LA PANDÈMIA HA DESTAPAT LA SITUACIÓ DEL SISTEMA SANITARI Manifest llegit a Plaça St. Jaume el 20 Juny

          

      La crisi del coronavirus ha destapat la situació del sistema sanitari en l’estat espanyol i a Catalunya. Anys de privatitzacions, mercantilizacions i profundes retallades s’han plasmat en l’espectacle d’aquestes setmanes. Atenció Primària sense mitjans ni recursos suficients per a contenir la pandèmia, hospitals col·lapsats amb pacients per terra, professionals obligats a decidir a qui intentaven salvar la vida per falta de respiradors, residències de gent gran en les quals els infectats i les morts sense atenció han estat la tòniva general, centres de minusvàlids psíquics, presons i CIE, dels quals ni es parla.

  

              Hi ha responsables polítics que van aprovar a nivell estatal la Llei 15/97 o que la van mantenir. A Catalunya, la reforma de la LOSC de 1995, que va permetre l’entrada de l’afany de lucre a la sanitat pública, va tenir un ampli consens parlamentari i cap partit polític ha plantejat la seva derogació. Sindicats domesticats que no han defensat l’interès general, empreses i fons de capital risc que s’han estat lucrant amb aquestes privatitzacions i mercantilitzacions, jutges que no han vist cap problema en els lleis que desmuntaven la sanitat,.... i la gra majoria de la població que es va mantenir en silenci mentre tot això ocorria pensant que no l’afectava. Avui, la realitat és una altra. Totes i tots hem perdut o conegut a algú que ha mort per falta d’assistència o per deficiències en l’atenció.

                No podem tornar a la situació de partida- Els de sempre pretenen fer net i tornar a la situació prèvia, en la qual els sistema ja estava profundament desmantellat.

                Al Juny de 2019, segons xifres oficials, convenientment maquillades, 168.108 persones esperaven una intervenció quirúrgica a Catalunya amb un temps mitjà d’espera de gairebé 5 mesos (dels més alts de tot l’Estat espanyol). 322576 persones esperaven una primera consulta amb l’especialista, amb un temps mitjà d’espera de més de 3 mesos. Mentrestant, les assegurances i mútues privades (moltes de les que han desaparegut durant la pandèmia), no han deixat de créixer i fer caixa a la costa de la nostra salut. Per si això no fos suficient, el Departament de Salut de la Generalitat de Catalunya preveu atorgar gairebé 43.000€ per pacient ingressat a UCI amb la COVID 19 a tots els centres que hagin participat en la pandèmia (això inclou entitats públiques però també entitats semi-públiques i entitats completament privades)

                Ara no volem promeses, ni comissions parlamentàries, ni llibres blancs per a “reconstruir la sanitat”....elaborats pels que ens han portat a aquesta situació. Aquest és un problema de totes. És el moment, i la responsabilitat és nostra. Estem obligades a sortir al carrer. No un dia, ni dos, sinó tots aquells que siguin necessaris per a obligar-los a blindar la sanitat, revertir lo privatitzat, expulsar a l’ànim de lucre de l’atenció sanitària, establir un sistema digne de cura de la gent gran. Per a centrar el sistema en la prevenció i en l’actuació contra els productors de malaltia...... és a dir per a prevenir el que no sabem curar. Perquè els nostres diners es dediquin a garantir l’interès general.