https://diarisanitat.cat/la-sanitat-publica-concertada-a-catalunya-i-les-seves-patronals/ Sigue traducido al castellano al final
La col·laboració públic-privada en l’atenció sanitària pública fa tants anys que és present a Catalunya que ens hem acostumat a la presència al seu costat d’unes associacions patronals de la sanitat concertada és a dir no gestionada operativament per l’administració sanitària Institut Català de la Salut (ICS), sense conèixer-les massa bé. Aquestes associacions ofereixen serveis sobre temes d’assessorament, informació, formació, diàleg amb l’Administració, els mitjans i altres proveïdors del sector. Naturalment actuen en el debat amb els representants dels treballadors sobre els salaris i les seves obligacions contractuals encara que alguns associats com els grans hospitals tenen convenis propis i alguns proveïdors estan associats a dues de les entitats. Creiem que pot tenir interès una descripció de qui són, la seva trajectòria i activitats ja que passen desapercebudes per la majoria i tenen gran influència en l’àmbit sanitari participant per exemple al Consell de Direcció del CatSalut entre altres.
La sanitat pública concertada de Catalunya no és un sector petit; és el 23% dels equips de primària i 88% dels hospitals del Sistema Sanitari Integral d’Utilització Pública de Catalunya (SISCAT). En xifres globals la concertació, l’any 2015, representava un 62,3% de la despesa en provisió de serveis del CatSalut[1]. Inclús ha crescut si la comparem amb les xifres de l’any 2010 del gràfic, quan van començar les retallades pressupostàries.
És
notable la mobilitat entre els càrrecs responsables d’aquestes associacions
patronals i el seus nomenaments a càrrecs de responsabilitat en el Departament
de Salut i en el Govern, així com els alts salaris d’alguns. Investigacions per
sospita d’irregularitats i alguna sentència els ha tingut com a protagonistes amb
ressò mediàtic i de contestació de la ciutadania en algun cas.
Aquestes
associacions són per ordre d’antiguitat segons l’any de creació: la Unió Catalana d’Hospitals (La Unió) 1975, l’Associació Catalana d’Entitats de Salut (ACES) 1977 i el Consorci de
Salut i Atenció Social de Catalunya (CSC)
1983.
La
Unió,
creada com a Unió Catalano-Balear d’Hospitals, comprèn avui dia 113 entitats
associades, sanitàries, socials i d’atenció a la dependència. Entre elles, 24
de titularitat pública, 35 fundacions, 2 mutualitats, 8 ordres religioses i 35
societats mercantils. Moltes d’elles reben contractes del CatSalut i d’Afers
Socials. A Catalunya aglutinen uns 751 dispositius assistencials, representen
més de 60.000 llocs de treball i el 95% de la sanitat concertada. També en
formen part 38 empreses de bens i serveis associades com a entitats col·laboradores.
A
Barcelona s’hi troben associats, molts dels els centres Hospitalaris no gestionats operativament per l’ICS i els centres d’Atenció Primària (CAPs) “no ICS” incloent-hi els gestionats
per les Entitats de Base Associativa (EBAs);
el centres d’Atenció Sociosanitària i
a la Dependència a més dels Equips
d’atenció a les Residències (EAR) de
MUTUAM, atenció de Salut Mental i Addiccions, Fisioteràpia i Rehabilitació, centres Diagnòstics i Laboratoris i algunes Clíniques.
La Unió no gestiona ni directa ni
indirectament cap centre ni cap tipus d'entitat; es finança a través de les
quotes dels seus associats en un 96% (1.517.997,26 €) i un 4% a través
d’ingressos per prestació de serveis (71.332,27). La missió de La Unió és servir als associats
defensant els seus interessos. Defensa un model sanitari i social públic
participat per la societat civil sobre la base de l’autonomia de gestió
empresarial dels centres. Tanmateix a través de la Fundació Unió ofereix
diferents serveis d’assessorament, consultoria i formació.
La Unió al 2011 va contribuir al Govern de
les retallades d’Artur Mas amb el President de la entitat Boi Ruiz que va
passar a Conseller però també amb la Directora General Roser Fernàndez passant
a Secretaria General del Departament de Salut, Xabier Gibert director de relacions
laborals que va passar a Secretari General del Departament d’Interior i el
membre de la Junta Josep Maria Padrosa nomenat Director del CatSalut que va
deixar l’empresa Fisiogestión sancionada per l’Autoritat Catalana de la
Competència, per l’adjudicació d’un contracte després que ell accedís al càrrec
[2]
La
relació dels alts càrrecs del Departament de Salut amb La Unió ja venía d’abans
de les retallades. Entre 2003 i 2009, l’actual President de La Unió i Director General del Parc
Sanitàri Sant Joan de Deu, Enric Mangas, havia sigut Director del CatSalut i
gerent de la Regió Sanitària de Barcelona.
ACES va ser fundada com Agrupació Catalana d’Establiments
Sanitaris per destacats empresaris de clíniques privades de Barcelona per defensar
drets i interessos dels centres empresarials sanitaris privats en els àmbits de
la negociació de convenis laborals i de la política sanitària de cada moment. ACES s’ha manifestat contrària a la
promoció d’activitat privada en hospitals públics[3].
Representa més de 370 centres del sector
sanitari, sociosanitari i social que engloba a més de 23.500 treballadors.
Abasta des de centres d'hospitalització
d'aguts a policlíniques, centres monogràfics, centres de proves diagnòstiques i transport sanitari. Alguns centres
reben contractes del CatSalut.
ACES es finança en un 67% (506.895 €) mitjançant quotes d’associats i la resta per subvencions a la formació i serveis diversos.
El
CSC associació creada com Consorci
Hospitalari de Catalunya té el seu origen en el moviment municipalista. El seu
objectiu és impulsar models de salut i socials excel·lents i sostenibles i
oferir serveis d’alt valor afegit als associats.
El CSC aplega
105 entitats públiques i/o privades sense ànim de lucre (9 d’elles participades
pel propi CSC): 2 Diputacions, 27
Ajuntaments, 23 entitats del sector públic local, 21 empreses públiques,
consorcis, entitats del sector públic de la Generalitat i 32 entitats sense
afany de lucre. Aglutina 198 dispositius assistencials sanitaris i socials. També,
a través de diferents empreses instrumentals proveeix serveis de consultoria, formació,
recerca, assessorament i contractació administrativa.
A
Barcelona, entre els seus associats es troben entitats associades al mateix
temps a Unió, com els Hospitals Clínic, Sant Pau, Dos de Maig,
entitats públiques de Atenció Primària “no ICS” i Atenció Sociosanitària i Social.
Es
finança, en part, per quotes dels seus associats (722.797,74 €) subvencions i
majorment de la prestació de serveis a CatSalut, Afers Socials i a les pròpies
entitats associades. La part més significativa d’aquests ingressos correspon
a contractes amb CatSalut i els més
importants són els generats per CSC
Vitae SA, (mitja propi) que ostenta la concessió administrativa a 30 anys del
CIS Cotxeres. Ara fa 10 anys de la inauguració del Complex Assistencial al
terreny de les antigues cotxeres de Borbó gestionat per el CSC Vitae, SA. Res a celebrar diuen els usuaris. Denuncien la
disminució progressiva de les dotacions de tot tipus de professionals i de
serveis i l’accentuació d’una rotació continua del personal i directius en els
darrers anys.
Pels
òrgans directius del CSC han passat
persones vinculades al Departament de Salut. Josep Maria Via cap del Gabinet
del Departament de Salut amb Xavier Trias, després d’ocupar càrrecs directius a
l’ICS i al CatSalut, va ser Conseller Delegat de l’empresa del CSC, Consultoria i Gestió SA, dedicada a assessorament sobre
disseny de serveis públics i gestió. Va tornar a la Generalitat com Secretari
de Govern entre els anys 1997 i 2000. Després va
ser president del Parc Salut Mar d’on va dimitir en guanyar les eleccions
municipals Ada Colau.
Alguns
càrrecs del CSC han sigut
investigats per possible corrupció. Ramón Bagó[4],
president del CSC,SA entre 1983 i
1991 i alcalde de Calella, va ser investigat per adjudicacions a la seva
empresa SEHRS, de contractes irregulars per serveis de cuina a hospitals,
majoritàriament associats al CSC. SAGESSA
holding d’empreses lligades a l’Ajuntament de Reus, ha donat lloc al conegut
com cas Innova encara en litigi, on han sigut condemnats per el Tribunal de Comptes
de Catalunya[5],
dos antics alts càrrecs del CSC:
Carles Manté ex gerent i Josep Prat ex vicepresident que havien ocupat càrrecs
del CatSalut (director del CatSalut i President del ICS respectivament). També
va ser gerent de l’ICS l’advocat Francesc José Maria secretari del CSC entre 1993 i 2006 investigat per rebre
encàrrecs jurídics al seu bufet, d’organismes del CatSalut per valor d’1.7
milions € entre 2011-2016 [6],
és actualment assessor de la patronal CAPSS i d’altres entitats vinculades al CSC.
El director general actual del CSC, des del 2013, José Augusto Garcia Navarro, havia estat director general del grup SAGESSA fins 2012 i anteriorment Gerent del Hospital St Joan de Reus, recentment rescatat pel CatSalut. Els honoraris anuals de la Direcció General del CSC són 140.000 €
El
desenvolupament i influència d’aquestes associacions de la patronal de la
Sanitat Concertada de Catalunya acompanya el model sanitari resultant l’any
1995 de la modificació de la Llei anterior d’Ordenació Sanitària de Catalunya,
(LOSC) aprovada per consens de totes les forces polítiques l’any 1990. A partir del 1990 el Departament de Salut ja va
començar a constituir Consorcis als que es cedia la gestió operativa dels
hospitals i consultes, amb fons de la Generalitat. Entre 1991 i 1995 van
aparèixer 9 nous Consorcis[7]
que han arribat a 16 en l’actualitat i es van crear les Entitats de Base
Associativa (EBAs) societats privades limitades contractades per gestionar
l’Atenció Primària en locals del propi CatSalut.
La
modificació de 1995 de la LOSC especifica que l’administració pública sanitària
podrà establir convenis amb consorcis o fórmules de gestió integrada o
compartida amb entitats públiques o privades. Aquesta llei catalana, va
consolidar un sistema de provisió mixt, públic-privat, en que el CatSalut es
reserva la compra i un suposat control dels serveis sanitaris i deixa en mans
dels proveïdors la gestió operativa. Actualment existeix una gran fragmentació
d’entitats i institucions vinculades a la provisió d’atenció sanitària. Només a
una de les 4 Àrees Integrals de Salut de Barcelona teballen 8 proveïdors
d’Atenció Primària i 9 de Salut Mental. En un altra de les àrees, el nombre de
proveïdors de Salut Mental arriba a 18 [8].
Amb aquest model organitzatiu que té tendència a centrar-se en l’atenció
hospitalària, creiem que la Salut Pública i l’Atenció Primària han perdut
presència com a eines necessàries per la direcció i renovació del Sistema.
Veient
la importància de la contractació en el nostre sistema, la debilitat en
l’avaluació de resultats en Salut Pública i la manca de transparència aportada
per l’autogestió és fa necessari reconèixer
l’error comés amb l’aprovació de la llei de 1990. Aquesta llei, contradictòria amb l’esperit de
la Llei General de Sanitat i potser també amb la lletra, ha facilitat la
col·laboració entre l’administració pública i l’activitat privada sense el
control necessari i quan per llei deuria optimitzar els recursos propis. Quan
es parla d’eficiència de gestió en la provisió, sovint es limita a comparar
indicadors de costos entre centres públics i privats i caldria tenir en compte
tots els impactes directes i indirectes que incorporen les decisions
d’externalitzar la producció de serveis; fer-ho en clau sistèmica, d’eficiència
global del sistema de salut i d’eficiència social.
Ara
toca enfortir la sanitat pública, els sistemes de rectoria (planificació, avaluació)
amb la gestió ètica dels recursos públics, amb transparència i participació
ciutadana efectiva en tots els espais de decisió del sistema. Cal revertir el model
de provisió mixt fragmentat que incentiva l’oferta de serveis hospitalaris i
implementar els principis de Salut Pública en tots els àmbits. La superació de
l’actual pandèmia ho fa encara més necessari.
Aquestes
lleis dels anys 90 i 95 no es van quedar a Catalunya, van ser les precursores
de la Llei estatal 15/97 que obriria la sanitat pública a la col·laboració
públic-privada a tot el país. La reflexió sobre la seva revocació i recuperació
de l’esperit de la LGS, caldria ferla a tot l’estat.
Document elaborat al desembre de 2020 per el Grup de Treball
de la Comissió de Salut de la FAVB
Fonts consultades:
- Documents
disponibles a les webs de: consorci.org;
aces.es; uch.cat; catsalut.gencat.cat
- Premsa on line
[1] Informe
Privatització i Mercantilització en l’Assistència Sanitària Pública. Àrea de
Drets Socials Ajuntament de Barcelona Març 2016
[2] https://elpais.com/ccaa/2016/02/25/catalunya/1456431566_124235.html
[3] http://sanidadprivada.publicacionmedica.com/noticia/el-idis-rechaza-de-plano-la-propuesta-de-ciu-de-promover-sanidad-privada-en-centros-publicos
[4] https://stac.cat/antifraude-denuncia-que-el-modelo-sanitario-catalan-facilita-la-corrupcion/
[5] https://www.diaridetarragona.com/reus/El-Tribunal-de-Cuentas-ratifica-la-condena-a-Prat-por-el-caso-Innova-de-Reus-20180416-0056.html
[6] https://www.elcritic.cat/investigacio/un-exalt-carrec-de-la-sanitat-catalana-aconsegueix-185-contractes-en-cinc-anys-del-departament-de-salut-10322
[7] ¿Por
nuestra Salud? Traficantes de Sueños 2010
[8] http://salutintegralbcn.gencat.cat/ca/Arees_Integrals_de_Salut/
LA SANIDAD PÚBLICA
CONCERTADA DE CATALUÑA
Y SUS PATRONALES
La colaboración público-privada en la atención
sanitaria pública hace tantos años que está implantada en Cataluña que nos
hemos acostumbrado a la presencia a su lado, de unas asociaciones patronales de
la sanidad concertada, es decir no gestionada operativamente por la
administración sanitaria Instituto Catalán de la Salud (ICS), sin conocerlas
demasiado bien. Estas asociaciones ofrecen servicios sobre temas de
asesoramiento, información, formación, diálogo con la Administración, los
medios y otros proveedores del sector. Naturalmente actúan en el debate con los
representantes de los trabajadores sobre los salarios y sus obligaciones
contractuales aunque algunos asociados como los grandes hospitales tienen
convenios propios y algunos proveedores están asociados a dos de las entidades.
Creemos que puede tener interés una descripción de quiénes son, su trayectoria
y actividades ya que pasan desapercibidas para la mayoría y tienen gran
influencia en el ámbito sanitario; participan por ejemplo en el Consejo de Dirección
del CatSalut entre otros.
La sanidad pública concertada de
Cataluña no es un sector pequeño; es el 23% de los equipos de primaria y 88% de
los hospitales del Sistema Sanitario Integral de Utilización Pública de
Cataluña (SISCAT). En cifras globales la concertación, en 2015, representaba un
62,3% del gasto en provisión de servicios del CatSalut[1].
Incluso ha crecido si la comparamos con las cifras del año 2010, cuando
empezaron los recortes presupuestarios[2].
Es notable la movilidad entre
responsables de estas asociaciones patronales y sus nombramientos a cargos de
responsabilidad en el Departamento de Salud y en el Gobierno, así como los
altos salarios de algunos. Investigaciones por sospecha de irregularidades y
alguna sentencia los ha tenido como protagonistas con eco mediático y de
contestación de la ciudadanía en algún caso.
Estas
asociaciones son por orden de antigüedad según el año de creación: la Unión Catalana de Hospitales (La Unió) 1975, la Asociación Catalana de Entidades de Salud (ACES) 1977 y el Consorcio de Salud y Atención Social de Cataluña (CSC) 1983.
La
Unió, creada como Unión
Catalano-Balear de Hospitales, comprende hoy 113 entidades asociadas,
sanitarias, sociales y de atención a la dependencia. Entre ellas, 24 de
titularidad pública, 35 fundaciones, 2 mutualidades, 8 órdenes religiosas y 35
sociedades mercantiles. Muchas de ellas reciben contratos del CatSalut y de
Asuntos Sociales. En Cataluña aglutinan unos 751 dispositivos asistenciales,
representan más de 60.000 puestos de trabajo y el 95% de la sanidad concertada.
También forman parte 38 empresas de bienes y servicios asociados como entidades
colaboradoras.
En Barcelona se
encuentran asociados, muchos de los los centros Hospitalarios no gestionados operativamente por el ICS y los
centros de Atención Primaria (CAPs)
"no ICS" incluyendo los gestionados por las Entidades de Base
Asociativa (EBAs); centros de Atención Sociosanitaria y la Dependencia
además de los Equipos de atención a las Residencias (EAR) de MUTUAM, atención de Salud
Mental y Adicciones, Fisioterapia y Rehabilitación, centros Diagnósticos
y Laboratorios y algunas Clínicas.
La Unió no gestiona ni directa ni indirectamente ningún centro ni ningún tipo de
entidad; se financia a través de las cuotas de sus asociados en un 96%
(1.517.997,26 €) y un 4% a través de ingresos por prestación de servicios
(71.332,27). La misión de La Unió es
servir a los asociados defendiendo sus intereses. Defiende un modelo sanitario
y social público participado por la sociedad civil sobre la base de la
autonomía de gestión empresarial de los centros. Al mismo tiempo a través de
una Fundación, La Unió ofrece
diferentes servicios de asesoramiento, consultoría y formación.
La Unió en 2011 contribuyó al Gobierno de los recortes de Artur Mas con el
Presidente de la entidad Boi Ruiz que pasó a Consejero pero también con la
Directora General Roser Fernández que pasó a Secretaría General del
Departamento de Salud, Xabier Gibert director de relaciones laborales que pasó
a Secretario General del Departamento de Interior y el miembro de la Junta
Josep Maria Padrosa nombrado Director del CatSalut que dejó la empresa
Fisiogestión, sancionada por la Autoridad Catalana de la Competencia por la
adjudicación de un contrato después de que él accediera al cargo[3]
La relación de los altos cargos
del Departamento de Salud con La Unió
ya existía antes de los recortes. Entre 2003 y 2009, el actual Presidente de La Unió y Director General del Parque
Sanitario San Juan de Dios, Enric Mangas, había sido Director del CatSalut y
gerente de la Región Sanitaria de Barcelona.
ACES fue fundada como Agrupación Catalana de
Establecimientos Sanitarios por destacados empresarios de clínicas privadas de
Barcelona para defender derechos e intereses de los centros empresariales
sanitarios privados en los ámbitos de la negociación de convenios laborales y
de la política sanitaria de cada momento. ACES
se ha manifestado contraria a la promoción de actividad privada en
hospitales públicos[4]. Representa más de 370 centros del sector
sanitario, socio sanitario y social que engloba a más de 23.500 trabajadores.
Abarca des de centros de hospitalización
de agudos a policlínicas, centros monográficos, centros de pruebas diagnósticas y transporte sanitario. Algunos centros
reciben contratos del CatSalut.
ACES se
financia en un 67% (506.895 €) mediante cuotas de asociados y por subvenciones
a la formación y servicios diversos en el resto. .
El CSC
asociación creada como Consorcio Hospitalario de Cataluña tiene su origen en el
movimiento municipalista. Su objetivo es impulsar modelos de salud y sociales
de excelencia, sostenibles y ofrecer servicios de alto valor añadido a los
asociados.
El CSC reúne
105 entidades públicas y / o privadas sin ánimo de lucro (9 de ellas
participadas por el propio CSC): 2
Diputaciones, 27 Ayuntamientos, 23 entidades del sector público local, 21
empresas públicas, consorcios, entidades del sector público de la Generalitat y
32 entidades sin ánimo de lucro. Aglutina 198 dispositivos asistenciales
sanitarios y sociales. También, a través de diferentes empresas instrumentales
provee servicios de consultoría, formación, investigación, asesoramiento y
contratación administrativa.
En Barcelona, entre sus asociados se encuentran
entidades asociadas al mismo tiempo a Unió,
como los Hospitales Clínico, Sant
Pau, Dos de Mayo, entidades públicas de Atención
Primaria "no ICS" y Atención
Sociosanitaria y Social.
Se financia, en parte, por cuotas de sus asociados
(722.797,74 €) subvenciones y mayormente de la prestación de servicios a
CatSalut, Asuntos Sociales y a las propias entidades asociadas. La parte más
significativa de estos ingresos corresponde a contratos con CatSalut y los más
importantes son los generados por CSC
Vitae SA, (medio propio) que ostenta la concesión administrativa a 30 años del Centro
Integral de Salud (CIS) Cotxeres. Hace 10 años de la inauguración de este
Complejo Asistencial en el terreno de las antiguas cocheras de Borbón
gestionado por el CSC Vitae, SA.
Nada que celebrar dicen los usuarios. Denuncian la disminución progresiva de
las dotaciones de todo tipo de profesionales y de servicios y la acentuación de
una rotación continua del personal y directivos en los últimos años.
Por los órganos directivos del CSC han pasado personas vinculadas al Departamento de Salud. Josep
Maria Via jefe del Gabinete del Departamento de Salud con Xavier Trias, tras
ocupar cargos directivos en el ICS y el CatSalut, fue Consejero Delegado de la
empresa del CSC, Consultoría y
Gestión SA, dedicada a asesoramiento sobre diseño de servicios públicos y
gestión. Volvió a la Generalitat como Secretario de Gobierno entre los años
1997 y 2000. Luego fue presidente del Consorcio Parc Salut Mar de donde dimitió
al ganar las elecciones municipales Ada Colau.
Algunos cargos del CSC
han sido investigados por posible corrupción. Ramón Bagó[5],
presidente del CSC, SA entre 1983 y
1991 y alcalde de Calella, fue investigado por adjudicaciones a su empresa
SEHRS, de contratos irregulares por servicios de cocina a hospitales,
mayoritariamente asociados al CSC.
SAGESSA holding de empresas ligadas al Ayuntamiento de Reus, ha dado lugar al
conocido como caso Innova aún en litigio, donde han sido condenados por el
Tribunal de Cuentas de Cataluña[6],
dos antiguos altos cargos del CSC:
Carles Manté ex gerente y Josep Prat ex vicepresidente que habían ocupado
cargos en el CatSalut (director del CatSalut y Presidente del ICS
respectivamente). También fue gerente del ICS el abogado Francesc José Maria
secretario del CSC entre 1993 y 2006
investigado por recibir encargos jurídicos a su bufete, de organismos del
CatSalut por valor de 1.7 millones € entre 2011-2016[7],
es actualmente asesor de la patronal CAPSS y otras entidades vinculadas al CSC.
El director general actual del CSC, desde 2013, José Augusto García Navarro, había sido director
general del grupo SAGESSA hasta 2012 y anteriormente Gerente del Hospital San
Juan de Reus, recientemente rescatado por el CatSalut. Los honorarios anuales
de la Dirección General del CSC son 140.000 €
El desarrollo e influencia de estas asociaciones de la
patronal de la Sanidad Concertada de Cataluña acompaña al modelo sanitario
resultante en 1995 de la modificación de la Ley anterior de Ordenación
Sanitaria de Cataluña, (LOSC) aprobada por consenso de todas las fuerzas
políticas en 1990. A partir de 1990 el Departamento de Salud ya comenzó a
constituir Consorcios a los que se cedía la gestión operativa de los hospitales
y consultas, con fondos de la Generalitat. Entre 1991 y 1995 aparecieron 9
nuevos Consorcios[8]
que han llegado a 16 en la actualidad y se crearon las Entidades de Base
Asociativa (EBAS) sociedades privadas limitadas contratadas para gestionar la
Atención Primaria en locales del propio CatSalut.
La modificación de 1995 de la LOSC especifica que la administración
pública sanitaria podrá establecer convenios con consorcios o fórmulas de
gestión integrada o compartida con entidades públicas o privadas. Esta ley
catalana, consolidó un sistema de provisión mixto, público-privado, en que el
CatSalut se reserva la compra y un supuesto control de los servicios sanitarios
y deja en manos de los proveedores la gestión operativa. Actualmente existe una
gran fragmentación de entidades e instituciones vinculadas a la provisión de
atención sanitaria. Solo en una de las 4 Áreas Integrales de Salud de Barcelona
trabajan 8 proveedores de atención primaria y 9 de Salud Mental. En otra de las
áreas, el número de proveedores de Salud Mental llega a 18[9].
Con este modelo organizativo que tiene tendencia a centrarse en la atención
hospitalaria, creemos que la Salud Pública y la Atención Primaria han perdido
presencia como herramientas necesarias para la dirección y renovación del
Sistema.
Viendo la importancia de la contratación en nuestro
sistema, la debilidad en la evaluación de resultados en Salud Pública y la
falta de transparencia aportada por la autogestión es necesario reconocer el error cometido con la
aprobación de la ley de 1990. Esta ley, contradictoria con el espíritu de la
Ley General de Sanidad y quizá también con la letra, ha facilitado la
colaboración entre la administración pública y la actividad privada sin el
control necesario y cuando por ley debería optimizar los recursos propios .
Cuando se habla de eficiencia de gestión en la provisión, a menudo se limita a
comparar indicadores de costes entre centros públicos y privados y habría que
tener en cuenta todos los impactos directos e indirectos que incorporan las
decisiones de externalizar la producción de servicios; hacerlo en clave
sistémica, de eficiencia global del sistema de salud y de eficiencia social.
Ahora toca fortalecer la sanidad pública, los sistemas de
rectoría (planificación, evaluación) con la gestión ética de los recursos
públicos, con transparencia y participación ciudadana efectiva en todos los
espacios de decisión del sistema. Hay que revertir el modelo de provisión
mixto, fragmentado, que incentiva la oferta de servicios hospitalarios e
implementar los principios de Salud Pública en todos los ámbitos. La superación
de la actual pandemia lo hace aún más necesario.
Estas leyes de los años 90 y 95 no se quedaron en
Cataluña, fueron las precursoras de la Ley estatal 15/97 que abriría la sanidad
pública a la colaboración público-privada en todo el país. La reflexión sobre
su revocación y recuperación del espíritu de la LGS, habría que hacerla en todo
el estado.
Documento elaborado en diciembre de 2020 por el Grupo de
Trabajo de la Comisión de Salud de la Federación de Asociaciones Vecinales de
Barcelona (FAVB)
Fuentes consultadas:
- Documentos disponibles en las webs de: consorci.org;
aces.es; uch.cat; catsalut.gencat.cat
- Prensa on line
[1] Informe Privatització i Mercantilització
en l’Assistència Sanitària Pública. Àrea de Drets Socials Ajuntament de
Barcelona Març 2016
[2] Diari Avui 24 Gener
2011
[3]https://elpais.com/ccaa/2016/02/25/catalunya/1456431566_124235.html
[4]
http://sanidadprivada.publicacionmedica.com/noticia/el-idis-rechaza-de-plano-la-propuesta-de-ciu-de-promover-sanidad-privada-en-centros-publicos
[5]
https://stac.cat/antifraude-denuncia-que-el-modelo-sanitario-catalan-facilita-la-corrupcion/
[6]
https://www.diaridetarragona.com/reus/El-Tribunal-de-Cuentas-ratifica-la-condena-a-Prat-por-el-caso-Innova-de-Reus-20180416-0056.html
[7] https://www.elcritic.cat/investigacio/un-exalt-carrec-de-la-sanitat-catalana-aconsegueix-185-contractes-en-cinc-anys-del-departament-de-salut-10322
[8] ¿Por
nuestra Salud? Traficantes de Sueños 2010
[9]http://salutintegralbcn.gencat.cat/ca/Arees_Integrals_de_Salut/
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada