EN LA DEFENSA D'UNA SANITAT PÚBLICA SOCIALMENT EFICIENT

dijous, 4 de juliol del 2013

Un remei molt eficient contra la Malaria va quedar arraconat

Aixó ho descriuen els autors del llibre "Un de cada dos medicaments és inútil"  Philippe Even et Bernard Debré
 http://gestiodelasalut.blogspot.com.es/2012/11/un-de-cada-2-medicaments-es-inutil.html  La investigadora xinesa Tu Youyou descubridora de la "Artemisin" medicament que va erradicar la Malaria de la Xina i el Vietnam als anys 80 va rebre el reconeixement del món occidental (Lasker Public Service Award) fa 2 anys, http://www.nytimes.com/2011/09/13/health/13lasker.html?_r=0 Una possible explicació dels motius per els que aquest medicament va trigar tant a ser conegut entre nosaltres http://www.nytimes.com/2012/01/17/health/for-intrigue-malaria-drug-artemisinin-gets-the-prize.html?pagewanted=all mostra els límits de les nostres institucions a nivell científic i investigador

1 comentari:

Publicacions ACDSP ha dit...

Escandalosa historia de la artemisia (citat per Philippe EVEN i Bernard DEBRÉ a Guide de 4000 medicaments ... 2012, pg 248-249)

El paludisme afecta a mes de 250 milions de persones i es el principal problema de salut publica del mon. Provoca 1 milió de morts anual, com la tuberculosi, el SIDA, las Neumonias i les diarrees. Tot i que encara no hi ha un tractament suficientment efectiu, el que mes resultats ha donat fins ara ha estat el metil-eter hidrosoluble de artemisia ( “artémèther”). La decocció de Artemisia annua xinesa (qinghao) va estar ja informada com efectiva fa 1.800 anys per Ge Hong. El “artémèther” va ser aïllat i extret de 1967 a 1971, a partir de 2.000 herbes, per tres científics xinesos, especialment la Senyora Tu Youyou de la Universitat de Bejing (medalla Lasker 2011), que havent fracassat amb la extracció clàssica en calent, va tenir la idea i el coratge de recomençar tot en fred. EL treball es va fer per ordre del president Mao, a petició de Ho Chi Minh durant la guerra contra els Estats Units d’America, ja que les tropes vietnamites estaven essent vençudes pel paludisme. Els xinesos no van publicar els resultats fins 1979, però van informar prèviament a la OMS que, escandalosament, va refusar copiar a la Xina, no utilitzar-la. Preferá intentar obtenir els seus propis derivats de la artemisia sota control de les forces armades dels USA[1]. El fracàs va ser total, ja que els productes occidentals, especialment el metil-eter hidrosoluble de artemisia, que eren liposolubles, menys manipulables i que requerien la seva administració mitjançant injecció i que es van demostrar molt menys eficaços que els derivats xinesos que van permetre la eradicació total del paludisme a Xina als anys 1980. En arribar els anys 1990, Novartis redescobreix el “artémèther”, el patenten, cosa que els xinesos no havien fet, comercialitzen el “artémèther” (Riamet, Malarone, etc.) a preus inabordables pels països pobres mes afectats ASE, ACS i sobre tot Àfrica (4 euros dia a Europa). La investigació internacional continua –a mes a mes es efectiva contra la esquistosomiasis i les “douves·- per ampliar la cobertura i baixar els preus i que el “artémèther” i es busca una cobreix. Mentre, Novartis s’enriqueix amb una molècula que ha robat.