algunes d’elles semblen no tenir cap altre sentit que dificultar el seguiment de l’organigrama sanitari. Tal és el cas de l’Àrea de Serveis Analítics que passa a ser el Servei de Serveis Analítics. Quan no se sabia si n’hi hauria noves eleccions ¿Per quina raó d’urgència, que no de transparència,  es modificà el Departament d’en Boi Ruiz?
Un apunt final, malgrat les denúncies socials derivades del temps d’espera, la medicació contra l’Hepatitis C o l’escàndol de les  pròtesis de maluc caducades és notòria la gairebé total absència d’anuncis  per motiu de reclamacions: l’única fou desestimada.
AACC.