Un registre estatal de l'exclusió sanitaria R.E.D.E.S.

La Societat de Medecina Familiar i Comunitaria i JoSi Sanidad Universal crean un registre en el que fer visibles els efectes negatius que està tenint el Real Decret a nivell estatal. Recalquen la  vulneració del dret a la Salut recollit a l'article 43 de la Constitució
http://www.europapress.es/salud/noticia-medicos-familia-madrid-yo-si-sanidad-universal-crean-registro-nacional-denunciar-exclusion-sanitaria-20131217134548.html
"...Y es que, según ha señalado Alberto López  (presidente en funciones de SoMaMFyC), desde la aprobación de esta medida unas 900.000 personas se han quedado sin tarjeta sanitaria, rompiendo así el principio de universalidad que "siempre" ha regido en el Sistema Nacional de Salud (SNS) y que el Ministerio de Sanidad, Servicios Sociales e Igualdad está "vulnerando"...."

L'augment del PIB destinat a Salut no és sinònim d'eficiència sense transparència en els contractes i concerts

Malgrat “la disminució del pressupost de la Generalitat en termes absoluts, el pes  (o el percentatge) del pressupost destinat a les polítiques de salut s’ha incrementat" i ho ha fet "passant del 36% (2010) al 38% (2012)” segons  l'esborrany del "Pacte Nacional de la Salut de Catalunya".

La petició freqüent de un augment del % del PIB dedicat a Salut es perillosa. SI més no perquè pot ser la via per incrementar la ineficiència social dels pressupostos generals. Sense una política més transparent, per exemple en els concerts, externalitzacions i aliances estratègiques aquest augment, pot representar un forat més pel que es deriven recursos públics necessaris en molt més llocs que sanitat, i que poden significar com fins ara, una mes gran ineficiència social del regim polític vigent. Tenint en compte més a més que en el darrer any les retallades del pressupost sanitari a la pràctica han afectat predominantment a les empreses pròpies del ICS http://gestiodelasalut.blogspot.com.es/2013/11/com-es-distribueixen-les-retallades-per.html

El lucre i "les bondats" de la col·laboració públic/privada

Com exemple de la ineficiencia público-privada llegim al capítol sobre la comunitat valenciana  (La contrareforma sanitaria http://gestiodelasalut.blogspot.com.es/2013/11/analisi-i-alternatives-la-privatitzacio.html)  com es va fer la rescisió del primer contracte de Adeslas (Hospital de la Ribera, Alzira) abans de convocar un nou concurs que incorporés també l'atenció primaria.
La modalitat d'extinció de contracte escollida obligava al "rescat" de l'hospital i a abonar a la concessionaria el import de la inversió realitzada no amortitzada i una quantitat per "lucro cesante" (gairebé 26 milions d'euros de un total al voltant de 70).
Després es va saber que aquest pagament no figurava en el plec de condicions administratives inicials i per tant no d'acord amb la llei de contractes de les administracions públiques, segons l'informe de la Sindicatura de Comptes de 2002 i 2003.
El nou contracte va establir que l'actualització annual de la "prima per càpita" en cap cas podria ser inferior al IPC. En el context actual només els departaments de Salut de gestió privada han augmentat el seu pressupost 

L'assistencia primària a Ciutat Badia o les consequències a curt i mig termini de la greu contrarreforma sanitària que està en marxa a Catalunya per la gestió de l'actual Govern

El 20 d'Octubre de 1983 el conseller Laporte felicitava als responsables del CAP de Ciutat Badia. un model per la reforma de la Sanitat. Podem llegir a l'article que "des de que funciona aquest sistema la despesa farmacèutica s'ha reduït notablement perquè els diagnòstics són més exactes i el treball d'educació sanitària i de prevenció comença a donar resultats". La millora diu "satisfà també als professionals als que permet treballar en equip i a fons amb els seus pacients".
El centre és una de les unitats docents de medicina de família més antigues ja que va ser acreditat el 1987. Allí s'han format molts professionals que ara treballen per tot el país http://ics30anys30veus.wordpress.com/2013/11/07/un-centre-pioner/
Ciutat Badia és un dels municipis amb densitat més alta del país i amb renda per capita més baixa. En l'actualitat la imatge del CAP és de un gran deteriorament físic. Ni tan sols hi ha el típic cartell blanc amb el nom del centre a la porta d'entrada del carrer amb una reixa bastant malmesa pel pas del temps Això no és el pitjor, el deteriorament greu està en la pèrdua de les possibilitats que el centre oferia per fer crèixer un equipament amb recursos per fisioteràpia, hospìtal de dia, atenció a la salut mental ... i sobre tot en el moment actual en el seu paper d'amortiguador o d'esponja al desmantellament de l'atenció especialitzada.  Les 16.000 persones que aten el CAP troben esperes de més de 1 mes per fer una ecografia vaginal "preferent", 3 mesos per la primera visita al uròleg, dificultats en el transport públic per anar als centres on es centralitzen en l'actualitat determinats serveis. De cara al futur els professionals preveuen més consequències a llarg plaç. Al disminuïr els sous als residents al aplicar-los horaris d'hospital (de 8 a 15) els gestors al mateix temps han retallat la formació ja que l'atenció és de 8 a 21 i els que treballen en aquest àmbit saben que això suposa una pèrdua d'hores d'aprenentatge molt important.