EN LA DEFENSA D'UNA SANITAT PÚBLICA SOCIALMENT EFICIENT

diumenge, 1 de gener de 2017

Perquè estic en contra de l'e-Consulta?



 Des de fa un temps estan intentant introduir la e-consulta (es faran a través de correus electrònics) com eina de treball, a la tasca quotidiana de l'assistència primària (AP), alguns professionals estem en contra i pensem que els nostres arguments tenen prou importància perquè tothom hi pensi una mica i ajudi a un debat profitós. 
Luis-D Capacete Novo, metge d'APD a Sabadell

L'entrevista mèdica és un procés comunicatiu i totes les visites no presencials, suposen una pèrdua d'informació del pacient real, els experts diuen que el llenguatge verbal sols transmet el 30-35% del contingut del missatge, el que correspon a la informació; la transmissió d'actituds personals es fa amb el llenguatge no verbal. A més, el pes de la comunicació verbal en l'impacte del missatge, és només del 10 al 20% d'aquest, la resta és a través del no verbal i paraverbal. Els senyals no verbals influeixen en el receptor cinc vegades més que els verbals. Això sense contar els signes físics que poden passar per alt al pacient però no al professional en el mateix moment de l'entrevista.
Ens podem perdre molta informació rellevant i augmentar el risc d'error i cal no oblidar que totes les visites estan subjectes a la mateixa responsabilitat davant la llei.

D'altra banda, la jornada laboral té un limit i els diferents tipus de consulta (presencial, telefònica, "virtual", ets.) requereixen un temps i, per tant, entren en competició, alguns companys pensen que evitant la presència física del pacient estalviarem temps i això, segurament, està també en el magí dels nostres tecnoentusiastes gestors. Però jo no ho crec, crec més aviat que perdrem temps de qualitat de l'entrevista, pel que he dit abans i pels dubtes que genera sempre arribar a conclusions sense haver vist al pacient, tret que no es tingui una gran capacitat de reduir-lo a variables numèriques, aleshores és possible.

Res  no ens han dit del nombre d'e-consultes que haurem de fer cada dia, però siguin les que siguin,  hi ha un percentatge gran de la població que normalment atenem que, ara per ara, no podrà fer-ne ús, senzillament perquè no utilitza mai internet, el terme utilitzat per descriure les diferències en el seu ús és "escletxa digital". Aquesta exclusió pot generar desigualtats significatives en l'accés a les nostres consultes.

L'escletxa digital  dimensions preocupants al nostre país i ens col·loca a la cua de la Unió Europea en temes de l'ús d'internet, i el que és més greu les dades i gràfiques mostren que només per extinció física de certes cohorts d'usuaris, ens igualarem, ja que els responsables polítics i de alta gestió que se n'ocupen, o no ho fan o són incapaços de arranjar-ho. Per tant, no sembla que hagi de disminuir gaire a mig termini, amb la qual cosa, la desigualtat que generi, també es mantindria.
Hi ha diferents factors o causes que generen diferències d'ús d'internet o escletxes digitals, poden ser per raó de gènere, d'edat, de nivell educatiu, de nivell de renda, geogràfica, d'habitat rural/urbà i d'altres. Detallem-ho un xic més:
PER GÈNERE
El 2014 els homes que no havien utilitzat mai internet eren un 22,1% i les dones un 25,5% i en el grup de dones de 55 a 64 anys el 57,1% no n'ha fet mai ús (homes el 46,4%)2.
PER EDAT:
El 2015, tres de cada quatre (74,6%) persones majors de 65 anys residents a España mai han utilitzat internet. Si agafem el grup de majors de 75 anys, són quasi el 88% els que mai l'han fet servir 1.
Dels ciutadans de la cohort d'edat entre 55-64 anys el 44,6% no l'utilitza mai, dels de 65-74 el 73,8% , el que fa que del global d'entre 55-74a el 54,5% no l'utilitza mai 2
NIVELL EDUCATIU
Dels que tenen la primera etapa de secundària, primària i sense estudis el 42% no utilitza mai internet2.
NIVELL DE RENDA L'ús d'internet baixa amb rendes baixes.
Les dades trobades fan el tall a rendes de menys de 900 €/mes per ubicar les rendes baixes, fet curiós si tenim em compte que el 2014 el 22% dels treballadors cobrava 300 € o menys al mes i 5,8 milions cobraven menys de 600 € i el 35% del total d'assalariats cobraven menys del salari mínim interprofessional (645,3 €). Pel 2015 el 34,3% dels assalariats a España (5,9 milions de persones) varen tenir ingressos salarials iguals o inferiors al salari mínim interprofessional (menys de 6.791 € a l'any). A més les baixes remuneracions afecten sobretot a edats d'entre 26-45 anys i amb més dones que homes. El cas és que impacta de forma important a les edats amb més població amb coneixements per l'ús d'internet, però no poden amb les despeses.

Totes aquestes escletxes fan un perfil del no usuari que bàsicament es pot definir com dona, de més de 65 anys i de rendes baixes. Ara, si us plau, penseu entre els nostres pacients quantes persones entrarien en aquest perfil entre pacients i cuidadores o ambdós rols. Doncs bé, tot aquest contingent de gent se'l deixa en inferioritat de condicions d'accés al servei sanitari d'atenció primària, l'únic nivell que al cap de l'any visita gairebé a més del 70% de la població, potser és per això.
Els col·lectius vulnerables estan molt exposats a l'exclusió digital a España i pot interferir en altres serveis públics per tenir cura d'ells.

Tampoc se'ns ha dit res sobre com enregistrarem les dades i converses, com es protegiran, tal vegada ni s'ha pensat en això.

Un altra vessant d'aquesta e-consulta és la possible sensació d'empoderament que pot donar a l'usuari en l'us del servei sanitari públic quan en realitat no és tal, ja que no pot controlar el temps de resposta (no sabem si hi haurà límit de temps) ni la qualitat dels missatges. Tampoc augmenta l'accessibilitat o potser sí però mutilada.
Per l'usuari pot resultar molt atractiu el fet de poder escriure un correu quan vulgui, fet que potencia la pulsió consumista tot donant una "fumus bona sanitas", l'aparença mana, la substància és secundària.

A la normativa sobre la jornada laboral a l'AP, es preveia que dos terços de la jornada eren per les tasques assistencials (visitar malalts) i un terç l'havíem de destinar a tasques de formació, prevenció i promoció de la salut. Mai hem pogut fer aquestes darreres tasques perquè l'agenda assistencial, la de les visites, es menja tot el temps disponible, normal si tenim en compte que a l'agenda hi ha un pacient cada set minuts, tot i que això varia segons els centres, i hi ha prou nombre de pacients per a fer impossible preservar aquell terç de la jornada. Ara, a més, comptem amb "visites" telefòniques i les virtuals, hi ha dies que pots plegar amb deu i dotze d'aquestes "visites" no presencials, la e-consulta s'afegirà a aquesta dilució progressiva del veritable acte mèdic, fins on?

Recordo quan als anys 90 més d'un gestor ens deia, entre el desig i les ganes de fer-nos por, que aviat els professionals seríem substituïts per ordinadors, fins i tot es va arribar a fer-ne un on posant un menú de símptomes acabava dient: "tiene Vd una neumonia", allò ens va fer riure, ara també, aquella veu anticipava les de les actuals màquines de vendre algunes coses, però tinguem sempre present que el somni de tot gestor és estalviar despesa, sobretot la de personal i ho veu més fàcil si és a l'AP, no tant en tecnologia sanitària que és un bon ninxo de negoci però que circula poc en aquest nivell, i tant si l'e-consulta en el futur pròxim va bé com si no va bé, podrà ser utilitzada amb aquesta finalitat, al cap i a la fi són els qui fan i tenen els números i ens han demostrat a bastament que tenen dues tendències ben clares, una és la comptabilitat creativa i l'altra a no sotmetre's a cap avaluació, ells, tan amants de fer-ne...als altres.

(1) Barómetro UDP-Secretaria de Estado de Servicios Sociales e Igualdad
(2) "La brecha digital. Estudio sobre la desigualdad postergada" informe de la UGT 2015