Carta al President del Govern d'Espanya demanant la suspensió dels desnonaments per el seu impacte en la salut de la població

(traducida a continuación)

Des del 14 de setembre passat estem veient molt preocupades com tornen els desnonaments a les nostres ciutats amb imatges molt dures d'intervencions policials que deixen al carrer a famílies en situació de vulnerabilitat sense alternativa residencial, en molts casos amb menors.

Segons l'Ajuntament de Barcelona, ​​dels 2.288 casos en risc de pèrdua de l'habitatge que van tenir coneixement i van intervenir en 2019, en el 54% (1.241) havia menors. Dels 2.836 casos (882 dels quals són casos nous) en els quals ha intervingut o està intervenint l'Ajuntament des de gener a setembre de 2020, en el 60% (1.702) hi ha menors i 1.626 d'aquests es tracten de situacions d'habitatge precari o ocupacions. No obstant això, aquest problema no és nou. En l'última dècada (2010-2020), a Espanya els tribunals han sentenciat 684.183 ordres de desnonament, de les quals s'ha executat el 61,5%, deixant a milers de persones en condicions de precarietat extrema. Aquesta situació constitueix un important problema de salut pública a causa dels greus efectes negatius que genera la inseguretat residencial sobre la salut de la població. Malgrat existir una moratòria aprovada pel govern durant l'estat d'alarma i que s'ha prorrogat fins el 31 de gener de 2021, aquesta és insuficient. Molts dels desnonaments són previs a la pandèmia i no són de lloguer, per la qual cosa les llars afectats es troben sense cap protecció. Davant la greu crisi sanitària, social i econòmica que vivim, i que ha empitjorat els últims dies amb la declaració d'un nou estat d'alarma i el toc de queda, s'han de prendre totes les mesures necessàries per evitar tots els desnonaments i protegir així a totes les persones i / o famílies en situació de vulnerabilitat, moltes d'elles amb menors. No ens podem permetre aquesta brutalitat, sofriment i vulneració de drets. Diferents estudis mostren una relació clara entre els desnonaments i la pèrdua de salut psicològica, física i social, des que existeix l'amenaça de la pèrdua de l'habitatge fins a la pròpia execució. De fet, s'ha observat un impacte en la salut tant individual, familiar com comunitària, la qual cosa hauria de ser rellevant per al disseny de polítiques públiques orientades a reduir les desigualtats en la salut psicològica, física i social.

Pel que fa a la salut dels menors, els estudis indiquen que els desnonaments tenen un greu impacte en el seu benestar, afectant principalment l'estat d'ànim, l'autoestima i el rendiment escolar. Aquesta situació és especialment preocupant en plena epidèmia de la Covid-19. Tot i que són escassos els estudis al respecte, l'evidència disponible indica que les persones en risc de desnonament tenen una major probabilitat d'infectar-se de Covid-19. Això s'explica, perquè les persones que viuen un desnonament, sovint han de traslladar-se a casa de familiars o amics, augmentant les condicions d'amuntegament que faciliten la transmissió de virus, o en el pitjor dels casos, viure al carrer quedant exposades a les inclemències climàtiques, a la manca de condicions per a una higiene adequada, entre d'altres. D'altra banda, en els grups més desfavorits, patir la Covid-19 també augmenta el risc de patir altres inseguretats com l'alimentària, la laboral i la residencial (la qual inclou els desnonaments).

Per tant, disposar d'un habitatge digneno només és clau per la seva importància en la salut i el benestar de les persones, sinó també pel seu rol en l'adequat control de l'epidèmia.

Per tot això, considerem imprescindible que totes les administracions exerceixin les seves competències per garantir el dret a l'habitatge i per evitar la nova onada de desnonaments que estem patint, més encara davant la declaració d'un nou estat d'alarma. Insistim i tornem a demanar a l'Estat que decreti la suspensió dels desnonaments de les persones en situació de vulnerabilitat Grup Habitatge i Salut Agència Salut Pública Barcelona (ASPB)

Desde el pasado 14 de septiembre estamos viendo muy preocupadas cómo vuelven los desahucios a nuestras ciudades con imágenes muy duras de intervenciones policiales que dejan en la calle a familias en situación de vulnerabilidad sin alternativa residencial, en muchos casos con menores.
Según el Ayuntamiento de Barcelona, de los 2.288 casos en riesgo de pérdida de la vivienda que tuvieron conocimiento y mediaron en 2019, en el 54% (1.241) había menores. De los 2.836 casos (882 de los cuales son casos nuevos) en los que ha intervenido o está interviniendo el Ayuntamiento desde enero a septiembre de 2020, en el 60% (1.702) hay
menores y 1.626 de este se tratan de situaciones de vivienda precaria u ocupaciones. Sin embargo, este problema no es nuevo. En la última década (2010-2020), en España los tribunales han sentenciado 684.183 órdenes de desahucio, de las cuales se ha ejecutado el 61,5%, dejando a miles de personas en condiciones de precariedad extrema.
Esta situación constituye un importante problema de salud pública debido a los graves efectos negativos que genera la inseguridad residencial sobre la salud de la población.
A pesar de existir una moratoria aprobada por el gobierno durante el estado de alarma y que se ha prorrogado hasta el 31 de enero de 2021, ésta es insuficiente. Muchos de los desahucios son previos a la pandemia y no son de alquiler, por lo cual los hogares afectados se encuentran sin ninguna protección. Ante la grave crisis sanitaria, social y económica que vivimos, y que ha empeorado los últimos días con la declaración de un nuevo estado de alarma y el toque de queda, hay
que tomar todas las medidas necesarias para evitar todos los desahucios y proteger así a todas las personas y/o familias en situación de vulnerabilidad, muchas de ellas con menores. No podemos permitirnos esta brutalidad, sufrimiento y vulneración de derechos.
Diferentes estudios muestran una relación clara entre los desahucios y la pérdida de salud psicológica, física y social, desde que existe la amenaza de la pérdida de la vivienda hasta la propia ejecución. De hecho, se ha observado un impacto en la salud tanto individual, familiar como comunitaria, lo cual debería ser relevante para el diseño de políticas
públicas orientadas a reducir las desigualdades en la salud psicológica, física y social. Respecto a la salud de los menores, los estudios indican que los desahucios tienen un grave impacto en su bienestar, afectando principalmente el estado de ánimo, la autoestima y el rendimiento escolar. Esta situación es especialmente preocupante en plena epidemia de la Covid-19. A pesar de que son escasos los estudios al respecto, la evidencia disponible indica que las
personas en riesgo de desahucio tienen una mayor probabilidad de infectarse de Covid-19. Esto se explica, porque las personas que viven un desahucio, a menudo tienen que trasladarse a casa de familiares o amigos, aumentando las condiciones de hacinamiento que facilitan la transmisión del virus, o en el peor de los casos, vivir en la calle quedando
expuestas a las inclemencias climáticas, a la falta de condiciones para una higiene adecuada, entre otras. Por otro lado, en los grupos más desfavorecidos, sufrir la Covid-19 también aumenta el riesgo de padecer otras inseguridades como la alimentaria, la laboral y la residencial (la cual incluye los desahucios). Por lo tanto, disponer de una vivienda digna
no solo es clave por su importancia en la salud y el bienestar de las personas, sino también por su rol en el adecuado control de la epidemia.
Por todo esto, consideramos imprescindible que todas las administraciones ejerzan sus competencias para garantizar el derecho en la vivienda y para evitar la nueva oleada de desahucios que estamos sufriendo, más aún ante la declaración de un nuevo estado de alarma. Insistimos y volvemos a pedir al Estado que decrete la suspensión de los desahucios de las personas en situación de vulnerabilidad

Grupo Vivienda y Salud
ASPB